Gestió i variabilitat

Xavier Tort-Martorell (Universitat Politècnica de Catalunya)

Quants informes hi ha a les empreses en els quals apareix una mitjana? i en quants apareix una mesura de variabilitat?

Una de les raons fonamentals per fer aquests informes és ajudar a la presa de decisions. I aquestes decisions es volen prendre de la millor manera possible, i tot i que hi ha molts factors que influeixen en la forma en que els humans decidim, entre ells: percepcions, sentiments, records, dades… hi ha un acord generalitzat que en qüestions empresarials el millor és utilitzar de forma intel·ligent tota la informació disponible que, malauradament, és en general insuficient per decidir amb certesa total.

La informació és l’output d’un procés que s’inicia amb la recollida de dades i s’acaba amb l’anàlisi i la interpretació. És un procés d’aprenentatge, d’aprendre de la realitat i de fer-ho tenint en compte que hi ha variabilitat, que cal separar les senyals del soroll.  La variabilitat és a tot arreu , ens envolta; i el món dels negocis no només no és cap excepció, sinó que és  molt complex precisament perquè està sotmès a moltíssimes fonts de variabilitat. No obstant això, tendim a actuar com si no existís. Mirem un moment el gràfic següent que representa l’evolució de les vendes d’una determinada organització:

xtort

Quines interpretacions hauria fet, mes a mes, el cap de vendes?

Segurament el mes 3 hauria pensat que les mesures preses el mes 2 havien estat eficaces. El mes 4 hauria buscat alguna raó externa (per exemple una contracció de la demanda) per justificar el descens. El mes 5 s’hauria vanagloriat de que tal com deia el mes 3 les mesures preses eren excel·lents. Els mesos 6 i 7 ves a saber quines raons justificades hauria trobat i quines mesures hauria pres a les que sens dubte atribuiria un èxit espectacular i sostingut a la vista de les vendes dels mesos 8, 9 i 10. El cert es que  aquestes dades son aleatòries, són soroll,  reflecteixen la variació natural: uns mesos es ven més i altres menys, i qualsevol interpretació causal es errònia.

Tornant a la pregunta de l’inici, quan es fa a directius, inclús després d’haver-los fet veure l’omnipresència de la variabilitat i com afecta a la correcta presa de decisions, la majoria  queden sorpresos de la seva pròpia resposta: la mitjana apareix en molts informes, documents, fulls d’excel, des de la producció per hora fins a les hores de formació per empleat i any (per posar dos exemples ben diferents). La variabilitat no surt mai o gairebé mai.

I en canvi la literatura empresarial està plena de referencies a la importància de tenir-la en compte. Edwards Deming, un dels gurus del management del segle XX, deia que si hagués de reduir el seu missatge als directius en unes poques paraules serien dos: reduïu variació. Genichi Taguchi, figura important del miracle japonès assegurava que la variabilitat és l’enemic número u de la qualitat i Jack Welch el celebrat president de General Electric durant més de 20 anys deia que els clients (tant els interns com els externs) perceben la variació i no la mitjana!

Sense mesurar i entendre la variabilitat dels processos és molt difícil distingir el senyal del soroll, establir relacions entre les variables, reconèixer quan alguna cosa inusual està afectant a un procés i s’han de prendre mesures correctives, quan un canvi ha estat útil o no. En resum és molt difícil gestionar bé. La desviació tipus, la mesura de variabilitat per excel·lència, és poc utilitzada i quan es fa servir no se sap interpretar, és una unitat de mesura per la que no es té referència; és com si per mesurar longituds es fes servir una unitat nova (quan explico això a Madrid li dic el “metro catalán”), una persona que fa 3,5 metros catalans es alta o baixa?

Tots els directius han estudiat estadística, però pocs en recorden res i menys la fan servir. Els professors hem de millorar com i què ensenyem i els directius s’han de convèncer de la seva utilitat i començar a fer servir eines estadístiques per a prendre decisions. Cada cop tenim més dades de tota mena i saber convertir-les en informació útil és fonamental per ser competitius.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadística i gestió de qualitat i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Gestió i variabilitat

  1. Francesc ha dit:

    Bon article però no entenc desprès de la gràfica quan diu “El cert es que aquestes dades son aleatòries,….i qualsevol interpretació causal es errònia”. No és possible que les vendes d’un mes tinguin a veure amb les accions presses mesos anteriors?
    Potser faltaria també tornar a posar la gràfica però ara aplicant alguna mesura de variabilitat, observant la nova sèrie i explicant les diferències.
    Estic totalment d’acord amb el final de l’article, tothom hauria de saber molt més d’estadística, no parlar per parlar (guiats per emocions, percepcions…) i potser llavors, les coses ens anirien millor a tots!
    Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s