Mou-te en les alçades!

LABEDI_Logo LABEDI

Jordana, F., Gibert, V., Gaspar, K., Avellaneda, A. i Royano, V.
Laboratori d’Edificació (LABEDI) – EPSEB – UPC – BarcelonaTECH

LABEDI_Logo ascensor

La majoria de les ciutats disposen d’una part important del parc edificat d’habitatges que ofereix barreres arquitectòniques, ja sigui per l’existència de nuclis antics, o perquè han sofert durant certs períodes un creixement ràpid, desmesurat i sense una bona planificació com a conseqüència d’una forta immigració.

El projecte que s’exposa tracta de la total integració social de les persones amb mobilitat reduïda i de la millora de la qualitat de vida dels usuaris que habiten en aquest parc edificat, millorant l’accessibilitat als habitatges a través de la supressió de les barreres arquitectòniques amb el foment de la instal·lació d’ascensors en aquells edificis que ho permetin.

El projecte s’ha desenvolupat amb el finançament de les administracions locals amb l’objectiu que puguin disposar d’un estudi previ global sobre l’impacte de la millora social i l’abast econòmic que representaria la implantació d’ascensors en la zona.

L’estudi previ global es realitza en base a avantprojectes valorats sobre l’adequació de l’edificació existent per a la implantació d’ascensors.

Les auditories prèvies han constat de:

  • Estudi històric de creixement dels barris o de la zona del municipi,
  • Estudi de les diferents tipologies edificatòries i de les barreres arquitectòniques més freqüents en el barri o zona del municipi,
  • Estudi de les tipologies d’aparells elevadors que ofereix el mercat,
  • Estudi dels reglaments i de les normatives vigents que són d’aplicació, i
  • Estudi de la repercussió econòmica de les implantacions.

L’anàlisi de l’edifici es limita a les zones comunitàries, diferenciant en alçada la casuística particular de les plantes soterrani, planta baixa, plantes pis, planta àtic i finalment la coberta (Figura 1).

LABEDI_Fig1

Fig. 1. Espais comunitaris d’interès en l’estudi.

Tot seguit es resumeixen els paràmetres que es determinen com a crítics per a la instal·lació dels ascensors en els espais comunitaris, es pot observar la seva relació amb les zones objecte d’estudi a la Taula 1:

  • Disseny dels espais, per garantir unes dimensions mínimes, tan en superfície com en alçada.
  • Característiques de la caixa d’escala, en els trams i en els replans.
  • Característiques dels desnivells, resolts amb escales o amb rampes.
  • Característiques de les obertures, de l’accés principal a la finca i de les que estan en contacte amb el vestíbul i els patis.
  • Ubicació i característiques de les instal·lacions existents (electricitat, aigua, sanejament, gas, telecomunicacions, etc).

LABEDI_Taula1

Taula 1. Elements a considerar en les fitxes de camp

Un cop recollida la informació esmentada mitjançant fitxes de camp estandarditzades, aquesta és analitzada i contrastada per tal d’obtenir una visió de la problemàtica d’accessibilitat, tan en planta com en alçada i així proposar una solució adient a cada finca. La informació recollida en les fitxes de camp és carregada en un sistema informàtic que permet elaborar informes detallats, amb la solució adoptada així com una valoració econòmica aproximada de l’operació, detallant les partides necessàries per a l’execució de les obres d’implantació (vegeu Figura 2).

LABEDI_Fig2

Fig. 2. Exemples de captures de pantalla del sistema informàtic implementat

La mostra total analitzada en el projecte és de 152 edificis d’ús residencial, construïts entre els anys 1935 i 1977, la qual es va subdividir en quatre sectors en funció de la seva localització geogràfica. La Taula 2 mostra l’arbre de freqüències de les dades observades durant la inspecció de camp, en la que es presenten els resultats obtinguts agrupats per cadascuna de les categories establertes.

LABEDI_Taula2

Taula 2. Arbre de freqüències de la viabilitat d’implantació dels ascensors

En una primera fase es varen identificar els edificis que no disposaven d’ascensors, representant el 83% del total de la mostra estudiada, tal i com il·lustra la Figura 3.

LABEDI_Fig3

Fig. 3. Il·lustració del nombre d’edificis sense instal·lació prèvia d’ascensors i dels casos viables per a la seva implantació

Seguidament es va realitzar un estudi de viabilitat per a la implantació d’ascensors en aquells edificis que no en disposaven. A l’hora de decidir si un edifici reunia les condicions necessàries per a col·locar-hi un ascensor es va tenir en compte la magnitud de la intervenció d’adequació per a la seva instal·lació, i es varen desestimar els casos en que l’única opció fos intervenir, amb caràcter local o general, en el sistema estructural de l’edifici. Tot i els condicionants descrits es va comprovar que el 60% dels edificis eren susceptibles d’albergar un ascensor sense posar en risc la seguretat estructural dels mateixos (vegeu Figura 3).

Tenint en consideració les característiques constructives dels edificis on era viable la seva implantació, es van proposar tres possibles ubicacions dels aparells elevadors: per pati interior, per forat d’escala i per façana posterior. Un cop avaluades les limitacions físiques de cada edifici es va concloure que el pati interior era la ubicació més adient, amb un 68% de viabilitat respecte a la resta d’opcions, tal i com s’il·lustra a la Figura 4. Cal fer esment que bona part dels edificis inspeccionats presentaven una peculiaritat que afavoria aquest resultat; els patis interiors eren contigus a la caixa d’escala, fet que possibilitava el desembarcament a les plantes pis i a la planta baixa.

LABEDI_Fig4

Fig. 4. Il·lustració de les possibles ubicacions per a la instal·lació d’ascensors

La darrera fase del treball es va centrar en identificar la tipologia d’ascensor més aconsellable, i en estimar els costos que representava la seva implantació, segons les bases de preus de l’any 2002, tal i com es mostra a la distribució de freqüències de la Taula 3. En aquest cas es va considerar tan el tipus de funcionament de l’ascensor com la ubicació de la sala de maquinària corresponent, en cas que aquesta fos necessària.

LABEDI_Taula3

Taula 3. Distribució de freqüències dels costos d’implantació dels ascensors

En funció de les característiques constructives dels edificis i de les dimensions dels espais on es possibilitava la seva implantació, es va proposar instal·lar ascensors hidràulics en el 57% dels casos (amb un cost estimat total de 2.033.293 €) i elèctrics a la resta (amb un cost estimat de 1.418.195 €). En ambdós casos, tal i com es pot apreciar a la Figura 5, el lloc més adient per a situar la sala de maquinàries era dalt, ja sigui a la coberta de l’edifici o a l’interior del badalot d’escala.

LABEDI_Fig5

Fig. 5. Il·lustració de les tipologies d’ascensors a instal·lar i de la ubicació de la sala de maquinària

Aquest estudi no pot concloure d’una altra forma que reafirmant els avantatges que aporten accions col·laboratives entre els diferents agents (públics i privats) per al conjunt de la societat. I parafrasejant l’encapçalament del post “Mou-te en les alçades!”, sens dubte tota recerca encaminada a promoure millores socials, implica un compromís personal de gran alçada.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en L'estadística edificant i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Mou-te en les alçades!

  1. Retroenllaç: Mou-te en les alçades! | Alex Vause biased

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s