Zoonímia: la petja dels animals en la toponímia

Joan A. Rabella (Representant a la Comissió de Toponímia de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans)

La toponímia reflecteix el món que ens envolta, el relleu del territori, els colors del paisatge, les tasques humanes i molts altres aspectes ben diversos; i així també ens parla dels animals que hi habiten o que hi han habitat, tant dels que es relacionen amb l’home –sobretot amb la ramaderia o amb el transport–, com de la fauna més o menys salvatge.

Una ullada estadística ens pot ajudar a veure si la zoonímia –els topònims formats per noms d’animals– mostra fidelment els animals que han estat més habituals als nostres boscos i als nostres masos, o si hi ha alguna sorpresa amagada en la toponímia.

En el cas dels animals relacionats amb la ramaderia i els treballs al camp, predominen els topònims on apareixen les cabres, els bous, els cavalls, les vaques, els porcs i els moltons. Hi ha, però, algun aspecte curiós, com el fet que a la toponímia catalana trobem força més bous que vaques o molts més cavalls que eugues, ases, someres, rucs, muls i matxos; i sobretot crida l’atenció que hi hagi molt poques ovelles (planes de l’Ovella), corders (coll de Corderada), anyells (pla dels Anyells), cabrits (serrat del Cabrit) i xais (turó del Xai) –fins i tot menys que borregues (clot de les Borregues, serra de les Borregues)–, i pràcticament cap be, mentre que les cabres –que ja sabem que pugen a qualsevol lloc (Collsacabra o carena de Passacabres)– són l’animal més nombrós, encara que també hem de tenir en compte que en una sola denominació coincideixen els animals domèstics i els animals salvatges. Una situació que també podem observar amb els porcs, ja que molts dels topònims que inclouen aquest nom no es refereixen a l’animal de granja –que a vegades apareix amb altres denominacions, com marrà (coll de la Marrana), garrí (volcà de la Garrinada) o godall (pas de Godall)–, sinó als porcs salvatges, absents pràcticament de la toponímia amb la denominació actual, llevat d’algun senglar esgarriat (el Pi del Senglar). En aquest mateix sentit, podrien sorprendre els topònims que sembla que al·ludeixen a les gallines, i que sovint remeten a serres i boscos i no a masos o granges; i és que, en aquest cas, noms com la serra de Galliners, el bosc de la Gallinera o el tossal Galliner molt probablement parlen dels galls fers, un animal històricament molt preuat.

A l’hora d’estudiar la presència dels animals domèstics en la toponímia catalana, hi ha un parell d’aspectes més que ens poden cridar l’atenció, com que hi ha molt pocs gats (turó de Caçagats) i gossos (font dels Gossos; més presents com a cans: Viladecans o sot de Penjacans), o l’alta freqüència de noms relacionats amb la mort d’animals, com serra de Boumort, coll de Cabramorta, serrat de Cabres Mortes, pla de la Vacamorta o fondo de Matabous, turó de Matacabres, serra de Matalescabres, Matavaques; uns topònims que a vegades es refereixen a zones perilloses o en què s’hi devia precipitar algun animal, com podem comprovar en el nom d’alguns salts o estimballs, com el salt del Cabrit o el salt del Matxo.

I encara trobem alguns zoònims que presenten denominacions que avui ens poden semblar curioses, com barranc de Pixavaques, barranc de Desferracavalls o serra de Cansabous.

En el cas del animals salvatges sobta que els topònims més nombrosos siguin els que contenen el nom d’animals d’un gran valor simbòlic –com el llop o l’ós (o onso)–, o fins i tot les salvatgines com la guineu –amb totes les variants dialectals, guineus (feixans de la Guineu), guilles (serrat de la Cua de la Guilla) i raboses (coll de les Raboses)–, els teixons (la Teixonera, racó dels Teixons), les fures (barranc del Furó), les fagines i foïnes o fuïnes (costa de la Fagina, barranc de la Fuïna) o les genetes (sot de la Geneta), més que no pas aquells que podríem relacionar amb la cacera, com els cérvols (puig del Cérvol), els cabirols (costa Cabirolera) o les daines (coll de les Daines), llevat dels conills i llebres, ben presents pertot.

I és que la toponímia recull la fauna, però també és una bona mostra del valor que donem i hem donat als diferents animals, de manera que el prestigi ha fet que alguns hi siguin molt presents (com els óssos i les àligues), mentre que d’altres (com podria passar avui amb les gallines que esmentàvem anteriorment) s’hi hagin amagat, com en el cas de Viladasens, en què el desplaçament de l’accent de l’antic Viladàsens dissimula actualment la presència originària dels ases. Uns valors que també han variat amb el pas del temps –o que, com a mínim, s’han vist sotmesos a noves motivacions– i que han arribat a provocar canvis en la toponímia, com la substitució del nom antic de puig d’Óssa (Barcelona) per Sant Pere Màrtir.

Però també cal anar amb compte amb topònims que a primer cop d’ull sembla que inclouen el nom d’un animal, però que, en realitat, no hi tenen res a veure, com en els casos de Collegats, Castell-llebre, Llardecans, Portbou o la Pobla de Cérvoles, en què no hi ha cap gat, ni llebres ni cans ni bous ni cérvols.

I aquesta seria només una petita mostra de la informació que ens aporta la zoonímia, malgrat que gairebé no hem ni parlat de les aus, els insectes, els peixos o els rèptils. Precisament podem acabar amb un apunt sobre les aus, en què, més enllà del predomini de les àligues (molt més nombroses que les àguiles), els falcons, els voltors o els corbs, resulta interessant el gran nombre de topònims amb noms dels diversos tipus de mussols: ducs (pletiu del Duc), mussols (pic de les Mussoles), òlibes (coll de l’Òliba) o xibeques (serres d’en Xibeques), gamarussos (serrat del Gamarús) i fins i tot potser algun xot (serra del Xot).

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Topodística = Toponímia + Estadística i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s