Com és de severa la crisi que viu Espanya? Cent-seixanta anys d’història

Anna Matas i Josep Ll. Raymond (U. Autònoma de Barcelona) aprofiten les dades de Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff sobre els efectes negatius de l’endeutament públic en el creixement a llarg termini.

Com es compara la recessió actual que afecta a l’economia espanyola en el context històric?

Aquesta entrada s'ha publicat en Estadístiques de la crisi i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Com és de severa la crisi que viu Espanya? Cent-seixanta anys d’història

  1. Es parla en les conclusions, d’un període de 20 anys per a que la situació actual sigui anècdota; no és un període excessiu, en molts aspectes? Es podria deure també aquesta previsió a l’excessiu deute privat de famílies i empreses – molt superior al deute públic -i que no es pot finançar com aquest (ni retornar)?
    Tot i l’entrada al “post”, no es fa menció en el text al suposat efecte negatiu del deute públic sobre el creixement (que tants disgustos està donant als citats autors R&R). Si jo no he entès malament l’assumpte del deute de les administracions, tal com el plantegen autors com Godley – que sí que van anticipar la crisi actual – és gràcies a que el sector públic té dèficit que es generen oportunitats de superàvit pel sector privat, estant el sector exterior en equilibri.
    Sobre la menor caiguda del PIB en comparació als anys 30, podria ser conseqüència de la manca de sector públic en aquella circumstància històrica? Per últim, crec que en la crisi (que queda molt marcada en les gràfiques), dels anys seixanta del segle XIX hi va haver també una gran bombolla immobiliària a l’àrea d’expansió de Madrid.
    Salutacions cordials

    • josepraymond ha dit:

      Molt agrat per els comentaris.

      Efectivament, la crisis actual es molt dura i tots ens afecta molt. No obstant, la idea del article es que histricament sempre shan passat moltes dificultats, i que des de aquest punt de vista, les dificultats a les que ara tenim de fer front no son especialment atpiques quan el prima temporal samplia.

      Jo no volia entrar en la discussi creixement- deute. Crec que al anlisis de R&R es bastant simple i no esbrina quin es el nexe causal: Del deute al creixement o del creixement al deute. En realitat, entre les dos variables hi ha un feedback i un anlisis convincent ha de contemplar aquest aspecte.

      Jo tamb crec que el tomany del sector pblic tindria de compensar el cicle. No obstant, hi ha dos tipus de estabilitzadors: Els automtics i els discrecionals. A la fase recessiva automticament cau la recaptaci i augmenten algunes despeses. Aquest seria un efecte automtic contra cclic. No obstant, la acci discrecional ha tendit a ser pro cclica. A la fase expansiva de la economia el sector pblic jugava un paper expansiu, i ara amb la recensi intenta retallar despeses.

      Salutacions cordials,

      Josep Ll. Raymond

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s