Posi un rànquing a la seva vida

Gabriel Guilera (Director de Comunicació i Estrategia. BarcelonaTurisme)

Els rànquings, les classificacions, els llistats de mèrits, la concreció de posicionament han esdevingut instruments absolutament presents en el dia a dia del sector turístic, de les empreses que hi operen, dels organismes que hi treballen. Probablement es tracti de paraestadística, no estadística pura i dura, impecabilíssima, però és indubtable la força comunicativa que es capaç de transmetre, efectiva. I, en alguns casos, realment entenedora. Per a ens promotors turístics, com pot ser el cas de Turisme de Barcelona, constitueixen elements, si se’ns permet la qualificació sense edulcorants, publicitaris realment notables, capaços de fer arribar una idea ben nítida, una posició, una preferència, als seus destinataris, els quals, des del sector, esperem seduir perquè es converteixin en consumidors, precisament dels nostres productes.

Per a la lògica tradicional dels mitjans de comunicació, i per a les noves i sempre canviants de l’entorn digital, la capacitat de síntesi d’un rànquing, que pot expressar la força d’un lideratge, d’una posició de preeminència, el favor del públic, etcètera, és un artefacte comunicatiu-promocional de primera magnitud. Potser imbatible.

A cavall de l’estadística, de les diferents sèries històriques de què s’ha dotat el turisme a casa nostra, i a partir també d’altres consideracions no tan científiques però també reals, els rànquings comporten un gran potencial comunicatiu. En ben poques paraules, en un simple quadre, canten les excel·lències d’una, en aquest cas, destinació turística. O d’alguns dels seus atributs.

És per aquesta eficàcia i economia comunicativa, que els organismes de promoció turística, també les empreses privades que fan negoci en aquest àmbit, ens hem aplicat a a conjugar-los com a arguments promocionals. I els mitjans de comunicació els han donat la corresponent vehiculació per arribar al gran públic, a la societat. Per entendre’ns: hem posat un rànquing a la nostra vida. I fins i tot dos. De fet, els que han fet falta.

Qui no tingui un rànquing estadístic per esgrimir, pot tenir un problema. I ben gros. Perquè sovint una d’aquestes classificacions pot ser el passaport a una certa notorietat pública, l’entrada a la caixa de ressonància dels mitjans de comunicació, grans aliats, encara que potser de manera involuntària, dels destins turístics, sobretot del foment de l’activitat turística, de l’incentiu de voler desplaçar-se a altres ciutats i entorns a fer el turista, a créixer com a persona a través del coneixement sobre el terreny d’altres realitats, d’altres cultures.

Així, des dels rànquings que quinquennis enrere elaboraven sobretot mitjans de comunicació, especialment revistes, que segueixen reproduint any rere any, s’ha entrat segurament en una inèrcia de cert abús dels rànquings, molt especialment aquests dos últims anys de 2012 i 2013. Almenys, aquesta és la meva percepció personal: estan sovintejant, en excés, les classificacions que, periòdicament o de manera no regular, creen, desenvolupen i llancen (a internet, a les xarxes socials i a través dels mitjans de comunicació) empreses, organismes, webs, professionals i fins i tot consultores, que d’aquesta manera esperen obtenir el favor mediàtic que els aporti visibilitat… i possibles nous projectes i encàrrecs.

Personalment, em declaro entusiasta de les potencialitats dels rànquings, que des de Turisme de Barcelona acostumem a treballar. El consorci de promoció turística de la capital de Catalunya, que segurament és un dels organismes amb millors sèries històriques de dades sobre el sector, que sempre intentem posar en valor i fer-les jugar a favor dels interessos del turisme de la ciutat i del conjunt del país, estudia i analitza en profunditat les estadístiques que coneix i que gestiona d’aquesta activitat a la ciutat. Un zel que també aplica, a través d’una mirada atenta, damunt dels diferents rànquings en què tenim la sort que apareix Barcelona, o algun dels seus atributs o submarques.

No n’hem fet mai escarafalls. Al contrari. Ens confessem culpables per haver explotat rànquings sobre turisme de reunions, gastronomia, shopping, visitants a equipaments culturals, esports, vendes online, posicionament mundial, posicionament de la ciutat a l’entorn internet, creuers, transport aeroportuari, despesa en targeta de crèdit, cerques a Google… i alguns exemples més, que hem posat al servei de la promoció de la ciutat i de la seva reputació, i pensant en la reputació del mateix organisme i del sector.

Últimament, però, es pot afirmar que s’està caient en una excessiva proliferació de rànquings. Ja és ben bé com se suggereix en el títol d’aquest post, que cadascú posa un rànquing a la seva vida, a la seva activitat professional. I es pot desembocar en un cert empatx, que podria tornar-se fins i tot contraproduent. Sobretot a ulls de la mateixa ciutadania, que pot pensar que se n’està fent un gra massa, a l’hora de glossar les excel·lències d’una destinació. Que no deuen ser tot flors i violes, que hi deu haver algun plor… Que sembli que s’intenta fer passar bou per bèstia grossa. Que pràcticament s’intoxiqui –discursivament—l’opinió pública. Que ja n’hi ha prou de posar sota el focus sobretot arguments positius, triomfs, mèrits…

I és així com, davant d’aquesta allau de rànquings, que tenen el terreny abonat a internet i en algunes xarxes socials, s’imposa una certa mesura, una bona administració d’aquestes referències que tan han proliferat, útils només quan aconseguim no abusar-ne, quan en trobem la posologia i l’administració adequades.

En definitiva, sí a ballar en companyia de rànquings, però només quan siguin oportuns i tinguin bon joc de peus.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadística a la fresca i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s