Municipis amb nom de sant o santa

Alfred Castells (Representant a la Comissió de Toponímia del Consorci per a la Normalització Lingüística)

L’esdevenir històric i social de Catalunya ha generat que, dels 947 municipis actuals que configuren el país, en el topònim de 114 d’aquests ens, un 12,0%, hi intervingui un hagiotopònim, és a dir, que en la seva denominació hi aparegui el nom d’un sant o d’una santa.

L’origen d’aquests topònims prové, la majoria de vegades, del o de la titular de la parròquia ―de la més important o de la del cap del municipi― en altres casos, d’alguna capella o d’algun monestir, santuari o convent del terme, i també de la devoció especial cap a algun personatge canonitzat.

D’aquests 114 municipis, 8, un 7,1%, comparteixen el mateix hagiotopònim: Sant Martí (Sant Martí d’Albars, Sant Martí de Centelles, Sant Martí de Llémena, Sant Martí de Riucorb, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sarroca, Sant Martí Sesgueioles i Sant Martí Vell).

Uns altres 8 municipis ―empat entre sants i santes― incorporen al topònim Santa Maria, per tant, un altre 7,1%. (El Pla de Santa Maria, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Martorelles, Santa Maria de Merlès, Santa Maria de Miralles, Santa Maria de Palautordera i Santa Maria d’Oló).

Cal advertir que el topònim dels municipis de Santpedor, Senterada i Sentmenat, que podrien passar-nos desapercebuts, tenen arrel hagiogràfica. Santpedor és la contracció de sant Pere, titular de la parròquia, i d’or, al segle X documentat Auri (riu o riera d’or), probablement perquè se n’hi trobava. Senterada, que prové de l’antic monestir visigòtic de Santa Maria Deo Grata, habitualment denominat Santa Grata. I, Sentmenat, que deriva de sant Menna, titular de la parròquia.

Contràriament, el topònim d’alguns municipis, encara que ho pugui semblar, no té una gènesi hagiogràfica. És el cas, només, de cinc municipis catalans. Les Avellanes i Santa Linya, documentat durant el segle XI amb les formes Sancta Licina i Salta Lizenia, que potser prové del llatí saltus Liciniae, bosc [de la família] Licinia, o de saltus iliciniae, bosc d’alzines. Horta de Sant Joan, en referència a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, posseïdor del terme. Sant Carles de la Ràpita, que és una designació en honor al rei Carles III, fundador de la població l’any 1780. Santa Oliva, provinent dels Santa Oliva, família medieval propietària que fou del castell del poble. I, Santa Pau, dels Santa Pau, llinatge dels senyors de Porqueres, que una vegada construït el castell de Santa Pau adoptaren aquest locatiu.

És curiós que a Catalunya, sent com és sant Jordi el seu patró, només hi hagi un únic municipi que l’incorpori en el seu topònim: Sant Jordi Desvalls.

De les 41 comarques catalanes, 26, un 63,4%, tenen un o més municipis amb noms de sants o santes en els seus topònims. La resta de comarques, 15, no en tenen cap. El rànquing l’encapçala la comarca d’Osona, amb 16 municipis, que representa el 14,1% sobre el total dels 114 municipis amb hagiotopònims.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Topodística = Toponímia + Estadística i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s