Josep Anton Sánchez (Idescat)
Els naixements a Catalunya han disminuït més d’un 10% en els darrers 4 anys, respecte al seu valor màxim del 2008. Quines són les causes? Influeix la situació econòmica actual? Continuaran disminuint en els propers anys?
Comencem recordant 3 conceptes relacionats però diferents: natalitat, fecunditat i fertilitat. La natalitat fa referència al nombre de naixements (nascuts vius). La fecunditat fa referència als fills tinguts per les dones. Les taxes de fecunditat mesuren els naixements per cada mil dones, bé sigui dones entre 15 i 49 anys, o bé dones en una edat específica. L’indicador més utilitzat és l’indicador conjuntural de fecunditat, que mesura el nombre mitjà de fills per dona. Finalment, la fertilitat fa referència a la capacitat biològica de tenir fills. En aquest sentit, la fecunditat és la realització efectiva de la fertilitat.
El nombre de naixements en una població depèn de 2 components: el nombre de dones en edat fèrtil i el nombre de fills per dona. Analitzem primer el passat recent per entendre el present i el futur. A Catalunya la natalitat (nombre de naixements) va descendir de manera continuada en el període 1975-1995, a causa de la forta disminució de la fecunditat (fills per dona). Recordem que durant la dècada dels anys 90 es van registrar a Catalunya valors excepcionalment baixos, amb un mínim d’1,14 fills per dona l’any 1995 que situaven la fecunditat de Catalunya a nivells de mínims mundials. Malgrat que el nombre de dones en edat fèrtil augmentava en aquests anys, la forta disminució del nombre de fills per dona va ser la que va determinar el descens dels naixements.
En el període 1995-2008 la natalitat ha augmentat, gràcies inicialment a la recuperació del nombre de fills per dona, però més endavant intensificada per la migració exterior, que ha contribuït a l’augment del nombre de dones en edat fèrtil. Per tant, en aquest període, tant el nombre de dones com el nombre de fills per dona augmentaven, amb el resultat de l’augment del nombre de naixements.
Naixements i nombre de fills per dona. Catalunya 1975-2011. Font: elaboració pròpia
En el període 2000-2009 la contribució de la migració exterior al creixement de la natalitat ha estat doble. D’una banda, ha augmentat el nombre de dones en edat de tenir fills. D’altra banda, la fecunditat de les dones de nacionalitat estrangera (1,7 – 1,8 fills per dona) és major que la fecunditat de les dones de nacionalitat espanyola (1,3 fills per dona), de manera que la migració exterior també ha contribuït a l’augment de l’indicador conjuntural de fecunditat fins al valors recents d’1,4 – 1,5 fills per dona. De fet, l’increment del nombre de naixements en la darrera dècada s’explica principalment per la contribució de les dones estrangeres.
Naixements segons nacionalitat de la mare. Catalunya 2000-2011. Font: elaboració pròpia
Un cop hem analitzat els components que expliquen el comportament de la natalitat, podem centrar-nos en l’anàlisi del període més recent i la previsió del futur més proper. Per què el nombre de naixements comença a disminuir a partir del 2008? La raó principal cal buscar-la en el nombre de dones de 15 a 49 anys. Recordem que l’any 1975 es va assolir la xifra màxima de naixements a Catalunya i que a partir de llavors cada cop han nascut menys nens i nenes (les futures mares). Fent una comparació, la transició de les dones del baby-boom per la piràmide és com una onada que es desplaça al llarg del temps, i arriba al seu punt culminant de fecunditat a l’any 2007. A partir d’aquest any el nombre de dones en edat de tenir fills ha començat a disminuir.
La perspectiva per als propers anys és que continuï la disminució de dones de 15 a 49 anys per efecte de l’estructura de la piràmide de població. Penseu que les dones de les generacions plenes del baby boom de 1975 deixaran pas progressivament a generacions cada cop més buides: l’any 1995 van néixer la meitat de nenes que l’any 1975. La disminució del nombre de dones en aquestes edats es pot veure intensificada a curt termini per un saldo migratori amb l’estranger que molt probablement serà negatiu.
