Estadística i estratègia turística, companyes de viatge

M. Carme Saborit i Vidal (Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya)

Fa escassament un mes, el 4 de juny, el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016 i les Directrius Nacionals de Turisme 2020 que han de fonamentar totes les actuacions en matèria de turisme a Catalunya en aquest horitzó. L’Estratègia de Turisme 2020 es completa amb el Pla de Màrqueting, presentat també recentment, que estableix les línies prioritàries per a la promoció turística de Catalunya.

De manera molt resumida, el repte fonamental del Pla Estratègic és desenvolupar a Catalunya un model turístic competitiu i sostenible que equilibri la quantitat amb la qualitat, és a dir, un model que sigui capaç d’atreure i satisfer un turisme que afegeixi valor a la nostra destinació en termes econòmics, socials i mediambientals i que n’asseguri la seva continuïtat.

Els objectius prioritaris del Pla Estratègic posen l’accent, justament, en la millora d’indicadors de qualitat turística:

  1. Augmentar la despesa diària del turista
  2. Augmentar els ingressos totals del turisme
  3. Augmentar els ingressos fora de la temporada alta
  4. Augmentar l’estada mitjana del turista
  5. Augmentar l’índex de repetició del turista
  6. Augmentar l’índex de satisfacció del turista
  7. Reduir l’oferta d’allotjament obsoleta
  8. Incrementar el poder de la marca Catalunya
  9. Millorar l’equilibri territorial del PIB turístic
  10. Millorar l’ús turístic del patrimoni natural i cultural de manera sostenible

Per assolir aquests reptes cal assolir–ne també d’altres, entre els quals hi té un lloc destacat el del coneixement. Disposar d’una informació estadística potent ha d’ajudar a definir estratègies adequades per aconseguir una oferta diversificada i de qualitat adreçada a una demanda també de qualitat, cada cop més segmentada i exigent. En altres paraules, cal generar dades i coneixement que siguin útils per a la creació de producte, d’acord a les exigències i requeriments dels mercats, per poder competir a nivell internacional, i que permetin als agents públics i privats anticipar-se a l’evolució futura del turisme.

A quines necessitats prioritàries d’informació cal fer front?

En la conjuntura actual, el turisme i les exportacions són dos motors fonamentals de l’economia del nostre país. Les previsions indiquen que el turisme mundial seguirà creixent, fonamentalment als països emergents, i per això cal estar atents a fets importants com són els desplaçaments dels fluxos turístics o la detecció i atracció de potencials mercats emissors. A més, el turisme és una activitat altament sensible a preus i qualitat, que a casa nostra presenta encara una elevada estacionalitat. Tot això posa de relleu la necessitat d’un seguiment continu de la seva evolució, que permeti orientar correctament, entre d’altres, les accions de promoció i verificar que es consolida la seva competitivitat.

Igualment, la diversitat, riquesa i especialització territorial que presenta el nostre territori amb relació al turisme obliga a disposar d’indicadors de base territorial que permetin capturar la situació i l’evolució dels diferents segments del mercat i del perfil dels clients, que cada cop reclamen un tracte més individualitzat, i que ens informin de com el turisme contribueix a equilibrar el territori.

Altrament, cal avançar cap al coneixement dels impactes o efectes del turisme, que es caracteritza per presentar una gran transversalitat econòmica. El Pla Estratègic fa un èmfasi especial en fer entendre que el turisme no s’ha de concebre com un sector sinó com la suma de molts sectors, privats i públics, productius i no productius; cal veure els turistes com a ciutadans temporals que utilitzen els serveis públics i són clients dels sectors productius del país. Això, i el fet que alguna de les activitats que habitualment s’inclouen en el turisme tenen una demanda dual -tant de turistes com de residents locals-, en dificulten la seva delimitació i, per tant, la seva anàlisi.

