Anàlisi estadístic de la percepció interpersonal

David Leiva (U. de Barcelona)

Com percebem als altres? Som acurats quan percebem trets psicològics com ara l’amabilitat? Com opera la percepció d’una persona al sentir una certa atracció envers altres persones? Com es percep el lideratge en un equip de treball en el que no hi ha una jerarquia ben delimitada?

L’estudi de la percepció interpersonal dut a terme pels psicòlegs socials des de fa més de mig segle ha intentat donar resposta a aquestes i a moltes altres preguntes. La percepció interpersonal com a fenomen diferent de la percepció d’objectes:

  • És interactiva, és a dir, en els processos de percepció interpersonal el perceptor (la persona que percep) i l’objectiu (la persona que és percebuda) interactuen.
  • És dinàmica, pot variar al llarg del temps.
  • És bidireccional, ja que perceptors i objectius es perceben e influeixen mútuament.
  • Implica processos metacognitius, és a dir, les percepcions de les persones poden estar relacionades amb la imatge  que les persones creuen oferir als altres.
  • Està fortament relacionada amb la percepció del jo, per la qual cosa, la forma en què ens percebem a nosaltres mateixos està relacionada amb la percepció dels altres.

Arran de tot l’anterior, hi han tres tipus de percepció que són pertinents a l’hora d’abordar l’estudi de la percepció interpersonal: la percepció del jo (el Self), la percepció dels altres i la metapercepció.

Tradicionalment s’han estudiat 9 indicadors diferents relacionats amb la percepció interpersonal (Kenny, 1994):

  • Assimilació, o la tendència que tenim a percebre als altres d’una manera similar.
  • Consens, és a dir, l’acord entre dues o més persones a l’hora de percebre una tercera persona.
  • Unicitat, que implica la part relacional, és a dir, la interdependència, de la percepció interpersonal.
  • Reciprocitat, que fa referència a la correspondència entre les percepcions dels components d’una díada (una parella de persones).
  • Precisió, o el grau de correspondència entre la percepció dels altres i la realitat.
  • Reciprocitat assumida, de forma que, una persona que, per exemple, considera a una altra atractiva, pot pensar que l’altra persona també la percep d’igual forma.
  • Metaprecisió, que en aquest context implica la correspondència entre la meta-percepció i la realitat.
  • Similitud assumida, és en certa manera una forma d’assimilació, però en aquest cas, implica la correspondència entre l’autopercepció i com percebem als altres.
  • Acord jo-altres, o grau de correspondència entre l’autopercepció i com ens perceben els altres, és a dir, és en certa manera una forma de consens.

¿Com podem incloure tots aquests indicadors en l’estudi de la percepció interpersonal? Un dels procediments estadístics més utilitzats en aquest àmbit és el model de les relacions socials (Social Relations Model –SRM–; Warner, Kenny i Stoto, 1979). El model representa una variable diàdica fruit de la suma d’una constant i tres efectes: l’efecte d’actor, l’efecte de receptor i l’efecte de la interacció entre actor i receptor. Simbòlicament la percepció de la persona i envers la persona j es pot descomposar de la següent forma:

{X_{ijl} = \mu + \alpha_i + \beta_j + \gamma_{ij} + \epsilon_{ijl}},

on X_{ijl} és la percepció d’i cap a j en el moment l; \mu és la mitjana de les percepcions emeses al grup del qual formen part i i j; \alpha_i és la tendència d’i a emetre aquesta percepció (efecte d’actor); \beta_j és la tendència de j a ser percebut d’una determinada manera (efecte de receptor); \gamma_{ij} és la tendència específica de i a percebre j (efecte de interacció) i \epsilon_{ijl} és l’error a la mesura d’i cap a j al moment l. Alguns lectors hauran arribat a la conclusió que el SRM consisteix en realitat en fer un anàlisi de la variància. Això és cert amb matisos ja que a diferència de l’AVAR de dos factors tradicional aquí s’ha de tenir en compte que existeix interdependència entre les unitats d’anàlisi, cosa que complica la estimació dels efectes.

Suposem que a un grup format per quatre persones es demana que avaluïn mitjançant una escala de 0 a 10 el lideratge dels membres del grup. S’obtenen les dades que es mostren a continuació:

A
B
C
D
Mi.
A
8
5
10
7,67
B
7
7
6
6,67
C
8
7
5
6,67
D
4
5
0
3,00
M.i
6,33
6,67
4,00
7,00

Aquesta sociomatriu, per tant, inclou les percepcions dels membres del grup. Per exemple, A percep amb un 8 el lideratge de B. La diagonal principal està buida, en aquest cas, perqué no s’ha registrat l’autopercepció. Es mostren, les mitjanes per files i per columnes de les puntuacions del grup. A més, la mitjana del grup (M..) és 6.

