La teoria de la relativitat

Joan Tort (Societat d’Onomàstica i Universitat de Barcelona)

Que les coses són relatives, i que les veurem segons la manera en què ens les mirem, és un principi ben assumit per tots aquells qui ens dediquem, per professió o per afició, a l’onomàstica. Res no és, o no acostuma a ser, allò que inicialment ens havia semblat. Ramon Amigó ens explica la sensació de perplexitat que va sentir el dia que va descobrir que L’Apareguda no era el nom de naturalesa espectral amb què li havien presentat un indret que la gent creia tocat per la maledicció, sinó un topònim oronímic (La Pedra Aguda > La Peraguda > L’Apareguda). I Henri Dorion, versat en toponímies d’arreu del món, explica que, per a ell, la relativitat de les coses queda resumida en el topònim magribí Souk-el-Arba: un lloc que existia (amb gent, amb moviment, amb tràfec amunt i avall) el primer dia que hi va ser, però que havia deixat d’existir, per a gran sorpresa seva, l’endemà. L’etimologia del nom li va donar la clau: “El mercat del dimecres”. Fora d’aquell dia, el rodal era un erm inhòspit perdut en la solitud de les muntanyes de l’Atles. Un no lloc havia substituït allò que havia cregut que era, d’entrada, un lloc amb tots els atributs.

Einstein va formular com a teorema matemàtic el principi de la relativitat, i va revolucionar la física. Però molts anys abans, fins i tot segles abans, la saviesa popular ja havia anticipat la persistència en l’espècie humana de l’esperit de contradicció, singularment reflectit en el llenguatge. “Enlloc no hi tants plans com a muntanya”, ens recorda el refranyer. És una manera de dir-nos: “Compte amb el que veieu o sentiu! Les coses podrien ser allò que no semblen: per molt que us parlin de plans, podria molt ben ser que us trobéssiu a muntanya! No us cregueu la literalitat dels noms!” Més enllà de l’anècdota, aquest particular comportament toponímic va ser observat per un gran toponimista rus, Savarenski, a principi del segle XX. Tot analitzant amb detall la presència d’hidrònims en zones àrides i desèrtiques, va observar que, al Sàhara, en general, els noms de fonts i de surgències d’aigua són més abundosos que qualsevol altre tipus de nom; i això el va portar a deduir que, moltes vegades, la raó de ser d’un topònim no respon tant a allò que és més comú i freqüent, com a allò que és estrany, rar o excepcional. Aquesta és la base de l’anomenat, en onomàstica, principi de negativitat relativa. Que és el mateix que dir que els topònims, en la seva gènesi, apunten més a l’excepció que no pas a la norma. Seguint amb el refranyer: si sembla que hi ha més plans a muntanya que no a la terra baixa és, senzillament, perquè a muntanya un pla és un fet excepcional, mentre que a la terra baixa és irrellevant. En el primer cas, el nom permet subratllar la diferència. En el segon, el nom esdevé innecessari.

L’estadística ve en ajut nostre quan es tracta d’avaluar aquest tipus de comportament toponímic a través de sèries extenses de noms. El cas de la toponímia del Baix Camp és, en aquest sentit, molt eloqüent: parlem de la comarca catalana més ben estudiada mitjançant els reculls integrals d’onomàstica, de base municipal, que Ramon Amigó, Josep Iglésies i Albert Manent van impulsar a partir de mitjan anys cinquanta. L’any 1999, una recerca sobre els noms de lloc del Baix Camp basada en aquestes fonts (concretament, en els vint reculls integrals duts a terme en aquella data) ens va permetre quantificar en 15.063 el nombre de topònims vius a la comarca recollits en inventaris onomàstics; una xifra que representava una densitat de 33,4 topònims per km², i que, extrapolada al conjunt dels municipis de Catalunya, donava la quantitat –no per hipotètica, menys significativa− d’1.066.523 topònims. Una xifra teòrica, però que a hores d’ara no hauríem de perdre del tot de vista. Per dos motius: d’una banda, perquè marca un ‘sostre toponímic’ a nivell de país molt remarcable; de l’altra, perquè representa un punt de referència interessant sobre el potencial real que pot arribar a assolir l’inventari integral de noms com a mètode de recerca, en l’horitzó d’un estudi toponímic pensat en una perspectiva global.

Però, més enllà de les xifres generals, l’estudi de la distribució dels noms orogràfics per termes municipals ens va permetre constatar a la pràctica una cosa tan significativa com la vigència del principi de negativitat relativa, des d’un punt de vista estadístic, a la toponímia del Baix Camp. En altres paraules, i continuant amb l’exemple de l’orònim pla, vam poder observar que la presència d’aquest genèric en la toponímia viva de la comarca era més important als municipis de la zona muntanyenca que no pas als de la plana o del litoral. Criden l’atenció, en aquest sentit, els 36 casos d’orònims amb pla al terme de Prades, els 24 de la Mussara, els 23 de l’Albiol o els 26 d’Arbolí, sempre al sector septentrional, genuïnament muntanyenc, de la comarca, enfront dels baixíssims índexs de freqüència als termes municipals d’allò que geogràficament es pot considerar com la zona planera per excel·lència del Baix Camp: un sol orònim amb pla a la Selva del Camp, un altre a Riudoms, dos a Maspujols, 4 a les Borges del Camp i 5 a Reus (a pesar del fet que aquest darrer terme, amb una superfície de 52,71 km², és el tercer més gran de la comarca).

Comptat i debatut, estem davant una evidència més d’allò que comentàvem a l’inici: que, en onomàstica, dos i dos no acostumen a fer quatre. Moreu-Rey, savi escrutador de tendències toponímiques, hi va insistir tota la vida. No per això va deixar de confiar en les virtuts de la ciència onomàstica. “Al seu costat −deia−, la matemàtica és la ciència més inexacta de totes.” Per què? Ben senzill: perquè és la més allunyada del món real. Tota una lliçó de filosofia.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Topodística = Toponímia + Estadística i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s