L’impacte de la crisi a les llars

Núria Bové (Idescat)

Moltes són les fonts estadístiques relacionades amb el mercat de treball i l’economia de les famílies que si les analitzem ens mostren la cruesa de la crisi que estem vivint. Per tots és coneguda l’Enquesta de població activa (EPA), les dades de la qual s’esperen amb impaciència cada trimestre per veure com evolucionen les principals taxes i si es continuen destruint llocs de treball, o pel contrari l’economia comença a mostrar els famosos “brotes verdes”. Ara bé, l’EPA a banda de les principals dades que són bàsiques per veure l’evolució global del mercat de treball, també ens ofereix informació de gran qualitat que ens permet estudiar l’impacte de la crisi des de l’òptica de les llars i no només des de l’òptica de l’individu.

Una de les dades més dures que ens està deixant la crisi és el nombre de llars amb tots els seus actius desocupats. Des del 2008 fins el 2012 el nombre de llars amb tots els seus membres actius a l’atur ha passat de 76.100 a 248.200, és a dir, ha augmentat un 226,1%. Aquest no és l’únic indicador negatiu pel que fa a les llars, el nombre de llars sense perceptors d’ingressos també s’ha incrementat un 62,9% i com era d’esperar les llars amb tots els seus actius ocupats ha decrescut un 22,5% i els habitatges on l’atur ha fet acte de presència han passat de 307.100 a 667.400. A la taula adjunta podeu veure la comparativa entre els anys 2008 i 2012 d’altres magnituds que provenen de l’EPA i que l’Idescat publica sobre el nombre d’habitatges familiars.

taula EPA

Per una altra banda, l’Enquesta de condicions de vida (ECV) és una enquesta anual amb un doble objectiu: subministrar informació de la distribució personal de la renda a través dels ingressos anuals nets, i mesurar la incidència i la composició de la pobresa mitjançant l’establiment d’un llindar de risc a la pobresa.

L’ECV ens dóna informació de la taxa de risc a la pobresa o exclusió social (indicador AROPE). Aquest indicador està format per tres components: la població que està en risc de pobresa, la població que pateix privació material severa, i la població que viu en llars amb baixa intensitat de treball. És a dir, s’inclouen dins l’indicador els que compleixen com a mínim una de les tres condicions. Si analitzem la seva evolució des del 2008 veiem que ha passat del 19,5% de la població el 2008 al 26,7% al 2011.

Podem aprofundir una mica més i mirar el component relacionat amb el mercat de treball de la taxa AROPE. La intensitat de treball a la llar es calcula dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat activa de la llar per la suma total dels mesos en què aquests membres haurien pogut treballar. La intensitat de treball es mesura en valors que van del 0 a l’1 i es consideren llars amb intensitat de treball baixa aquelles en que el valor és igual o inferior a 0,20. Així, la baixa intensitat del treball de les llars ha passat d’afectar al 4,6% de la població al 10,5% en els últims tres anys, resultat coherent amb el que ens explica l’EPA.

Els altres dos components de la taxa AROPE tampoc són positius. La privació material severa s’ha multiplicat per 3,6 entre el 2008 i el 2011 i la taxa de risc a la pobresa, tot i ser una mesura relativa, ha augmentat 2,5 punts en el mateix període de temps.

components taxa risc pobresa 2

Si mirem la taxa de risc a la pobresa, que mesura la proporció de població que es troba per sota del llindar de risc a la pobresa, veiem com els col•lectius que es troben per sota d’aquest llindar estan canviant: fins ara era la població de 65 anys i més la més vulnerable i la que tenia més risc de pobresa, en canvi ens els últims anys ha pujat el risc de pobresa de la població en edat de treballar (a causa del fort atur) i sobretot el risc de pobresa de la població menor de 16 anys, com a conseqüència de la situació laboral dels seus progenitors.

Taxa de risc a la pobresa

Per acabar deixeu-me fer un petit resum de les principals característiques de l’Enquesta de població activa i de l’Enquesta de condicions de vida que potser en algun moment us pot ajudar per saber si l’EPA o l’ECV són la font d’informació de les dades que esteu buscant. Com sabeu, l’EPA és la principal font del mercat de treball, és una enquesta per mostreig que realitza l’INE a tot l’estat espanyol i que és totalment comparable a nivell europeu. És per aquest motiu que en el web de l’Idescat podeu trobar els indicadors estructurals d’Eurostat calculats per a Catalunya i comparats amb Espanya i la Unió Europea. Quan al tipus d’informació que ens aporta l’EPA, cal tenir en compte que a banda de totes les preguntes relacionades amb l’activitat i les característiques de l’ocupació també hi ha un ampli ventall de preguntes de caràcter sociodemogràfic (sexe, edat, nivell de formació assolit, nacionalitat, si s’està cursant estudis,…), fet que ens permet obtenir uns creuaments de gran interès. Podeu consultar les dades de Catalunya a la base de dades que publica l’Idescat.  (http://www.idescat.cat/treball/epa).

Per últim l’ECV és una enquesta anual que es realitza des de l’any 2004, és una estadística harmonitzada a nivell europeu i com ja s’ha dit el seu objectiu principal és subministrar informació de la distribució personal de la renda i mesurar la incidencia i la composició de la pobresa relativa. Com en el cas de l’EPA, l’Enquesta de condicions de vida també es totalment comparable a nivel europeu i l’Idescat també publica els indicadors estructurals d’Eurostat calculats per a Catalunya i comparats amb Espanya i la Unió Europea i en realitza una ampliació de resultats que es poden consultar al web de l’Idescat. (http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&V3=1774&PARENT=25&CTX=B#FROM)

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadístiques de la crisi i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’impacte de la crisi a les llars

  1. Retroenllaç: El deute públic es trasllada a les llars, segons el CES | Easy Economy

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s