L’efecte d’actor (perceptor) quantifica la tendència d’un individu a emetre una conducta o tenir pensaments o sentiments envers els altres. La expressió de càlcul per a estimar aquest efecte:

{a_i = \frac{{(n-1)}^2}{n(n-2)}M_{i.} + \frac{n-1}{n(n-2)}M_{.i} - \frac{n-1}{n-2}M_{..}}

L’efecte del receptor (objectiu) mesura la magnitud amb la que l’individu és el destinatari d’una determinada conducta, pensament o sentiment per part dels altres. Aquest efecte es pot estimar mitjançant:

{b_i = \frac{{(n-1)}^2}{n(n-2)}M_{.i} + \frac{n-1}{n(n-2)}M_{i.} - \frac{n-1}{n-2}M_{..}}

Si apliquem les fòrmules a l’exemple anterior:

A B C D Mi. Actor
A 8 5 10 7,67 2
B 7 7 6 6,67 1
C 8 7 5 6,67 0
D 4 5 0 3,00 -3
M.i 6,33 6,67 4,00 7,00
Receptor 1 1 -2 0

Finalment, l’efecte de la interacció mesura la intensitat amb que un perceptor concret emet una percepció cap a un objectiu concret. L’expressió de càlcul és la següent:

{g_{ij} = X_{ij} - a_i - b_j - M_{..}}

A l’exemple de la percepció del lideratge, els efectes de la interacció resultarien tal i com es mostra a continuació:

A B C D
A -1 -1 2
B -1 2 -1
C 1 0 -1
D 0 1 -1

L’objectiu del model és estudiar la variabilitat d’aquests efectes als grups objecte d’estudi. D’aquesta manera, es poden prendre estimacions de la variabilitat degudes als efectes d’actor i perceptor (sa2 i sb2, respectivament), així com la part de la variabilitat deguda a l’efecte de la relació (sg2). Aquí no mostrarem les expressions de càlcul donat però, tenint en compte l’exemple anterior, sa2=3,33, sb2=0,67 i sg2=3,33. La interpretació s’acostuma a fer en base al percentatge que cadascuna d’aquestes variàncies representen respecte a la variabilitat total a la variable d’interès. A més, es poden estimar dos tipus de covariàncies que representarien, amb la coneguda estandardització que dóna com a resultat dues correlacions, dos fenòmens ben diferenciats: la reciprocitat generalitzada (correlació entre actor i receptor) i la reciprocitat diàdica (correlació entre els efectes diàdics). A l’exemple, rab=0,224 i rgg=0,20. S’ha derivat, a més, diverses solucions exactes i aproximades pels seus errors estàndards i les seves distribucions mostrals, fet que permet prendre decisions estadístiques.

A l’exemple mostrat, els efectes d’actor i de la interacció expliquen la major part de la variància de la variable. La reciprocitat en les percepcions de lideratge és moderada. A més, és important comentar que quan únicament es disposa d’una única mesura no es pot separar l’efecte de la interacció de l’error, i per tant no es poden extraure conclusions a partir d’aquesta mesura. Per això s’ha de comptar amb vàries mesures, és a dir, s’ha de recolllir la percepció interpersonal en diversos moments o a partir de diversos indicadors que mesuren el mateix constructe (veure Figura 1).

Rplot

Figura 1. Anàlisi SRM a partir de 2 indicadors de percepció de lideratge en 17 grups acadèmics de grandària 4. Es mostren les estimacions de les variàncies i covariàncies, així com els seus errors estàndards. És important notar que hi han variàncies negatives. Això és un problema del mètode d’estimació (estimació basada en moments) que ha propiciat el desenvolupament d’altres mètodes que solventin el problema (per exemple, estimadors bayesians).

REFERÈNCIES D’INTERÈS

Kenny, D. A. (1988). SOREMO [Software and manual]. University of Connecticut, CT.

Kenny, D. A. (1994). Interpersonal perception: A social relations analysis. New York: Guilford Press.

Kenny, D. A., Kashy, D. A., & Cook, W. L. (2006). Dyadic data analysis. New York: Guilford Press.

Kenny, D. A., & La Voie, L. J. (1984). The social relations model. In L. Berkovitz (Ed.), Advances in experimental psychology (Vol. 18, pp. 142-182). San Diego, CA : Academic Press.

Lüdtke, O., Robitzsch, A., Kenny, D. A., & Trautwein, U. (2013). A general and flexible approach for estimating the Social Relations Model using bayesian methods. Psychological Methods, 18, 101-119.

Schönbrodt, F. D., Back, M. D., & Schmukle, S. C. (2012). TripleR: An R package for social relations analyses based on round-robin designs. Behavior Research Methods, 44, 455-470.

Warner, R. M, Kenny, D. A., & Stoto, M. (1979). A new round-robin analysis of variance for social interaction data. Journal of Personality and Social Psychology, 37, 1742-1757.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Mesurar l'intangible i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Anàlisi estadístic de la percepció interpersonal

  1. Retroenllaç: Personalitat i xarxes socials | e2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s