La composició de la toponímia de Catalunya

Contribució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a l’Any Internacional de l’Estadística. Apunt preparat per Miquel Parella.

Nombre de topònims i composició de la toponímia d’un determinat territori

El nombre total de topònims es troba en estreta relació amb l’escala de representació cartogràfica i amb el tipus de mapa. En aquest sentit, la densitat toponímica d’un territori té molt a veure amb l’escala de representació cartogràfica a partir de la qual s’ha fet l’extracció dels noms. En general, a escales de més detall (1:25.000, 1:10.000, 1:5.000…) els totals i les mitjanes de densitat toponímica són més elevades que a mitjanes i petites escales (1:50.000, 1:100.000, 1:250.000…). El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya conté 52.700 topònims i la seva representació gràfica és a escala 1:50.000. La mitjana és d’1,64 topònims/km2.

Cal destacar les notables diferències existents en la composició toponímica de les comarques. En comarques molt humanitzades com el Maresme, el Vallès Occidental o el Baix Llobregat, el percentatge de noms de lloc que fan referència a la instal·lació humana sobre el territori (caps de municipi, cases, urbanitzacions, instal·lacions, equipaments) és molt més elevat que en comarques com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà o l’Alt Urgell on, per contra, el nombre de topònims que designen elements del relleu (orònims), assoleix percentatges molt elevats en relació als noms de lloc de la pròpia comarca.

Composició de la toponímia per al conjunt de Catalunya

Composició de la toponímia per al conjunt de Catalunya

El càlcul d’aquests valors s’ha realitzat a partir de la base de dades que conté el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya a escala 1:50.000

Conceptes geogràfics

Els percentatges que identifiquen cada tall del gràfic són el resultat de l’agrupament dels diferents conceptes geogràfics que formen la toponímia de cada comarca. Els agrupaments resultants són els següents :

Poblament

  • Caps de municipi: nom dels caps de municipi i nom dels municipis en què la seva denominació no és coincident amb la del cap municipal.
  • Entitats, barris…: altres entitats de població com barris, veïnats, urbanitzacions, disseminats…
  • Edificacions aïllades i instal·lacions: comprèn altres elements d’instal·lació humana com cases, masos, edificis religiosos aïllats, castells, fàbriques, equipaments públics, instal·lacions…

Orografia, indrets i espais protegits

  • Cims, serres, planes, valls, boscos, indrets i paratges, toponímia del litoral. Espais protegits d’interès natural…

Hidrografia

  • Cursos fluvials: rius, torrents, sèquies. Pantans, fonts…

Per a representar gràficament aquests valors, s’han creat tres grans grups que són els que es presenten en els següents mapes temàtics: poblament o instal·lació humana sobre el territori, orografia i hidrografia. El primer concepte (poblament), agrupa els conceptes anteriorment desglossats de caps de municipi, entitats de població i edificacions aïllades.

Poblament

Poblament

Les comarques amb una densitat de topònims més elevada (superior al 50 % dels noms de lloc de la pròpia comarca), i que designen elements vinculats a la instal·lació humana sobre el territori, es concentren a la meitat est del país coincidint, en general, amb les més fortament humanitzades. En el cas de les comarques costaneres i metropolitanes, aquesta densitat s’explica per la notable presència de noms de lloc que designen nuclis de població (barris, veïnats, urbanitzacions) i equipaments. En el cas de comarques interiors com el Solsonès, Bages o Garrotxa, per l’elevada presència de masos i cases disseminats, típics del poblament d’aquests sectors on prenen rellevància davant orònims o hidrònims.

Orònims

Orònims

Les comarques amb una densitat més elevada d’orònims (cims, colls, serres, planes, valls, paratges…), superior al 50 % dels noms de lloc de la pròpia comarca, són les pirinenques, per raó de la rellevància que hi prenen els noms vinculats a la morfologia del terreny i, per contrast, a la menor presència d’hàbitat humà. També comarques com les Garrigues o l’Urgell, en aquest cas per l’elevat nombre de noms de lloc que designen paratges i partides de terra, propis d’aquest sector del país. Les comarques amb un percentatge més baix d’orònims, no vol dir que no tinguin molts noms de lloc referits a accidents del terreny sinó que percentualment queden per sota dels que designen altres conceptes (com noms de poblament).

Hidrònims

Hidrònims

Tant en nombres absoluts com percentualment, la hidronímia ocupa un lloc menor en relació als altres conceptes on, de mitjana, se situa al voltant del 15 % dels noms de lloc del país. Les comarques amb major presència d’hidrònims són les de relleu trencat on s’hi donen valls i tàlvegs de manera abundant facilitant l’aparició de noms de lloc referents a barrancs i torrents (comarques pirinenques i també el Priorat o la Terra Alta). Es poden destacar les comarques de nord del país, per la major presència d’elements associats a l’aigua i les del sud (Baix Ebre i Montsià), per la presència del Delta de l’Ebre.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Topodística = Toponímia + Estadística i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s