Satisfacció i felicitat subjectiva

Ada Ferrer (CSIC)

El blog d’avui fa referencia a com mesurem un altre intangible: la felicitat o la satisfacció amb la nostra vida. El divendres passat, l’Albert Bonillo ens parlava de com mesurar els coneixements, de com “saber el que sap algú”. Avui partim de la base que quan mesurarem la felicitat o la satisfacció hem de tenir en compte que és la persona mateixa la que millor sap com de satisfeta està. Per tant, deixarem que sigui l’individu el que ens digui quin és el seu nivell de felicitat. En qüestionaris d’arreu del món, s’ha preguntat als individus sobre el seu nivell de felicitat o satisfacció amb preguntes similars a la següent

Com de satisfet està amb la seva vida, tenint en compte tots els aspectes?

Si us plau, respongui en una escala de 0 a 10, a on 0 significa “completament insatisfet” i 10 significa “completament satisfet”.

La resposta a aquesta pregunta s’ha anomenat satisfacció o benestar subjectiu i mesura la felicitat d’una persona de la mateixa manera que un tipus d’examen o un termòmetre mesuren els coneixements o la temperatura.

La literatura ha demostrat que els individus responen a aquestes preguntes de manera significativa i coherent i que per tant aquestes mesures representen una bona aproximació al benestar i poden ser utilitzades amb aquest objectiu. Aquesta afirmació es basa en:

– L’evidencia empírica acumulada fins ara que demostra que hi ha una relació clara i consistent entre el benestar subjectiu i altres mesures objectives de felicitat

– El fet que els individus interpreten i responen aquestes preguntes de manera similar: és a dir, hi ha un concepte “únic” de felicitat i per tant les respostes són comparables entre individus.

Amb la resposta a les preguntes subjectives, l’investigador pot estimar la satisfacció declarada (S) com una funció de:

Sit = a +bXit+tt+ni+eit  (a on i és l’individu i t el període)

Utilitzant tècniques economètriques, especificacions i dades adequades, l’investigador pot estimar aquesta equació i identificar la relació entre la situació objectiva dels individus i la satisfacció declarada (Sit) per tal d’entendre, entre altres, quins són els gustos, les preferències, i les motivacions que determinen el comportament dels individus.

La utilització de tècniques economètriques i dades adequades és fonamental. En aquest sentit, hi ha varis aspectes importants a tenir en compte:

(i) L’equació ha d’incloure efectes individuals fixes (ni) per tal de capturar els trets personals no observables i persistents en el temps com ara la intel·ligència, el neurotisme i l’optimisme. Donat que aquests tenen un gran impacte sobre la felicitat, la seva exclusió dona lloc a resultats esbiaixats. S’ha demostrat que la inclusió d’aquests efectes individuals té un gran impacte sobre els resultats, el significa que els estudis que utilitzen dades de secció creuada han de ser considerats amb precaució. A més a més, l’equació inclou un terme d’error (eit) que captura aquells fets no observables que canvien al llarg del temps, com ara si l’entrevistador era simpàtic o l’enquestat acabava de perdre la cartera al metro.

(ii) Així mateix, hi ha factors no observables que determinen la felicitat i que són iguals per tots els individus que viuen en un determinat període (tt), per exemple, la situació política, la inflació, o algun esdeveniment que afecti els ànims de la població.

(iii) Un últim element important, és definir la naturalesa de l’escala amb què mesurem la felicitat. Si la felicitat és cardinal, la distància entre nivells de satisfacció té rellevància (per exemple, una persona amb un 10 seria el doble de feliç que algú que hagués declarat un 5). Si per contra, la felicitat fos ordinal, la distància entre nivells de satisfacció no aportaria cap informació. Tot i que des del punt de vista teòric la distinció és molt rellevant, empíricament no s’ha trobat diferencies rellevants quan s’utilitzen models lineals (cardinalitat) o ordenats (ordinalitat).

A l’estimar l’equació de felicitat presentada en aquesta entrada, els economistes normalment han considerat les següents variables explicatives (Xit): aquelles relacionades amb la situació actual de l’individu (per exemple, el nivell d’ingressos, la situació laboral o el nivell de salut), amb la posició relativa dels individus respecte al seu grup de referencia (sobretot en termes d’ingressos però també en aspectes com la salut o l’atur), o amb l’entorn (per exemple, la inflació i la taxa d’atur, la desigualtat, o la qualitat mediambiental).

Els resultats obtinguts a la literatura són diversos, aquí m’agradaria destacar-ne uns quants. (i) La magnitud relativament petita que té el coeficient dels ingressos quan es compara amb l’impacte que tenen altres variables com ara estar aturat o tenir parella. És important però destacar que l’efecte que tenen els ingressos sobre la felicitat depenen del país i de les característiques dels individus. És a dir, no a tothom el fa feliç els diners de la mateixa manera. Els individus obtenen felicitat en funció de com de bé els van les coses en comparació als demés. La literatura mostra que hi ha una correlació negativa i estadísticament significativa entre la pròpia satisfacció i els ingressos del grup de referència. Així mateix, la posició que l’individu ocupa dins del seu grup de referencia té un efecte positiu sobre la felicitat. (ii) La capacitat dels individus a adaptar-se a noves circumstancies depèn del tipus de xoc que es pateix. Per exemple, mentre sembla que els individus s’adapten força bé a canvis del nivell de renda o a xocs en el seu estat de salut, la capacitat d’adaptar-se a estar a l’atur és molt més reduïda. De fet, l’atur és un dels esdeveniments que té un impacte més gran sobre l’equació de la felicitat.  (iii) La situació laboral de l’individu té, fins i tot tenint en compte que el mercat compensa als individus a través del salari, també un impacte sobre la felicitat. Treballar amb un contracte temporal, el temps de desplaçament i les hores treballades està negativament correlacionat amb la felicitat. (iv) No només un bon estat de salut sinó també tenir accés a la sanitat són aspectes importants per la felicitat. (v) Finalment, i a tall d’exemple, mencionar que l’entorn on l’individu viu té un impacte estadísticament significatiu sobre la satisfacció: els coeficients de la inflació, la taxa d’atur, la desigualtat i la contaminació són negatius.

En resum, sense oblidar les seves limitacions i les critiques que ha rebut, les mesures subjectives de satisfacció o felicitat poden ser utilitzades per entendre millor el gustos i fins i tot la conducta dels individus.

Els lectors interessats en el tema, poden llegir la meva contribució als “Opuscles del CREI” (www.crei.cat/opuscles.php) (n.28), on poden trobar més informació i detalls sobre aquest tema.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Mesurar l'intangible i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Satisfacció i felicitat subjectiva

  1. És un tema que deixa parat i intrigat, aquest de la mesura de la felicitat, per al lector no avesat a aquests temes (si no existís aquesta mesura potser no hi hauria conclusió vàlida per a moltes obres literàries; però al contrari, si existeix una mesura fàcil, aquestes obres potser no tindrien raó de ser,…)
    El que sembla clar, i raonable, és que el moviment de la situació relativa dins del grup al qual es pertany no deixa indiferent.
    La felicitat també estaria relacionada amb el (auto)coneixement; però aquest major coneixement (en general) pot ser font d’insatisfacció: conèixer la pròpia alienació, per exemple.
    Es podria, a nivell teòric, pensar en una magnitud de felicitat per a un territori?
    Seria la suma de les felicitats individuals?
    Crec que aquestes tipus de dades podrien complementar els estudis socials que aporten explicacions als fets.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s