Personalitat i xarxes socials

David Leiva (U. de Barcelona)

En un blog anterior vaig descriure què s’entenia per percepció interpersonal i com es podia mesurar. És evident que a la nostra vida diària i, relacionant-ho amb aquest tema, ens esforcem per a oferir una imatge de nosaltres mateixos en el si de les interaccions socials dins les quals ens trobem immersos (parella, fills, amics, companys de feina, etcètera). Part dels resultats de les nostres interaccions, ja siguin aquests qualificats com a èxit o fracàs, depenen de la impressió que causem als altres. I, a més, moltes vegades la naturalesa de les interaccions que establim estan relacionades amb la nostra personalitat. Per aquest motiu l’estudi de les relacions entre les percepcions interpersonals i/o les interaccions socials amb l’estructura de personalitat constitueix, a hores d’ara, una clara línia de recerca en Psicologia. Relacionat amb això, han aparegut als últims anys estudis sobre la relació entre la personalitat i els usos socials d’Internet. En el blog d’avui intentaré fer un resum d’un estudi recent sobre la relació entre la personalitat i el perfil de Facebook (Bachrach, Kosinski, Graepel, Kohli i Stillwell, 2012).

En aquest estudi s’ha emprat el NEO PI-R, una prova psicològica desenvolupada per a mesurar l’estructura de personalitat d’acord al model conegut amb el nom de Model dels 5 Grans de Personalitat, que compta amb nombroses adaptacions a diversos països entre les quals trobem la versió espanyola (Costa i McRae, 2002). Al NEO PI-R es troben cinc escales globals, cadascuna corresponent a un factor de personalitat, que són les següents: neuroticisme (N; del terme anglès Neuroticism), extraversió (E; Extraversion), apertura (O; Openness), amabilitat (A; Agreeableness) i, per últim, responsabilitat (R; Conscientiousness). A més, el NEO PI-R permet obtenir mesures per a diferents facetes o elements constituents dels factors esmentats anteriorment. Així, per exemple, tenim que l’escala de neuroticisme està constituïda per les facetes ansietat, hostilitat, depressió, ansietat social, impulsivitat i vulnerabilitat.

El factor neuroticisme és bipolar i contraposa l’ajust i l’estabilitat emocional enfront del desajust o neuroticisme. La dimensió extraversió es correspon amb la sociabilitat, el gust per l’excitació i l’estimulació. A l’altre extrem, l’introvertit, que no és l’oposat de l’extravertit, és reservat, independent i constant. La característica coneguda com apertura té a veure amb l’ interès de les persones tant pel món exterior com interior. L’apertura està relacionada amb el pensament divergent i la creativitat. El factor amabilitat s’associa, en un dels seus extrems, amb les persones altruistes i cooperadores, mentre que en l’altre es refereix a persones egocèntriques, suspicaces i opositores enfront a cooperadores. Per últim, pel que fa a la dimensió de responsabilitat, en un dels seus pols, s’associa amb el procés actiu de planificació, organització i execució de les tasques. Les persones responsables són escrupoloses, puntuals i fiables. Al pol oposat del factor, les persones resulten ser més hedonistes, menys constants per aconseguir fites.

El NEO PI-R és un test psicològic que es pot administrar de forma individual o col·lectiva. No disposa de temps màxim per a ser complimentat, però la majoria de persones necessiten entre 30 i 40 minuts per donar resposta a la totalitat d’ítems. Existeix una versió reduïda d’aquesta prova psicològica, el NEO-FFI, la qual no permet obtenir mesures per a les distintes facetes però si que proporciona una mesura per a cadascun dels 5 factors. En aquest cas, tampoc hi ha un temps màxim establert, però s’acostuma a emprar entre 10 i 15 minuts. El NEO-FFI també es pot administrar de forma individual o col·lectiva.

S’ha constatat a diversos estudis que a) les persones poden percebre amb un elevat grau d’èxit la personalitat d’altres persones a partir del seu perfil de Facebook i que b) els perfils de Facebook solen mostrar en molts casos la verdadera personalitat de les persones i no tan sols una idealització d’aquesta. Malgrat tot, no podem negar que  els essers humans som observadors fal·libles (ens guiem, moltes vegades, per estereotips i prejudicis, donem importància a aspectes irrellevants  i se’ns passen detalls importants, etcètera) i que, a més, quan ens sentim observats intentem donar una imatge favorable de nosaltres mateixos.