Quatre pinzellades sobre la situació actual del turisme a Catalunya

Quatre pinzellades sobre la situació actual del turisme a Catalunya

Quatre pinzellades sobre la situació actual del turisme a Catalunya

  • Per començar, no és fàcil quantificar el nombre de visitants que rep Catalunya. D’una banda, les dades sobre excursionisme (visites d’un dia, sense pernoctació) no són exhaustives. De l’altra, es fa difícil posar en un mateix sac el viatge d’un turista estranger que tria Catalunya com a destinació principal i el d’un català que cada cap de setmana es desplaça a la seva segona residència (4  de cada 10 viatges amb pernoctació que els catalans fan dins de Catalunya són a habitatge propi). Malgrat tot, el Pla Estratègic de Turisme quantifica en 82 milions el nombre de visitants que va rebre Catalunya el 2011 (el 59% dels quals, excursionistes).
  • A causa de les dificultats de les economies familiars catalana i espanyola, l’efecte tractor del turisme en aquests moments recau fonamentalment en els estrangers. Europa és la nostra principal font internacional de turisme, si bé Catalunya, de mica en mica, va perdent dependència del mercat europeu, diversificant els seus mercats emissors i obrint-se cap als emergents. Actualment, el 85% del nostre turisme estranger prové d’Europa, 2,5 punts menys que el 2011, 8 menys que fa cinc anys.
  • Catalunya és la primera destinació turística estatal en turisme estranger, amb una quota del  25% el 2012, malgrat Canàries lidera els mesos d’hivern i la balança sovint s’inclina cap a les Illes Balears els mesos d’estiu. Quant al turisme intern, és la segona destinació, amb un 15% del total, per darrere d’Andalusia (18%); Catalunya, però, està perdent pes en turisme procedent de la resta de l’Estat.
  • Si bé Catalunya ocupa posicions de lideratge en termes quantitatius, no passa el mateix quan parlem de despesa per estada. En l’àmbit estatal i en relació amb el turisme estranger, Catalunya ocupa una de les darreres posicions entre les comunitats autònomes turístiques principals (només 877,1 € de despesa per turista el 2012 enfront dels 965,6 € de mitjana estatal, molt per darrere de comunitats com Madrid, Andalusia i Canàries que superen de llarg els 1.000 €). Les estades de més curta durada en són una de les causes (només 7,2 dies de mitjana a Catalunya enfront de 8,9 dies a nivell estatal). La despesa mitjana diària per turista ha millorat en els darrers anys i, per tant, augmentar la durada de l’estada és cabdal per incrementar la despesa per turista. En turisme intern, Catalunya tampoc destaca en despesa per persona i viatge (121,8 €; 139,9 €, la mitjana espanyola), indicador que, a més, ha evolucionat a la baixa respecte del 2011 com a la majoria de comunitats autònomes.
  • Quant a l’oferta, cal abandonar la denominació tradicional de reglada/no reglada i substituir-la per la d’oferta legal/il·legal (arran del Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic).  L’oferta de places en establiments col·lectius s’acosta a les 600.000, localitzades majoritàriament en les comarques de costa (entorn del 80%). Lluitar contra l’obsolescència d’alguns àmbits causada per la manca d’innovació i reinversió i compensar l’oferta territorial són claus per a l’èxit de l’Estratègia. Estimar l’oferta global d’allotjament privat i la seva ocupació ha de ser objecte de l’estadística turística, aprofitant  que la normativa catalana reguladora dels habitatges d’ús turístic, pionera a tot l’Estat, n’està fent créixer dia a dia el seu registre.
  • Catalunya no és aliena al problema de l’estacionalitat turística que, els darrers anys, s’està aguditzant. Els dos mesos centrals de l’estiu, juliol i agost, concentren els majors volums de turisme anual (el 28% de tot el 2012 per a estrangers i residents a la resta de l’Estat, 20% per als residents a Catalunya). Si considerem la temporada estival de juny a setembre la ràtio de concentració és també elevada, menor per al turisme de més proximitat (menys del 40% pels catalans, 45% pels residents a la resta de l’Estat), major pels estrangers, tant pel que fa a afluència (49% del total de turistes del 2012) com a despesa total declarada (51%), els valors més alts, en ambdós casos, al menys des del 2005. Malgrat aquesta concentració, el grau d’ocupació màxim assolit el 2012 als establiments hotelers no va superar el 80% el pic de l’estiu, baixant a menys de la meitat els mesos de desembre i gener, 60% de mitjana anual. Pel que fa a la rendibilitat hotelera, els establiments catalans van ingressar el 2012 79,6€ de mitjana per habitació ocupada i 47,5€ per habitació disponible, que converteixen Catalunya en la primera destinació estatal en rendibilitat per habitació ocupada i la tercera per habitació disponible.
  • El turisme, d’acord amb la seva definició sectorial tradicional (hostaleria, transports, agències de viatge i serveis de reserva, lloguer, i activitats d’oci) aporta entorn al 12% del PIB i dóna feina aproximadament al 12% de la població ocupada. Pot ser clau en un futur per a la creació d’ocupació ja que, de manera indirecta, atesa la seva transversalitat, pot estimular el desenvolupament d’altres sectors d’activitat.

Molt camí per córrer, un camí per créixer

La visió integral del Pla Estratègic ha fet convergir les trajectòries de l’estadística i l’estratègia turística i cal explotar les oportunitats que s’obren. L’estadística ha de servir l’estratègia, però, alhora, la necessitat d’informació i coneixement ha d’esdevenir estratègica per impulsar l’estadística d’aquest sector transversal que, sobretot en la situació actual, és clau per a la nostra economia.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadística a la fresca i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s