L’estadística turística a nivell territorial: mancances i necessitats

Juan A. Duro (U. Rovira i Virgili)

Els agents privats i públics requereixen informació rigorosa. En l’àmbit estrictament turístic, la informació és necessària no només com a eina pura de coneixement sinó com a instrument per a l’avaluació de polítiques. Així, per exemple, és raonable avaluar si una determinada política i/o estratègia de captació de demanda en certs mercats ha tingut o no reflexa significat en l’evolució de la destinació.

En l’àmbit territorial, el requeriment d’informació estadística turística és cabdal. Primer, perquè el territori, de fet, conforma les destinacions i els productes turístics. Catalunya, com a tal, no es cap producte turístic sinó que ho son els diferents productes territorials integrats, amb escales diferents. En el cas català, l’eina de planificació territorial utilitzada fins ara han estat en gran mesura les marques turístiques. En segon lloc, perquè en el territori actuen administracions publiques i privades que tenen en límits geogràfics el seu camp de referència. Més enllà de l’invent de les marques turístiques (amb límits en alguns casos molt discutibles) al territori actuen les diputacions, els consells comarcals i els municipis, com a mínim.

Per tant, sembla prou necessari disposar d’un sistema d’indicadors turístics complet i rigorós, i conseqüentment satisfactori, per seguir-ne l’activitat al territori i analitzar-la des de diferents punts de vista. Amb el perill de la simplicitat, voldria subratllar la necessitat mínima de que es disposi dels anomenats indicadors de demanda turística primaria. Aquests, en particular, es poden descomposar en dues tipologies. Els poblacionals i els monetaris. Entre els primers caldria destacar la xifra de turistes-excursionistes i la de pernoctacions. En el primer cas, les principals dificultats rauen en el seguiment de la xifra d’excursionistes, els qual deixen molt poca, per no dir cap, petjada “registral”. L’única manera de tenir-ne informació és a partir d’enquestes. El tema de l’excursionisme és especialment rellevant en els àmbits territorials donada la seva previsible rellevància, com a mercat, i l’impacte econòmic que genera. Pel que fa als segons, el seguiment de les pernoctacions en establiments reglats no entranya una problemàtica tècnica molt rellevant. Les principals complicacions venen pel cas del turisme residencial, donada l’elevada oferta no reglada. A banda dels indicadors poblacionals anteriors, que estan més associats a la noció de quota de mercat, caldria disposar també d’indicadors de tipus monetari, que ens aproximarien en major mesura l’impacte econòmic del turisme en les destinacions. Entre aquests, cal considerar la despesa, un indicador molt interessant com a descriptor del perfil, i els ingressos, que ens aproximarien més l’impacte en termes de valor afegit. Amb tots aquests indicadors es podrien derivar, de fet, indicadors secundaris, com l’estada mitjana, la despesa per turista o la despesa per turista i dia. Aquesta informació bàsica, a més, podria ser la base per construir-ne altres indicadors més complexes, com seria el cas del PIB turístic.

Bé, doncs amb aquest escenari, i si avaluem la situació territorial a Catalunya, podem qualificar-la de millorable. No disposem d’estimacions completes sobre turistes. Tenim alguna cosa a nivell de marques però no per àmbits amb més detall. En particular, la xifra de turisme receptor no pot ser derivada de manera raonable de l’enquesta FRONTUR, per a la seva reduïda base mostral. Pel que fa a les pernoctacions, la situació sembla millor encara que no tenim la dada completa, pels problemes amb la modalitat residencial. I pel que fa a la despesa, i ja no diem els ingressos, no en tenim cap informació. A banda de les insuficiències globals ens els indicadors anteriors, hi ha molt poca informació homogènia relativa a descomposicions grupals, la qual cosa ens permetria, per exemple, analitzar el perfil.

A banda, però, de la disponibilitat o no d’informació, s’ha de subratllar els dubtes sovint que hi tenim en relació a la qualitat d’aquesta, punt encara més pronunciat en aquests nivells. Així, amb més freqüència que el desitjable els indicadors parcials no coincideixen o produeixen salts molt sospitosos en la variació temporal o se’n deriven missatges poc raonables amb un mínim de sentit comú.

Aquesta situació, doncs, fa molt difícil fer un seguiment mínim de l’activitat al territori. En aquest sentit, apareixerien a l’horitzó tres estratègies possibles per intentar solventar el drama: una, consistent en demanar una ampliació mostral a l’INE pel que fa a les enquestes nacionals, en ordre a poder derivar informació pels àmbits subregionals; en segon lloc, portar a terme operacions pròpies a Catalunya, estandaritzades a nivell internacional; en tercer lloc, aprofitar la informació ja disponible en alguns àmbits territorials per homogeneïtzar-la i estendre-la a la resta del territori. La primera de les estratègies no em sembla recomanable. És millor, per un criteri de subsidiarietat, que una administració més propera se n’ocupi. En relació a la segona opció, s’ha de pensar que pot ser costosa. De tota manera, crec que la importància del tema bé valdria un pressupost estadístic digne. La tercera opció em sembla que s’hauria d’explorar amb deteniment. Probablement, implicaria rescatar la idea de les antenes territorials del coneixement. En aquest sentit, ja hi tenim informació estadística parcial, per exemple, per a a la demarcació de Tarragona, gràcies  a la tasca que ve realitzant l’Observatori de Turisme de la Costa Daurada. També tenim les dades estadístiques de les que disposa Turisme de Barcelona per la capital així com les que recopila i construeix la Diputació de Barcelona a nivell territorial. Restaria, doncs, la província de Girona i Lleida. Crec, en aquest sentit, que s’haurien de regular mecanismes de col·laboració amb aquestes diputacions per derivar la informació de manera sistemàtica i comparable.

Si no ens posem mans a l’obra, en relació a la creació d’un sistema pel seguiment i monitorització de l’activitat turística territorial, no estem fent bé la feina. Sense informació i rigor no es pot avaluar res. Es necessita una actitud decidida per part de l’administració, però també per part dels agents privats, en posar fil a l’agulla per solventar aquesta greu i endèmica mancanca. El propi Pla Estratègic de Catalunya recentment aprovat així ho remarca. Un país com el nostre, de primer ordre en l’àmbit turístic, no es mereix les estadístiques que hi té.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadística a la fresca i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s