La crisi: petita radiografia del mercat laboral

Xavier Cuadras (U. Pompeu Fabra)

Evolució de la població ocupada (2008-2013)

Una de les conseqüències més desastroses de la crisi econòmica és l’elevat grau de destrucció d’ocupació que ha ocasionat. L’Enquesta de Població Activa, de la que ja hem parlat en una entrada anterior, ens diu que en només cinc anys (la comparació és entre les dades corresponents als primers trimestres de 2008 i 2013) s’han perdut a Catalunya quasi 759.000 llocs de treball. Això vol dir que en aquest període de temps el nombre d’ocupats s’ha reduït en més d’un 21%. Són xifres que superen els registres de tots els països europeus sense pràcticament cap excepció i mereixen una mica d’anàlisi.

Des del punt de vista sectorial, les xifres són molt indicatives. L’esclat de la bombolla immobiliària ha fet que els darrers cinc anys s’hagin perdut quasi el 60% dels llocs de treball del sector de la construcció. A més, els progressos de l’exportació durant el trienni 2010-12 no han pogut evitar la destrucció de més d’una tercera part de l’ocupació industrial. La destrucció al sector serveis, el que concentra més ocupació de l’economia catalana, ha estat comparativament molt més moderada i “només” s’ha perdut una mica més del 10% de l’ocupació inicial. En part per aquesta causa el patró de destrucció d’ocupació ha estat molt esbiaixat contra els homes: el nombre de llocs de treball ocupats per homes s’ha reduït en quasi un 28%, un percentatge que més que dobla el de les dones, que no arriba al 13%.

Els efectes de la crisi no són simètrics i, de fet, s’han acarnissat en els més joves. Així, el nombre de llocs de treball ocupats per persones entre 16 i 29 anys pràcticament s’ha reduït a la meitat durant el període, mentre que la reducció corresponent als llocs de treball ocupats per la resta de les franges d’edat ha estat “només” una mica per sota del 14%. Els efectes també han estat radicalment diferents en funció del nivell de formació dels treballadors. Els grans perjudicats han estat els treballadors amb educació primària (o menys), que han vist com els llocs de treball que ocupaven es veien reduïts en més d’un 50%. En canvi, el nombre de treballadors amb educació superior s’ha mantingut pràcticament invariable. Enmig d’aquests dos col•lectius, els treballadors ocupats amb estudis secundaris s’han reduït en més d’una quarta part. De la mateixa manera, els llocs de treball ocupats per persones de nacionalitat no espanyola s’ha reduït més d’un 43%, una taxa molt superior a la dels treballadors espanyols, que se situa lleugerament per sota del 17%.

Finalment, en termes de la seva situació professional, podem distingir els ocupats entre assalariats i no assalariats (empresaris i autònoms). Curiosament, la caiguda del nombre dels dos grups ha estat pràcticament idèntica. En canvi, hi ha una gran diferència en la reducció de l’ocupació dels assalariats quan els classifiquem entre aquells que tenen contractes temporals i els que gaudeixen de contractes indefinits. La caiguda de l’ocupació corresponent a les persones amb contractes temporals ha estat de més del doble (39%) que la dels que tenen contractes indefinits (17%), tot en només cinc anys.

Els aturats al 2013

Com a conseqüència de l’elevat procés de destrucció de llocs de treball el nombre d’aturats s’ha més que triplicat a Catalunya en només cinc anys. S’ha passat de una mica menys de 290.000 a una xifra que ja supera els 900.000. La taxa d’atur ha passat del 7,6% al 24,5%. Els homes representen un 55% del total dels aturats avui dia. El més notable és que la crisi clarament ha modificat un patró secular del mercat laboral català i en aquest moment la taxa d’atur entre les dones és menor que entre els homes.

La taxa d’atur dels joves de 16 a 25 anys s’ha disparat i és molt elevada (ja arriba quasi al 53%, quan es partia d’un nivell inferior al 18%), però curiosament el nombre d’aturats joves no és, ni molt menys, el que més ha crescut. El nombre d’aturats joves s’ha multiplicat “només” per 2,3 en cinc anys, lluny del factor de creixement del nombre d’aturats en general (3,1). L’explicació és senzilla i, de fet, aclaridora: la població activa en aquest segment d’edat (el denominador quan es calcula la taxa d’atur) s’ha reduït quasi en un 23%. La situació econòmica del país expulsa els més joves del mercat laboral, una situació no necessàriament indesitjable si aquests joves ho aprofiten per continuar la seva formació (recordeu el que hem dit abans sobre el baix nivell de destrucció dels llocs de treball ocupats pels treballadors més formats).

De tots els aturats catalans, un 56% tenen un nivell de formació que implica que no han passat del nivell obligatori a secundària (i un 22% tenen un nivell de primària o menys). En una economia moderna com la que a aspira a tenir Catalunya aquest fet és una restricció molt important a l’hora de dissenyar estratègies de creixement que puguin alleugerir el problema de l’atur. El boom del sector de la construcció va proporcionar molts llocs de treball a persones poc qualificades, però ara sabem que aquest sector, fins i tot quan es recuperi del seu actual estat letàrgic, no tornarà ni de bon tros als nivells que havíem vist abans de l’any 2008. Alguns aturats potser es poden reconvertir si se’ls ajuda amb programes adequats de formació, però quins sectors econòmics poden absorbir una quantitat tan gran de persones poc qualificades?

El problema social i econòmic de l’atur es posa de manifest quan recordem que un 56% dels aturats (més de mig milió de persones) fa més d’un any que estan buscant feina. Encara pitjor, quasi un 31% fa més de dos anys que veuen com cap empresa els contracta. Hi ha un risc elevat que molts d’aquests treballadors no puguin tornar a treballar mai més. I a mesura que passa el temps la situació es torna més i més desesperada i actualment el 63% dels aturats catalans ja no percep la prestació per desocupació.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadístiques de la crisi i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La crisi: petita radiografia del mercat laboral

  1. Francesc ha dit:

    El panorama és molt depressiu i ho emmarques molt bé, però jo encara el veig més negre, si bé, crec si que en lloc d’agafar dades d’atur, les agafessis d’ocupació, el panorama no seria tant pessimista, passa que algú (aquest algú té noms i cognoms) va alterar una dinàmica laboral ja de per si molt peculiar. Sincerament no sé si va sortir així o realment hi havia una intenció i la intenció els va fugir de les mans. Seria important esbrinar-ho per previndre altres desastres.
    Personalment no crec que el nivell d’estudis, en realitat sigui tant important, si l’empleador pot escollir, escollirà el que tingui més educació, independentment de la feina que hagi de fer.
    Els que queden tenen un panorama ben trist, les persones desocupades, crec que la major part, entren en un cercle entre conformista i depressiu que fa que ja no els importi el què els pugui passar, per molts motius estan en passiva, d’alguna manera institucionalitzen la seva situació, sense futur, sense il·lusió. No sé quan pot durar això, però crec que s’acaba el temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s