De la convocatòria electoral al 25N: dos mesos decisius

Àngels Pont i Daniel Solís (GESOP Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, S.L.)

Quan el 25 de setembre Artur Mas va anunciar l’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya per al 25 de novembre, retallant la legislatura en dos anys, poc es podia esperar que CiU acabaria perdent 12 escons. En plena efervescència del debat independentista, els primers sondejos eren positius per CiU i, encara que pocs s’atrevien a donar-li majoria absoluta, tots preveien millors resultats per a la federació nacionalista que els que havia obtingut als comicis de 2010. Així, doncs, què va passar entre la convocatòria electoral i la celebració dels comicis el 25 de novembre.

Per conèixer els moviments de l’electorat en aquest període, podem recórrer a les enquestes, que, tot i les seves limitacions, són una font insubstituïble d’informació sobre l’opinió pública. Els sondejos són la millor eina per mesurar el parer dels ciutadans i seguir-ne la seva evolució al llarg del temps. A més, sovint també aporten informació qualitativament rellevant sobre els canvis en l’opinió pública. Això sí, a l’hora d’analitzar els seus resultats, s’ha de tenir en compte el context en el qual s’han realitzat, ja que les enquestes reflecteixen l’estat de la situació en el moment en què es porten a terme.

Si s’analitza la sèrie d’enquestes que els mitjans de comunicació van anar publicant en aquests dos mesos, a ningú se li escapa que CiU va començar amb molta empenta, però va anar perdent força a mesura que passaven les setmanes. Molt s’ha parlat del fracàs de les enquestes a l’hora de pronosticar el retrocés de la federació nacionalista, tot i que aquestes ja assenyalaven un cert debilitament de CiU i que les darreres enquestes publicades es van portar a terme deu dies abans dels comicis.

Des de GESOP, volem aprofitar les enquestes que vam realitzar llavors per intentar explicar quins moviments es van produir en l’electorat català en aquells dos mesos i aportar llum als resultats que es van donar la nit del 25 de novembre. GESOP va realitzar tres enquestes preelectorals per a El Periódico de Catalunya entre els mesos de setembre i novembre, els resultats de les quals estan disponibles a la web del diari, on també es pot accedir a les tabulacions i als fitxers de dades. A més, va portar a terme una enquesta pròpia la mateixa setmana de les eleccions.

De l’anàlisi del comportament dels diferents electorats al llarg d’aquestes quatre enquestes*, en podem destacar el següent:

  • Les dades posen de manifest una alta volatilitat en el vot. Pràcticament cap partit presentava dades de fidelitat superiors al 70% entre el seu electorat, el nivell que es podria considerar satisfactori en un context de normalitat. Per contra, entre els electorats dels cinc principals partits, els que manifestaven intenció de canviar de vot superaven fàcilment el 20%.
  • CiU va mantenir un nivell de fidelitat similar entre el seu electorat al llarg de les quatre enquestes, però va veure incrementar-se la proporció de votants que marxaven cap a altres formacions a mesura que s’acostaven les eleccions. Així, doncs, la precampanya i la campanya no va permetre CiU millorar la fidelitat dels seus votants i tot fa pensar que bona part dels que estaven inicialment indecisos van acabar votant per altres opcions. Les xifres de la darrera setmana són reveladores: un 20% dels votants de CiU mostraven intenció de votar un altre partit, quan una setmana abans era un 13%.
  • Pel que fa a la resta d’electorats, poc després de la convocatòria electoral, una part significativa dels votants dels altres partits tenia intenció de decantar-se per CiU. A mesura que passaven les setmanes aquest percentatge es va anar reduint, especialment entre els votants del PSC i el PP. L’electorat socialista n’és l’exemple més clar: just després de la convocatòria electoral un 11% mostrava la seva intenció de votar CiU; la setmana de les eleccions ho feia pràcticament la meitat.
  • Els principals rivals de CiU van anar millorant les seves dades setmana rere setmana i van arribar a l’últim tram de la campanya en el seu millor moment. El PSC, ERC i el PP obtenien els seus millors registres de fidelitat la mateixa setmana de les eleccions, a la vegada que mantenien sota control les xifres dels que volien canviar de vot.