Podria un augment del nombre de fills per dona compensar la disminució del nombre de dones de 15 a 49 anys, i evitar el descens de les xifres futures de naixements? Les projeccions de població ens ajuden a respondre aquesta pregunta. L’escenari baix de les projeccions situa l’indicador conjuntural de fecunditat en els propers anys en valors entre 1,40 i 1,45 fills per dona, molt semblants als actuals, i la situació econòmica no contribueix a curt termini a la seva recuperació. El resultat és una important i continuada disminució del nombre de naixements, que podria durar fins a l’any 2025. Segons mostra l’escenari mitjà de les projeccions de població, una eventual recuperació de l’indicador conjuntural de fecunditat fins a nivells d’1,6 fills per dona moderaria la disminució de la natalitat, però no aconseguiria evitar-la.
Dones en edat fèrtil i Naixements. Catalunya. Valors registrats 1980-2011 i projecció 2012-2030 (escenaris baix i mitjà). Font: elaboració pròpia
En d’altres paraules, durant els propers 10 o 15 anys, la dinàmica de la piràmide de població, amb l’arribada a l’edat reproductiva de les generacions buides nascudes als anys 90 (i la subseqüent disminució del nombre de dones de 15 a 49 anys) serà la que condicionarà la tendència a la baixa en les xifres de naixements. Un augment en el nombre de fills per dona només aconseguiria esmorteir la disminució en la xifra de naixements, però es pot assegurar amb una molt alta probabilitat que en els propers 20 anys no es tornaran a registrar a Catalunya tants naixements com al 2008.
La situació econòmica actual confirma aquesta tendència, tant per la contribució negativa del saldo migratori exterior (menys dones) com per les decisions personals d’ajornar el moment de tenir fills (menys fills per dona). I està comprovat que l’ajornament de la maternitat comporta una disminució de la fecunditat final, ja que amb l’edat augmenten els problemes d’infertilitat.
Catalunya té una piràmide demogràfica amb forts contrastos entre les generacions plenes dels anys 70 i les generacions buides dels anys 90. El trànsit d’aquestes generacions per les diferents edats té importants repercussions. El sistema educatiu és el primer en notar-les, per les importants fluctuacions en el nombre d’alumnes de les diferents etapes, inclosa la universitària. A llarg termini, l’estructura demogràfica planteja interrogants sobre la sostenibilitat del sistema públic de pensions. La situació econòmica actual ha posat aquesta qüestió de plena actualitat.
Annex (per ilustrar la resposta al comentari d’un lector):
Taxes de fecunditat per edat. Catalunya. 1986 i 2011,
Podeu trobar més informació a
e2013 
Josep Anton, felicitats per l’entrada, està tot molt clar. Fa un parell de setmanes vaig tractar aquest tema a una petita entrevista i m’hagués anat molt bé tenir els gràfics que poses aquí 🙂
Sumat al que poses sobre els contrastos entre les generacions “plenes” dels 70 i les “buides” del 90, ho vaig veure especialment en l’actual grup de dones espanyoles d’edat d’entre 30 i 39 anys, grup que veurà més ràpidament la disminució del nombre de dones per qüestions de recanvi generacional, i donat que aquest grup és el que té les taxes de fecunditat més elevades i el seu pes sobre el total de naixements és força important (7 de cada 10 naixements de dones espanyoles es concentren en aquest grup d’edat) tot plegat afectarà també a la disminució del nombre de naixements en els propers anys que planteges.
Salutacions.
Un factor que influeix en la fecunditat a Catalunya és el calendari reproductiu, amb una edat mitjana a la maternitat que s’ha anat endarrerint progressivament. He insertat un gràfic on es pot comparar la fecunditat actual amb la de fa 25 anys. El nombre de fills per dona és molt semblant, però el calendari força diferent. En altres països europeus amb un calendari més jove, el nombre de fills per dona acaba sent més alt.