Entremès estadístic

Gabriel Guilera (Director de Comunicació i Estratègia. Turisme de Barcelona)

Per a no coneixedors, i per a esperits incrèduls i descreguts, les estadístiques sovint són percebudes com quelcom abstrús, de no fàcil consum intel·lectual. El present bloc, gestionat per la Societat Catalana d’Estadística, busca popularitzar aquesta disciplina, millorar-ne la percepció general. Aquest mes, es val del binomi turisme/estadística per avançar en aquesta direcció. Per a aquest fòrum, se m’acut alguns exemples de dades amb revers amè… Un altra manera de parlar d’estadístiques. El meu particular entremès estadístic:

Cas 1

Més d’un milió de cadires d’estrella Michelin a Barcelona

Turisme de Barcelona exerceix, per defecte, de difusor de les excel·lències de la cuina catalana i dels molts i bons restaurants de la capital de Catalunya. Pel consorci de promoció turística és una satisfacció  promocionar la nostra restauració, ja s’ho poden imaginar, després dels molts èxits assolits en els últims anys, i també per la gran acceptació que té entre els turistes que visiten Barcelona.

Ens hi referim sovint, al potencial gastronòmic de Barcelona. Que si 10.000 restaurants i locals on serveixen àpats, que si 19 establiments amb estrella Michelin… Però mai no hem verbalitzat la xifra que ara faré pública: a Barcelona, cada d’any s’oferta, es posa al mercat un total de 1.094.000 cadires Michelin. Sí, més d’un milió de cadires distingides amb el segell de qualitat de Michelin, cada any a la venda a Barcelona. És un volum certament gran, gairebé esfereïdor, quan el processes per primera vegada. Més d’un milió de cadires del més alt nivell, esperant client…

Segons càlculs del programa Barcelona Gastronomia de Turisme de Barcelona, a la ciutat, els 19 restaurants beneïts amb el segell michelinià, sumen un total de 2.072 cadires. Cadascuna d’aquestes, s’ofereix dues vegades al dia, corresponents als dos torns, amb una cadència de 5,5 dies a la setmana, que són quan els restaurants accepten clients, servir. Tot plegat, dimensionat pel total de l’any, per al qual caldria multiplicar per les 52 setmanes de tot el calendari, menys les quatre en què s’acostuma a fer vacances… Un total, doncs, de 1.094.000 cadires de qualitat Michelin!

Cas 2

Pernoctacions hoteleres internacionals, qüestió de magnitud

 Des del sector turístic, i la comunicació pública que se’n fa, és costum referir-se, en general, a indicadors clàssics d’activitat turística com el nombre de turistes i la xifra de pernoctacions. També té fort predicament el percentatge d’ocupació, però diria que menys, sobretot d’un temps ençà. El que no sovinteja tant, però, és l’esforç pedagògic per explicar exactament a què ens referim quan en parlem, ni tampoc les ocasions en què ens atrevim a comparar diferents realitats, els resultats que s’obtenen entre diferents actors turístics, en aquest cas destinacions. Per ajudar a posar cada cosa al seu lloc. Per fer-ho més entenedor.

Image

Per a aquest segon cas, així doncs, proposo que ens fixem en una comparació, que ens hem atrevit a fer específicament per a aquest bloc… És sabut, i públicament acceptat, que Barcelona, dins de l’àmbit de l’Estat, és la ciutat amb millor fortuna turística, sobretot pel que fa a turisme internacional. No es pot discutir que la capital de Catalunya és la destinació que, cada any, registra més turisme internacional allotjat a hotels. Però el que no expliquem sempre és que les prestacions de la Ciutat Comtal prenen uns quants cossos d’avantatge a la ciutat que la segueix. Ho veiem?

Per poder establir la comparació, ens haurem de referir a pernoctacions internacionals, més que no a individus, sobre els quals no es coneixen totes les dades. Així, segons la informació recollida en el TourMIS, Barcelona va registrar l’any 2012 un total 13.316.105 pernoctacions internacionals als seus hotels.

La xifra, de consideració, ha anat creixent els últims anys, fins i tot en temps de crisi. De fet, ha crescut tant que, i és aquí on ens atrevim a fer comparacions, el volum de pernoctacions turístiques internacionals supera, segons la mateixa font, les obtingudes per la suma de Madrid (8.579.776), València (2.136.464), Sevilla (2.009.692) i Bilbao (554.681), que, totes juntes, arriben fins a la xifra de 12.280.613 pernoctacions.

És a dir, que l’addició dels resultats de Madrid i de València, ciutats que en els últims anys han jugat i juguen a la projecció internacional, de Sevilla, capital de la molt turística Andalusia, i de Bilbao, l’urbs associada a una icona mundial com el Guggenheim, no assoleix la xifra de Barcelona, sempre parlant d’allotjament hoteler (i en els casos de Sevilla i València, incloent-hi també altres tipus d’allotjament).

Per tant, Barcelona és la primera opció urbana de l’Estat por on entren les divises del turisme. Amb notòria diferència. I, com hem vist, aguantant aquest quatre contra u imaginari que proposem.

Cas 3

I turistes al dia? Quants?

Barcelona és una destinació turística molt desestacionalitzada. És una de les seves virtuts. Una feliç realitat que aconsella parlar de l’activitat turística de la ciutat dimensionada al conjunt de l’any. Acostumem, així, a prodigar-nos en quantificacions de turistes i pernoctacions anuals… És correcte, i fa justícia a la distribució temporal del turisme a la ciutat. Però podríem trobar altres unitats de mesura, que segurament ens aportaran més significació. Millors per exemplificar la magnitud del turisme, en aquest cas a Barcelona.

Em refereixo a la quantitat de turistes per dia que visiten Barcelona. Quants turistes tenim entre nosaltres, qualsevol dia de l’any? Quan baixem les xifres globals a magnituds del dia  a dia, és quan més fàcilment podem comprendre de què estem parlant. Si prenem en consideració només el turisme que s’allotja als hotels, amb aquestes 15.931.0932 pernoctacions registrades durant 2012, tenim que, cada dia de l’any, Barcelona allotja en el seu si un total de 42.508 turistes. Cada dia, com a mitjana. Ja sigui un fred dimarts de gener o un cap de setmana de maig. Deu ser com si, més o menys, cada dia s’allotgés als hotels de la ciutat tota la població de Figueres!

De mitjana, més de 42.000 turistes per dia. Però si ens fixem en els mesos amb més ganxo turístic, com juliol i agost, sobretot aquests dos últims anys, la xifra se’ns enfila fins als 55.591 turistes al dia, si agafem el mes punta que va ser agost de 2012.

Déu n’hi do, oi? La xifra, però també la didàctica de la dada!, que he mirat de fer-la fàcilment interpretable.

I aquest és el cas tres de l’entremès (estadístic).

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadística a la fresca i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s