Sentit comú i estadística… a la vida quotidiana

Claudi Alsina (U. Politècnica de Catalunya)

George Bernard Shaw amb la seva creativa imaginació ens va deixar moltes sentències sorprenents, sobre les quals meditar. Una afirmació seva molt interessant és la següent proclama:
L’estadística demostra que de tots els que contrauen l’hàbit de menjar, molt pocs sobreviuen.

Malauradament moltes son les persones que per manca de formació o d’una mínima sensibilitat probabilística o simplement per mala fe, s’afegeixen al cor dels que sempre dubten de les estadístiques. Uns ho fan curulls d’ingenuïtat, d’altres ho usen intencionadament en benefici propi. És precisament el poder de l’estadística, les prediccions acurades que pot fer, les indiscutibles conclusions que pot treure, el que de vegades molesta o no interessa acceptar.

Cauen en aquesta doctrina del dubte constant els polítics que posen en dubte els sondeigs electorals esperant miracles del darrer moment («fins que no s’han comptat tots els vots no es pot dir res…»), els industrials que es revelen contra les limitades perspectives de vendes («a lo millor la cosa s’anima i hi ha un miracle…»), els seguidors del futbol que prediuen resultats actuals en base a dades històriques del club («a aquest camp sempre hem tret bons resultats …»), els estudiants que creuen en un impredictible bon examen final al marge de la seva historia avaluadora recent («he suspès tots els parcials però a lo millor hi ha sort amb la prova final…»), els pacients que creuen que el seu cas s’escaparà a les prediccions de la seva malaltia («si hi ha vida hi ha esperança…»), els compradors de loteria que creuen en la seva avantatge a guanyar(«com que algú ha de guanyar i jo m’he portat bé el guanyador puc ser jo…»),… Sovint hi ha fe cega en les dades i estadístiques que donen o albiren resultats positius i hi ha dubtes exagerats quan les dades canten prediccions negatives.

Si que és cert que la proliferació de dades sense massa sentit, la difusió d’estudis estadístics mancats del mínim rigor o les molt usuals interpretacions incompetents de resultats, fan que els dubtes sobre l’estadística siguin en molts casos raonables. Avui hi ha masses dades a tot arreu (diaris, llibres, webs,…) i augmenten les temptacions d’usar-les sense passar per un ús estadístic assenyat.

Davant d’aquesta situació en que els ciutadans sovint neden entre un mar de dubtes raonables sobre les dades estadístiques, és imprescindible que tothom desenvolupem i apliquem un seny estadístic elemental. De la mateixa manera que hem d’aplicar un sentit comú numèric davant de les moltes xifres que ens envolten i que acostumen a tenir errors, hem d’aplicar un sentit comú estadístic davant de les moltes dades que acompanyen avui tota mena d’informacions. No es tracta pas d’esdevenir tots estadístics d’ofici però si de ser crítics amb els resultats al nostre abast. Un kit elemental de sentit comú estadístic és per exemple tenir sempre present les següents qüestions:

  • Mirar sempre qui ha fet les estadístiques, si és una font solvent o una part interessada.
  • Com s’ha fet l’estudi estadístic? Quan i de quina manera s’han recollit les dades? Que s’ha fet a partir d’elles?
  • Perquè els resultats estadístics es presenten precisament ara, en aquest moment i no s’han presentat abans o s’ha esperat un altre moment?
  • Son les conclusions creïbles? Tenen sentit?
  • Es tracta realment d’Estadística amb majúscula o es un recull de dades o exemples amb conclusions cuinades?
  • Calia tanta estadística per arribar a unes conclusions tan obvies?

Mirem ara uns breus exemples molt i molt quotidians on si apliquem els temes que acabem d’apuntar podríem alliberar-nos de dubtes, assegurant que no ens colin dependències inexistents, mostres que no son representatives, estadístiques que no ho son, etc.

Exemple 1. Des de 1983 no ha empatat en aquest camp…
Les dades històriques sobre futbol son omnipresents en premsa, webs i retransmissions… no aporten res; equips antics ja morts o jubilats no poden influir en futurs partits; les seqüències de les quinieles no porten enlloc; les dades durant el partit sobren,…

Exemple 2. L’acabament en 5 pot sortir aquest any ja que mai ha sortit….
Els sorteigs de loteria acumulen moltes dades, números o finals que no han sortit… cap sorteig nou ben fet rep influències dels anteriors, pot sortir el mateix resultat cinc cops seguits, el lloc de compra no pot influir,…

Exemple 3. Els millors xefs prefereixen…
Els anuncis publicitaris usen dades interessades per avalar ofertes. Ni 9 de cada 10 dentistes recomanen un dentífric concret; ni dues fotos d’abans i després d’una dieta garanteixen la bondat de la mateixa;…. la publicitat vol vendre, no informar..

Exemple 4. Creu que la situació de l’atur millorarà? Voti…
Les enquestes on-line son omnipresents en tots el diaris digitals, proposant preguntes i invitant a votar. L’endemà es donen i publiquen els resultats: cap interès. Cap credibilitat per dos motius: la gent que vota és la interessada en el tema, no és una mostra representativa de la societat i moltes de les coses que es voten no tenen ni sentit («tindrà molt èxit la pel·lícula…?»).

Exemple 5. Podria respondre unes preguntes?…
Les enquestes al carrer i per telèfon acostumen a ser interessades en obtenir dades personals, no es tracta d’estudis sobre un tema sinó un mitjà per a accedir a l’usuari receptor. No contestar és sempre una bona opció.

Exemple 6. La situació de Venus al cel fa que el negoci pugui ser bo…
La predicció del futur incorporant moltes dades és un clàssic en horòscops, cartes astrals, boles de vidre, tarots,… és el món malèvol del negoci disfressat de ciència per a justificar un sentit que no existeix.

L’estadística és la ciència de les dades. És un instrument poderós al nostre abast. En podem saber més o menys però avui és imprescindible del tot anar per la vida amb un sentit comú estadístic, crític i reflexiu.

Referències
Alsina, C. El sentido común a su alcance, Ariel, Barcelona, 2013
Alsina, C. Los asesinos matemáticos atacan de nuevo, Ariel, Barcelona, 2012

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en L'Estadística feta fàcil i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sentit comú i estadística… a la vida quotidiana

  1. “Les enquestes al carrer i per telèfon acostumen a ser interessades en obtenir dades personals, no es tracta d’estudis sobre un tema sinó un mitjà per a accedir a l’usuari receptor. No contestar és sempre una bona opció.”
    Home, amb matisos!!! No es pot dir, “a bote pronto”, que no contestar és sempre una bona opció!!! Molts estudis d’investigació es realitzen mitjançant tècniques CAPI i CATI, (i selecció aleatòria, es clar):
    * Estudis de satisfacció a usuaris de transport públic, al carrer (per exemple, a les andanes del Tram)
    * Estudis d’opinió per CATI (els que fan CIS, CEO)
    * Enquestes públiques per CATI (Mobilitat, Seguretat Pública…)
    Jo diria que és millor informar-se qui realitza l’enquesta. A més, si recordo bé, per temes de protecció de dades, si es vol recollir dades personals per incloure’ls en una base de dades cal que els informants donin permís. En cas contrari s’està violant la LOPDP.

  2. Roger Roca ha dit:

    Felicitats per l’article. Només discrepo en el fet que les dades durant un partit si que poden ser interessants, sempre i quan un sàpiga entendre que només és informació, no predicció (si bé, sovint es cau en la temptació …).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s