El pitjor de la crisi econòmica

Xavier Cuadras (U. Pompeu Fabra)

D’un temps ençà parlar d’estadístiques econòmiques equival, quasi de manera invariable, a parlar de males (sovint molt males) notícies. Això, que és cert en quasi tots els àmbits de la vida econòmica del nostre país, és especialment cert quan ens referim al mercat de treball. Des de l’any 2007 s’han destruït una gran quantitat de llocs de treball i ha augmentat de forma vertiginosa la quantitat de treballadors aturats a Catalunya. En aquesta entrada parlarem de les estadístiques que tenim al nostre abast per mesurar aquest fenomen, que condiciona el benestar econòmic de tantes i tantes famílies i suposa un intolerable malbaratament dels recursos productius més valuosos que un país té a la seva disposició.

La principal font d’informació estadística que tenim al nostre país per estudiar el mercat de treball és l’Enquesta de Població Activa (EPA), que és una estadística per mostreig de periodicitat trimestral que el Instituto Nacional de Estadística (INE) duu a terme a tot el territori espanyol i que té com a principal objectiu descriure quina és la relació de la població amb les activitats econòmiques. Per poder comparar la situació dels diferents mercats de treball a la Unió Europea (UE) totes les enquestes d’aquesta naturalesa estan elaborades amb criteris d’uniformitat en la recollida i tractament de les dades a tots els estats europeus i donen lloc al European Union Labour Force Survey (EU LFS). La darrera EPA de la que es coneixen els resultats és la corresponent al primer trimestre de 2013.

L’EPA divideix la totalitat de la població catalana en dos grans grups, la població activa i la població inactiva. La població activa és la que, des del punt de vista de la teoria econòmica, podríem considerar com l’oferta de treball, és a dir, la població que està incorporada al mercat laboral de forma activa, ja sigui perquè estan treballant o perquè no ho estan però estan disponibles i buscant feina de forma efectiva. La taxa d’activitat és la proporció que suposa la població activa respecte de la població major de 16 anys i és la mesura del grau de mobilització laboral dels recursos humans disponibles al país. La gràfica que segueix ens mostra molt clarament com els efectes de la crisi econòmica (que comença a finals de 2007) són radicalment diferents per la taxa d’activitat d’homes (que inicia una davallada clara) i dones (que manté el creixement que havia iniciat anteriorment i només s’estanca a finals de 2011).

activitat

L’EPA divideix la població activa en dos grans grups, la població ocupada i la desocupada. La diferència és òbvia: mentre que la població ocupada treballa, per compte propi o d’altri, la població desocupada no treballa, tot i que, aquest és un detall important, declara estar disponible per fer-ho i estar cercant una feina de forma activa. La taxa d’atur, probablement l’estadística econòmica que millor reflecteix els problemes personals i socials que la crisi econòmica comporta, es defineix com la proporció que suposa la població desocupada respecte de la població activa. Des d’un punt de vista econòmic la taxa d’atur és un indicador d’un problema de malbaratament de recursos productius, en aquest cas treballadors, que resten desocupats i limiten la potencialitat de creació de riquesa d’un país. La gràfica següent ens mostra les proporcions dramàtiques dels efectes de la crisi econòmica sobre la taxa d’atur al nostre país. Aquesta no ha deixat de créixer des de  mitjans de l’any 2007 i s’ha situat en un 24,53% el primer trimestre de 2013, una xifra que no té precedents a la història del país i que és molt superior a les taxes que tenen la resta de països europeus (amb les excepcions, que no haurien de representar un consol, d’Espanya i Grècia). Una característica remarcable de la crisi és que ha afectat de forma diferent les taxes d’atur d’homes i dones. La taxa d’atur femení sempre s’havia situat per sobre del masculí, però el fet que la crisi hagi afectat especialment sectors d’activitat econòmica amb llocs de treball ocupats majoritàriament per homes (construcció i indústria) ha alterat aquest patró i avui la taxa d’atur de dones (23,72%) està per sota de la dels homes (25,25%).

atur 1

El problema de l’atur no afecta de la mateixa manera els diferents treballadors segons la seva edat. A la gràfica següent podem veure com els joves són el grup que sempre pateix una situació més desfavorable (amb crisi o sense). Les implicacions d’aquest fet no ho són només a curt termini. Els joves que s’incorporen al mercat laboral en l’actualitat corren el risc de carregar una motxilla molt pesada per a la resta de la seva vida, perquè els estudis econòmics demostren que els treballadors que comencen la seva carrera laboral amb llargues temporades de desocupació tenen majors probabilitats de percebre salaris més baixos i recaure en situacions de desocupació més endavant, precisament perquè estan perdent l’oportunitat d’adquirir competències laborals i autoestima en els anys més importants per a la seva formació.

atur 2

Un darrer indicador important que els economistes fan servir per analitzar el mercat de treball és la taxa d’ocupació. La taxa d’ocupació es defineix com la proporció que suposa la població ocupada respecte del total de la població major de setze anys. La taxa d’ocupació és un indicador de gran interès perquè reflecteix la capacitat que té un país per mobilitzar de forma efectiva els seus recursos humans cap a activitats productives. Per definició és obvi que la taxa d’ocupació està en funció de les taxes d’activitat i d’atur. Com més elevada sigui la taxa d’activitat i menor sigui la taxa d’atur d’una economia, major serà la taxa d’ocupació de la mateixa. La gràfica següent ens mostra l’enorme efecte de la crisi econòmica sobre la taxa d’ocupació (res que ens pugui sorprendre, vista la reducció de les
taxes d’activitat i l’increment de les taxes d’atur que hem mostrat més amunt).   Lògicament, la taxa d’ocupació és inferior per al cas de les dones, però és en el cas del homes on el deteriorament de la situació provocat per la crisi econòmica és més visible.

ocupació

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Estadístiques de la crisi i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El pitjor de la crisi econòmica

  1. Retroenllaç: La crisi: petita radiografia del mercat laboral | e2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s