Cobrarem una pensió?

Montse Guillen (U. de Barcelona)

Aviat sentirem notícies sobre quina és la proposta de reforma del sistema de pensions que vol tirar endavant l’executiu espanyol. No ens enganyem, aquesta serà una correcció profunda, ja que la definició del factor de sostenibilitat és clau per a assegurar el cobrament de les pensions en les properes dècades.

El funcionament del sistema de pensions que hi ha a Espanya, anomenat de repartiment, és com un gran dipòsit d’aigua. Els qui l’omplen s’anomenen cotitzants i els qui el buiden pensionistes. Aquest símil el va explicar el professor Steven Haberman de la City University London, l’únic cop que l’he vist combinar la seva impecable dicció anglesa amb eloqüents gesticulacions. Ell deia que en un sistema de pensions hi ha molts factors aleatoris que influeixen en el “nivell de l’aigua” i que fan incerta la garantia de l’abastiment.

A Espanya aquest metafòric dipòsit s’anomena Sistema de Pensiones de la Seguridad Social. El sistema de pensions viu avui moments molt delicats. En la banda dels cotitzants, han baixat els ingressos perquè decreix el nombre de treballadors i cauen els salaris (ergo les bases de cotització). Per la banda de les pensions, ha augmentat el nombre de pensionistes i aquests cobren durant més temps per l’increment de la longevitat. Només a l’últim any el nombre de pensions contributives ha crescut d’un milió.

Reformes paramètriques i reformes basades en dades estadístiques

El pànic mal dissimulat de la classe política l’ha portat a plantejar reformes paramètriques suaus que, sense dir-ho explícitament, redueixen les pensions. Són decisions que ja s’han pres o que amb tota seguretat s’emprendran aviat amb intensitat:

  1.  penalitzar fort aquells que es jubilin abans de l’edat legal, mitjançant coeficients reductors de la pensió a percebre.
  2. fer dependre la pensió de totes les aportacions, és a dir tots els anys i quantitats cotitzades durant la vida laboral, i
  3. canviar la proporcionalitat entre les bases de cotització i la corresponent pensió.

Per anar més enllà, el càlcul de les pensions (o l’edat de jubilació) tindrà un factor corrector que dependrà de l’evolució de la longevitat i de les circumstàncies econòmiques. Si aquests canvis tiren endavant, aviat les pensions estaran en funció de dades estadístiques com mai abans ho havien fet.

Hi ha veus que defensen actualitzar les pensions en base a un IPC específic que tingui en compte només l’evolució dels preus de primera necessitat. També es pot fer un factor d’ajust a partir del quocient entre cotitzants i pensionistes. A França. Alemanya i la majoria de països nòrdics ja fa temps que l’equilibri a llarg termini en el sistema de pensions depèn d’un coeficient d’ajust de les pensions que ve marcat per l’evolució de l’esperança de vida.

Quina esperança de vida?

L’esperança matemàtica de la durada d’una vida des del naixement és l’esperança de vida, sense més qualificatius. Els guanys en longevitat es refereixen a l’increment en l’esperança de vida entre dos moments del temps. L’esperança de vida als 65 anys compta només els anys potencials a partir d’aquesta edat. Els guanys no són els mateixos si partim de la longevitat des del naixement o si només comptem a partir dels 65 anys. L’INE n’ofereix estimacions ben documentades. Des de 1991, s’han guanyat gairebé dos anys d’esperança de vida per quinquenni, però l’esperança de vida a partir dels 65 anys només ha crescut un any cada cinc anys transcorreguts. A les gràfiques es pot veure com l’increment quinquennal de la longevitat, en xifra absoluta, és més alt si comptem des del naixement que si ens fixem en el què succeeix a partir dels 65 anys, però percentualment el guany en esperança de vida als 65 anys és superior al guany de l’esperança de vida al néixer. Els guanys de longevitat per homes i dones a partir dels 65 anys són similars.

Image

Font: INE. Estudios demográficos. Veieu també dades comparatives d’esperança de vida a Catalunya, Espanya (2010) i Europa (2009). A la web de l‘Idescat.

A banda del comportament diferenciat entre homes i dones, un factor de sostenibilitat que modifiqui les pensions en funció dels guanys de longevitat caldria referir-lo a la composició per edats dels pensionistes, i no a la composició de la població que proporciona l’INE. Cal tenir en compte que  la participació de les dones en el sistema de pensions segueix un patró singular. Segons l’anuari estadístic del Ministerio de Empleo y Seguridad Social (a) per cada dos homes que reben una pensió de jubilació (la que va lligada a una feina) només hi ha una dona que en tingui i (b) per cada pensió de viduïtat que rep un home, hi ha tretze pensions de viduïtat per a dones.

La utilització de l’esperança de vida per a justificar retallades en pensions ja fa temps que es debat a Espanya. Cal que la comunitat estadística vetlli per la seva correcta utilització i que l’estadística pública garanteixi el rigor de les dades que es faran servir.