       GESOP1    GESOP2

       GESOP3   GESOP4

GESOP5

Així, doncs, el caràcter excepcional d’aquestes eleccions, que va tenir la seva màxima expressió en un nivell de participació històric, es posa també de manifest en l’alta volatilitat de vot observada**. En un electorat tan inestable, la campanya i els esdeveniments que la configuren tenien més capacitat d’incidència en el resultat final que en un context més sòlid.

En definitiva, com hem apuntat en un recent article al bloc del COLPIS, on fèiem un exercici comparatiu amb situacions similars anteriors, la manifestació de la Diada va desencadenar una sèrie de moviments a l’electorat de gran transcendència, que inicialment van afavorir el conjunt de les forces nacionalistes, sobretot CiU, però que amb el pas de les setmanes es van anar modificant en perjudici de la federació nacionalista. La magnitud d’aquests moviments i la seva traducció en el resultat final del 25N posa de manifest l’excepcionalitat del moment que vam viure durant aquelles setmanes i del que segurament viurem en els mesos que tenim per endavant.

________________________________________________________________

* Cadascuna de les quatre enquestes s’ha realitzat mitjançant entrevistes telefòniques assistides per ordinador (CATI) a una mostra representativa de 800 ciutadans residents a Catalunya amb dret de vot. Les dates del treball de camp de cadascuna d’elles són les que s’indiquen en els gràfics.

** De fet, enquestes postelectorals (el sondeig postelectoral de GESOP o l’últim Baròmetre del CEO) indiquen que una proporció significativa dels ciutadans va decidir el seu vot a última hora.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Enquestes electorals i d'opinió i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a De la convocatòria electoral al 25N: dos mesos decisius

  1. Ja ho han comentat molt encertadament en posts d’aquest febrer en F. Udina i en P. Delicado, sovint oblidem que l’error atribuit a les enquestes electorals s’hauria de relativitzar perquè:
    1. Encertar el nombre exacte d’escons requereix una gran precisió pels efectes del sistema d’Hondt, per tant una mida mostral molt gran. Els mitjans de comunicació que encarreguen les enquestes no volen assumir l’increment en el cost econòmic que suposaria augmentar el nombre d’entrevistes, però no es fan corresponsables de les conseqüències de les restriccions.
    2. Hi ha un comportament dinàmic de l’electorat. L’opció dels ciutadans, manifestada en el vot a l’urna, és posterior a les enquestes i sovint molt sensible a notícies de darrera hora. No esmenteu la gran repercussió que van tenir la mateixa setmana de les eleccions del 25N, les notícies aparegudes a diaris d’abans nacional sobre candidats, la certesa de les qual és ara en mans de la via judicial.

    Vull felicitar-vos per la vostra anàlisi, que és entenedora, divulgativa i molt més profunda del què sembla en una lectura ràpida. Gràcies per la professionalitat de posar a disposició pública els fitxers de dades de les enquestes electorals. Una recomanació que caldria fer en general i que permetria posteriors estudis i, amb tota seguretat, un avenç de l’estadística.

  2. AlbertBonillo ha dit:

    Excel.lent post. Clar, didàctic i divulgatiu. Vull afegir algun comentari al que fa Montserrat:

    Crec que ni augmentant la mida de la mostra fins a nivells impagables (econòmicament) s’aconseguiria afinar molt més la predicció d’escons del que s’aconseguí en eleccions anteriors a aquestes.

    La israelita té un error de +-4 diputats (http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Eleccions/Documents/Documents_info_general/Arxius/eleccions-Parlament-2012/Sondejos%202012.pdf) i és l’enquesta que té, per definició, millor mostreig.

    El darrer partit a BCN entra amb 3 diputats només si assoleix el 3% de vots. Quina mostra necessitem per afinar això? La CUP va aconseguir, a BCN, el 3.84%. Com aconseguim augmentar la precisió fins aquestes centèsimes? La N deu fer por (amb una variable de 6 categories, no una binària de p=q=50%). Si algú ho vol calcular … sortirà un google🙂

    El darrer escó de BCN (i que determinà la segona força política) va tenir un marge d’uns pocs milers de vots (7.000, crec recordar). Torne-m’hi. Quina mida de mostra necessitem per afinar aquests 7.000 votants?

    Si afegim la situació política general, plena de sotragades, crec que no es pot demanar més als qui van fer estimacions.

  3. Retroenllaç: Informe 25N (apèndix): Per què van fallar les enquestes? | Cercle Gerrymandering

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s