Els topònims més petits

Joan A. Rabella (Representant a la Comissió de Toponímia de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans)

Un aspecte de la toponímia catalana que ens pot cridar l’atenció –també des del punt de vista estadístic– és el gran nombre de pobles que, en una àrea geogràfica força reduïda, tenen el nom format per una sola síl·laba, concretament a la Cerdanya: All, Alp, Bor, Das, Er, Ger, Guils, Ix, Lles, Llo, Llus, Nas, Pi, Prats, Riu, Ro, la Tor, Ur i Urtx. I encara hi podríem afegir Urús si tenim en compte que la pronúncia originària és Grus.

Estadísticament resulta una situació extraordinària, que no es produeix a cap altra part del nostre país: si ho comparem amb d’altres comarques, com, per exemple, el Baix Llobregat, la Conca de Barberà, el Pla de l’Estany, el Priorat, la Terra Alta o l’Urgell, el contrast resulta més evident, ja que l’alta freqüència de noms de pobles monosil·làbics a Cerdanya és realment excepcional; així al Baix Llobregat, la Conca de Barberà, el Priorat o l’Urgell no n’hi ha cap, mentre que a la Terra Alta només n’hi ha un (Bot) i al Pla de l’Estany, dos (Corts i Sords).

Precisament també resulta molt interessant aquesta alta freqüència dels topònims monosil·làbics cerdans si, de manera més específica, ens fixem en els noms d’origen preromà, és a dir, els que no provenen de la llengua llatina o de la seva evolució romànica, sinó que corresponen a l’evolució de noms de llengües anteriors al llatí; a la Cerdanya possiblement ho són Bor, Er, Ger, Ix, Lles, Nas, Ur o Urtx; i amb un origen més difícil de determinar hi ha els casos de Das, Guils, Llo, Llus i Ro. Uns noms d’origen antic que també són molt nombrosos al Pallars Sobirà, on, tanmateix, presenten unes característiques molt diferents, ja que els topònims preromans pallaresos més característics i nombrosos no són noms curts, sinó llargs, com els acabats en -ui (Arestui, Balestui, Bernui, Bressui, Bretui, Embonui, Llessui, Mencui o Mentui) o en -arre, -erri i -orre (Esterri, Gerri, Isavarre, Lladorre, Llavorre o Unarre; amb una situació més complexa en els casos de Bonestarre, Escalarre, Ginestarre, Juverri i Noarre).

En aquest cas, l’estadística també ens ajuda a veure que la toponímia dels Pirineus reflecteix una realitat pretèrita diversa, on possiblement devien conviure pobles i llengües diferents. Un món llunyà i poc conegut lingüísticament.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Topodística = Toponímia + Estadística i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s