Deixeu-me un paràgraf per recordar un altre professor del Regne Unit: A. David Wilkie, un erudit que ha estat gairebé 30 anys al capdavant del Continuous Mortality Investigation Bureau. Aquest centre és un referent imprescindible i mundialment reconegut a l’hora d’analitzar la longevitat en col·lectius de pensionistes, que ens aniria bé per a analitzar les reformes que ens afectaran.

Conclusió

Cobrarem una pensió? Si hem cotitzat, sí, però serà una pensió baixa i això implicarà que haurem de pensar també en reformes del mercat de treball molt intenses que facin compatible una petita feina i la jubilació. En definitiva, el dipòsit d’aigua no es buidarà, però per no passar set, millor preparar una cantimplora.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadístiques de la crisi i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Cobrarem una pensió?

  1. Hola!
    Interessant article! Fa cert temps que uns quants (estadístics, economistes, actuaris, sociòlegs) pensem sobre el tema de les pensions i com anirà tot plegat en el futur.
    En una d’aquestes reflexions vaig plantejar el següent: si en aquest país, en els últims 30 anys, l’esperança de vida ha augmentat gràcies a una millor qualitat assistencial sanitària, augment de la renda, millora de la qualitat de vida i millores en altres factors importants de l’estat de benestar, ¿és possible que en el futur hi hagi una disminució de l’esperança de vida donat l’allargament de l’escenari econòmic actual, amb retallades socials, retallades a la sanitat, disminució de la renda, augment de la taxa de pobresa, un atur estructural brutal, un atur juvenil brutal amb visos a convertir-se en estructural, etc.?

    I això es contempla en els models actuals de previsió? O els models s’han fet amb números/dades de l’època d’expansió econòmica? Si és això últim, doncs ja tenim un biaix a la vista.

    Gràcies!

    • mguillenestany ha dit:

      Hola Manel!
      L’esperança de vida efectivament pot decréixer, per això el factor de correcció actua tant en un sentit com en un altre. Si augmenta l’esperança de vida les pensions baixen i si disminueix, pugen.
      Molts models de sostenibilitat (per saber quan “es buida el dipòsit de les pensions”) es van fer al 2008 amb escenaris d’atur del 10%, un nivell que es considerava alt en èpoques de bonança econòmica. Qui se’ls pot creure avui amb un 27% d’atur?
      Tens tota la raó, hi ha biaixos importants. Per això hi ha urgència en corregir.

  2. Gerard Reverté ha dit:

    Continuant amb el símil del dipòsit d’aigua, perquè sempre els canvis es fan de la banda de l’aixeta per on surt l’aigua? Són sempre canvis del tipus “d’estalviadors d’aigua” que es posen a les aixetes.

    Però en el nivell del dipòsit d’aigua també hi té a veure l’aigua que entra i a la velocitat en què entra l’aigua. No és el mateix tenir un sistema productiu de poc valor afegit que necessita molts treballadors per aconseguir un determinats ingressos per a la Seguretat Social, que un sistema productiu d’alt valor afegit que necessita menys treballadors per aconseguir els mateixos ingressos per a la Seguretat Social.

    A més, sembla com si el dipòsit d’aigua només es pogués omplir amb aigua d’un pou, però hi ha altres maneres d’omplir d’aigua un dipòsit, per exemple per condensació. La Seguretat Social no té perquè finançar-se únicament per les aportacions dels treballadors, es pot finançar també a través d’impostos.

    • mguillenestany ha dit:

      Hola Gerard!
      Efectivament. Les aixetes d’entrada al “dipòsit de les pensions” també s’hauran de fer servir.
      Aquest és un punt de molt debat entre els experts. N’hi ha que diuen que les pensions “no contributives” conectades al dipòsit s’haurien de finançar amb impostos generals. El cas més clar és el de les pensions de viduïtat. S’argumenta que són ajuts socials i, per tant, que no hauríen de formar part d’un mecanisme abastidor essencialment pensat per a treballadors.
      Creus que tothom ha de tenir dret a una pensió “no contributiva” (com la de viduïtat o la d’orfandad) o només en casos econòmicament justificats?

      • Francesc ha dit:

        Com? amb tota la colla d’experts que han estudiat el sistema de pensions, no han tingut en compte a l’hora de recaptar, l’efecte de les vidues. Estic acostumat a errors, però d’aquesta magnitud, no, les vidues han existit sempre i els vuidus, menys, però també.l

  3. L’evolució de l’esperança de vida és una qüestió analitzada pels que fem Projeccions de població. Tot i que els gerontòlegs no tenen opinions uniformes en quant al límit de la vida humana sí que hi ha força consens en que l’esperança de vida continuarà augmentant i ho farà principalment per la disminució de la mortalitat en edats avançades. L’esperança de vida als 65 anys ha augmentat més d’un any en el darrer decenni.
    Hi ha molts factors que contribueixen a l’augment o disminució de l’esperança de vida. Un bon sistema sanitari segurament té una contribució positiva, però per registrar disminucions (no puntuals) en l’esperança de vida s’haurien de produir simultàniament diferents factors de signe negatiu. Personalment crec que continuarem veient augments sostinguts en l’esperança de vida a curt i mitjà termini, tot i que puguin ser menors als registrats en el darrer decenni.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s