A l’estudi de Bachrach et al. s’estudia la relació entre els 5 factors de personalitat i el perfil de 180,000 usuaris de Facebook. Les dades sobre personalitat es van obtenir a partir d’una aplicació de Facebook anomenada myPersonality. L’objectiu és conèixer com la personalitat es manifesta a partir de diversos elements del perfil de Facebook. Més concretament, prenent com a indicadors d’aquest perfil accions individuals (per exemple, el número de fotos publicades) i accions que impliquen un cert grau d’interacció (per exemple, la grandària i densitat de la xarxa social en la qual es troba la persona). La següent taula detalla tots els indicadors utilitzats:

Característica

Descripció

Amics Número d’amics a Facebook
Grups Número d’associacions amb grups de Facebook per part de l’usuari
M’agrada Número de M’agrada per part de l’usuari a Facebook
Fotos Número de fotos publicades per part de l’usuari
Estatus Número d’actualitzacions de l’estatus per part de l’usuari
Tags Número de vegades que apareix l’usuari etiquetat a les fotos d’altres persones

A continuació es resumeixen els resultats obtinguts a l’estudi:

– L’apertura és relaciona positivament amb el número de M’agrada que emeten els usuaris, el número d’associacions amb grups i les actualitzacions d’estatus.

– La responsabilitat és relaciona negativament amb el número de M’agrada i el número d’associacions amb grups. Curiosament, correlaciona positivament amb el número de fotos publicades. Això ho justifiquen pel fet que malgrat les persones responsables poden percebre Facebook com una pèrdua de temps, poden trobar útils les aplicacions per organitzar i publicar fotografies.

– L’extraversió correlaciona positivament amb el número d’actualitzacions a Facebook, el número de M’agrada emesos, el número de grups als que pertanyen els usuaris i el número d’amics.

– El nivell d’amabilitat correlaciona negativament amb el número de M’agrada. Els autors justifiquen aquest resultat pel fet que persones amb baixes puntuacions a l’escala es preocupen més de no ofendre els altres amb les seves opinions pel que difícilment les mostren en públic.

– Per últim, el neuroticisme s’associa inversament amb el número d’amics de l’usuari i positivament amb el número de M’agrada emesos per aquest.

La següent taula recull les correlacions de Pearson per a cadascuna de les relacions significatives trobades a l’estudi. És important notar el fet que les correlacions trobades són, malgrat ser significatives (p<0,01), baixes (i molt baixes en alguns casos). Si s’observen els patrons d’associació en els diagrames de dispersió de l’estudi original es pot comprovar que en alguns casos les relacions són no lineals (funcions monòtones creixents o decreixents) pel que està desaconsellat utilitzar el coeficient de correlació lineal producte-moment de Pearson. En aquests casos el coeficient de correlació per rangs d’Spearman (una mesura més adient en aquests casos) podria haver proporcionat correlacions de major intensitat.

Tret de personalitat

Variables de perfil

rxy

Apertura

M’agrada

Estatus

Grups

0,102

0,062

0,077

Responsabilitat

M’agrada

Grups

Fotos

-0.088

-0.0697

0.0330

Extraversió

Estatus

M’agrada

Grups

Amics

0.117

0.034

0.069

0.177

Amabilitat

M’agrada

-0.036

Neuroticisme

M’agrada

Amics

0.075

-0.059

A partir de les dades obtingudes es va intentar fer un model predictiu de la personalitat a partir dels perfils de Facebook arribant-se a resultats que oscil·laven entre l’1% i el 33% de variabilitat explicada depenent del factor de personalitat.

Els resultats tot i ser modestos obren la porta de la utilització d’aquestes plataformes com a font d’informació útil. I, malgrat les limitacions, aquest estudi és un dels nombrosos exemples existents de com l’ús de les xarxes socials s’ha convertit en un objecte d’estudi d’interès a àmbits com el màrqueting, els recursos humans o la intervenció clínica i social. En qualsevol cas, si heu llegit amb interès aquest post fins al final no oblideu prémer a M’agrada!

REFERÈNCIES D’INTERÈS

Back, M. D., Stopfer, J. M., Vazire, S., Gaddis, S., Schmukle, S. C., Egloff, B., & Gosling, S. D. (2010). Facebook profiles reflect actual personality, not self-idealization. Psychological Science, 21, 372-374.

Bachrach, Y., Kosinski, M., Graepel, T., Kohli, P., & Stillwell, D. (2012). Personality and patterns of Facebook usage. A Proceedings of the Web Science Conference 2012, Northwestern University, 22-24 juny (pp. 36-44). Evanston, IL: USA.

Costa, P. T., Jr., & McCrae, R. R. (2002). Manual NEO PI-R. Madrid: Tea Ediciones.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Mesurar l'intangible i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s