La feina ben feta

Marina Vives-Mestres (Universitat de Girona)

Quants de vostès no han deixat mai una feina a mitges? Aquella bufanda per al seu nebot, el puzzle que li van regalar en fer els quaranta, enviar les fotos als companys de taula del casament, acabar el llibre que ell/ella li va regalar… Sembla que en general ens costa arribar al final de les coses, ja sigui per oblit, cansament, per mandra o avorriment  i si no recordi com li costaven de redactar les conclusions dels treballs.

Aquest és un tema de summa importància quan es tracta de gestionar. Hi ha multitud de tècniques, de mètodes, de disciplines que indiquen els passos a seguir per dur a terme una gestió eficient i eficaç, ja sigui de persones, de processos o de serveis. Alguns d’aquests són sofisticats, d’altres més senzills i per tant més accessibles i susceptibles de ser utilitzats. Però tots utilitzen dades. I aquí ho tenim! Apareixen els estadístics, els professionals de les dades.

Com a professionals tenim un repte molt important, que és fer valer la nostra feina. Hi ha dues maneres de fer-ho: la primera consisteix en usar un llenguatge complicat, mètodes intricats i finalitzar amb unes conclusions il·legibles. Si trien aquesta opció no oblidin escriure informes de centenars de pàgines per tal de justificar la factura per la feina feta. I si algú s’atreveix a qüestionar el seu informe sempre poden recórrer a criticar la incultura de la gent del país o al nefast sistema educatiu; en ambdós casos encertaran el comentari.

La segona opció per fer valer la feina de l’estadístic és aportar valor a les dades, convertir les anàlisis complexes en idees intuïtives, sintetitzar els resultats i aportar solucions quantificades. En resum, fer quelcom que sigui útil. Només d’aquesta manera aconseguirem augmentar la reputació i l’estima pel món estadístic.

En la mateixa línia, l’estadístic professional ha d’aconseguir que la seva feina sigui més visible, com la feta per un pintor sobre una tela blanca que converteix el no res en una obra d’art. L’estadístic també té l’objectiu de convertir les dades brutes en una obra que sigui visible als ulls no experts.

Tornant a les preguntes inicials, no importa si s’usa una llana de molta qualitat, o si el puzzle té moltes peces, o si les fotos tenen molta resolució o si el llibre és un best seller… quan no s’acaba la feina, quan no s’aconsegueix arribar al final de la qüestió hem fracassat en el propòsit i, d’alguna manera, hem perdut creients en el poder de l’estadística.

Feina ben feta però a mitges no és feina feta.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadística i gestió de qualitat i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s