Complementarietat entre toponímia i estadística oficial. El paper de l’Idescat.

Joan Serra (Membre de la Comissió de Toponímia. Institut d’Estadística de Catalunya, Idescat)

L’Idescat, a més de la producció i la difusió estadístiques, també dedica esforços al desenvolupament d’estadística instrumental, complementària a aquestes dues. Un dels objectius de l’estadística instrumental és l’estandardització, la normalització i la creació d’eines i sistemes estàndards de referència que facilitin la comparabilitat de les dades estadístiques. Entre aquestes hi ha el desenvolupament de les geonomenclatures, que tenen per objectiu la identificació d’unitats territorials de diferents nivells, amb la finalitat d’obtenir, produir, disposar, classificar i estructurar informació estadística territorial, difondre’n els resultats i facilitar-ne la comparabilitat.

Les unitats territorials s’identifiquen unívocament per un codi però també per un topònim. En aquest sentit, les tasques de l’Idescat en relació a aquesta temàtica se centren d’una banda, en l’establiment, implantació, gestió, actualització i promoció del sistema de codis, i de l’altra, el tractament dels topònims associats als codis. El resultat concret és la configuració d’una base de dades específica per a la identificació territorial, la informació de la qual és consultable al web de l’Idescat (http://www.idescat.cat/cat/territori/codis/).

En relació al segon dels dos aspectes senyalats, l’Idescat ve duent a terme des fa més de quinze anys, la normalització d’eines estadístiques que recullen toponímia normalitzada (viaris, nomenclàtors d’entitats de població inframunicipals, nomenclatures d’unitats territorials administratives, etc.).

Aquestes unitats territorials estadístiques són unitats territorials administratives (municipis, comarques, comunitats autònomes, regions europees o països), però també unitats territorials sectorials, creades específicament per a la gestió d’un servei concret, (àrees bàsiques de salut, àrees bàsiques policials, zones escolars, partits judicials, territoris postals, etc.). Sobre totes elles es necessita conèixer dades estadístiques (per exemple, la població, el PIB o l’atur), per això se’n coneix perfectament la delimitació o en el seu defecte el seu contingut territorial.

El sistema d’identificació d’unitats territorials consisteix en un conjunt de geonomenclatures de diferents nivells territorials (inframunicipal, local, regional, estatal, supranacional i internacional), lligades entre elles, amb els respectius codis d’identificació, topònims, correspondències amb altres nivells territorials administratius amb els quals estan lligats jeràrquicament, correspondències amb altres unitats territorials sectorials, un seguiment continu de les variacions que van esdevenint (altes, baixes, canvis de nom, canvis de codi, variacions de límits territorials, canvis d’assignació territorial i canvis de les correspondències amb altres unitats territorials), i un seguiment de les referències normatives i/o legals que les justifiquen.

En relació a la normalització dels noms de les unitats territorials, s’utilitzen les normatives d’oficialitat dels noms (la competència per establir el nom oficial d’un municipi és del propi ajuntament), les normatives pròpies en matèria de llengua i toponímia, o les normatives i recomanacions de normalització de topònims de Nacions Unides. L’objectiu és promoure l’ús de la forma oficial dels topònims, en el cas que existeixi, i si no, promoure l’ús de la forma normalitzada en català.

L’Idescat ha dut a terme els següents treballs de normalització d’unitats territorials amb finalitats estadístiques:

  • Normalització del viari de Catalunya que periòdicament revisa amb versions successives.
  • Normalització, des de la versió corresponent al Cens de població de 1991, del Nomenclàtor estadístic d’entitats de població de Catalunya, que recull periòdicament les dades de població de tots els censos, padrons i padró continu a nivell d’unitats territorials inframunicipals (viles, pobles, llogarrets, urbanitzacions veïnats, etc.). Des de la versió corresponent a 1 de gener de 2009, el Nomenclàtor estadístic normalitza els noms de les entitats de població d’acord amb la toponímia del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, obra realitzada per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, i impulsada des de la Comissió de Toponímia de Catalunya.
  • Normalització en català de les versions oficials dels noms de les illes, les províncies i les comunitats autònomes d’Espanya.
  • Normalització en català, des de la versió de 1992, de la Nomenclatura d’unitats territorials estadístiques (NUTS) d’Eurostat, que recull i estructura jeràrquicament les unitats territorials administratives dels països de la UE, amb la finalitat d’elaborar les estadístiques regionals. L’adaptació de les dues últimes versions han estat revisades per l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Adaptació en català dels noms de les llistes de codis de països del món que difonen diversos organismes estadístics i d’estandardització (INE, Eurostat, UNSD i ISO). En aquest cas també, l’adaptació que ha anat fent l’Idescat durant anys, ha estat revisada per l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més d’Internet, l’Idescat fa difusió de les geonomenclatures mitjançant el Servei d’Atenció de Demandes i l’elaboració d’informes per a l’assessorament als productors d’estadístiques territorials. Amb la informació més rellevant es fan tres publicacions amb format llibre: “GEOCAT. Codis territorials i administratius a Catalunya”, “NOMENCAT. Nomenclàtor estadístic d’entitats de població de Catalunya” i “Codis territorials sectorials de Catalunya”.

Totes aquestes tasques es porten a terme, d’una banda, amb coordinació amb els organismes d’estandardització i estadístics oficials d’altres sistemes estadístics (INE, Eurostat, UNSD i ISO), i d’altra banda, amb coordinació amb diferents organismes administratius de Catalunya amb la finalitat d’avançar amb la normalització de les unitats territorials de Catalunya i la seva toponímia, i amb la toponímia en català de les unitats territorials de fora de Catalunya.

Es produeix col·laboració amb la DG d’Administració Local que manté el Registre d’Ens Locals de Catalunya i al qual l’Idescat proporciona el sistema de codificació; amb l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per fixar correctament la toponímia de les unitats territorials amb finalitats estadístiques; amb la Comissió de Toponímia de Catalunya de la qual l’Idescat és membre; i amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), ja que les unitats territorials identificades amb finalitats estadístiques són informació de base per a la cartografia i els sistemes d’informació geogràfica (viaris, etc.).

La relació entre la toponímia i l’estadística oficial s’estableix quan des de la toponímia s’aporten coneixements i eines per a la normalització de geonomenclatures, establertes amb finalitats d’identificació de territoris estadístics, i des de l‘estadística oficial s’aporten aquestes geonomenclatures normalitzades com a informació de base per a treballs de recollida de topònims i per al desenvolupament d’informació cartogràfica.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Topodística = Toponímia + Estadística i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s