Abstenció i orientació del vot a les Eleccions Generals 2004, 2008 i 2011

Pedro Delicado (U. Politècnica de Catalunya)

És sabut (o, si més no, és acceptat com a veritat) que a Espanya l’abstenció acostuma a perjudicar els partits d’esquerra i que l’electorat de dretes és més fidel i participatiu que el d’esquerres. Però no és menys cert que aquesta opinió no és unànime i que no són pocs els que pensen que l’efecte de l’abstenció és erràtic i depèn de l’ocasió i el context polític que beneficiï uns o altres.

Presentem aquí un exercici estadístic que té per objectiu quantificar la relació entre tendència política (en el sentit esquerra – dreta) i abstenció, per donar així arguments quantitatius als que opinin sobre si l’abstenció perjudica o no als partits d’esquerra.

Les dades que serveixen com a base d’aquesta anàlisi corresponen principalment als resultats a tota Espanya de les Eleccions Generals al Congrés dels Diputats del 14 de març de 2004. A la part final del post també s’analitzen els resultats electorals de les eleccions generals de 2008 i 2011. Les dades de 2004 fan referència a cadascuna de les 56.585 meses electorals que es van obrir en aquests comicis. De cada mesa es té informació del cens electoral, del nombre de vots emesos i del seu repartiment entre els diferents partits polítics (a més dels vots en blanc i nuls). Recordem que en aquestes eleccions (celebrades uns dies després dels atacs terroristes de l’11-M) es va registrar una alta participació. Molts analistes van atribuir aquesta a la mobilització de l’electorat d’esquerres, que hauria contribuït a la victòria final del PSOE.
A partir de la informació disponible de les meses electorals s’han construït dues noves variables: participació, quocient entre vots emesos i cens electoral, i proporció de vots a partits de dretes (prop.dreta), quocient entre els vots rebuts pels partits de dretes i el total de vots a candidatures. Si fos certa la teoria que l’abstenció és més freqüent en l’electorat potencial d’esquerres, seria esperable que les meses electorals amb valors alts (respectivament, baixos) de la variable prop.dreta siguin precisament aquelles en les que es donin valors alts (respectivament, baixos) de la variable participació.

Anàlisi a nivell estatal. En el primer dels gràfics que acompanyen aquest text (esquerra, a dalt) s’han representat 1.000 meses electorals triades a l’atzar entre les 56.585 (no s’han representat totes per permetre una millor visibilitat del gràfic). Cada punt del gràfic correspon a una mesa electoral i té per coordenades els valors de les variables prop.dreta i participació de la mesa corresponent. Les línies rectes en traç discontinu del gràfic marquen els valors mitjans de prop.dreta (línia vertical) i participació (línia horitzontal), que es van situar el 2004 en els valors 0,45 i 0,77, respectivament. A primera vista, s’observa que el núvol de punts es reparteix bastant equilibradament en els quatre quadrants definits per aquestes dues rectes, la qual cosa és un indicatiu de falta de relació entre participació i orientació del vot: si els punts s’haguessin concentrat majoritàriament en els quadrants primer (a la dreta de la proporció mitjana de vot a la dreta i per sobre de la línia de participació global) i tercer (l’oposat al primer) es tindria evidència de que com més gran és la proporció de votants a la dreta en una mesa electoral major és l’afluència de votants a aquesta, donant suport a la teoria que l’electorat de dretes és més fidel.

Figura 1. Distribució conjunta de prop.dreta i participació per l'any 2004.

Figura 1. Distribució conjunta de prop.dreta i participació per l’any 2004.

Una manera de quantificar la força de la relació entre dues variables és calcular el seu coeficient de correlació linial. Per a les variables prop.dreta i participació el coeficient de correlació és 0,16, que és un valor baix, encara que estadísticament diferent de 0 (es rebutja la hipòtesi que no hi ha relació entre ambdues variables).

La corba tancada etiquetada amb el valor 75 tanca el 75% de les meses electorals i de totes les corbes que compleixen aquesta propietat és la que abasta una menor àrea. En altres paraules, aquesta corba marca l’àrea del gràfic amb major densitat de punts entre totes les que tanquen al 75% dels punts (aquesta corba és una corba de nivell de la funció de densitat conjunta de les variables prop.dreta i participació, que ha estat estimada no paramètricament amb un estimador kernel). La forma aproximadament circular d’aquesta corba reforça la impressió d’absència de relació entre les variables prop.dreta i participació que es desprèn de l’anàlisi del núvol de punts. Si hi hagués una relació positiva entre aquestes variables hom esperaria que la forma de la corba fos semblant a la d’una el·lipse l’eix major de la qual fos una recta que travessés el gràfic des del tercer quadrant fins el primer, però el gràfic no mostra això.

L’últim element d’aquest gràfic és la línia vermella que travessa el núvol de punts d’esquerra a dreta mostrant un lleuger ascens. És la representació gràfica de la funció que indica la mitjana de participació que tenen les meses electorals que comparteixen un mateix valor de la variable prop.dreta (aquesta funció rep el nom de funció de regressió; aquí ha estat estimada no paramètricament). El que aquesta funció sigui creixent indica que com més gran és la proporció de votants de dretes en les meses electorals major és també, de mitjana, la participació registrada en elles. Per exemple, les meses amb un 20% de votants de dretes van tenir el 2004 una mitjana de participació propera al 75%, mentre que aquelles en les que els votants de dretes van ser el 70% van presentar una participació mitjana de gairebé un 80%. Es conclou que les dades mostren una lleugera relació positiva entre la proporció de votants de dretes i la participació en les Eleccions Generals del 2004. Això està en consonància amb el valor abans esmentat del coeficient de correlació (baix, però significativament diferent de 0).

Hipòtesi d’independència condicionada. Per fer l’anàlisi que acabem de presentar, en el qual fem servir les meses electorals com a unitat estadística, a cada mesa electoral es pren la proporció de vots obtinguts pels partits de dretes com a valor de la proporció de potencials votants a aquests partits entre tots els votants censats en aquesta mesa. És a dir, es considera que mesa a mesa les persones que han anat a votar són una mostra representativa (una que podria haver estat obtinguda a l’atzar) de totes les persones censades. Aquesta és una hipòtesi clau: estem suposant que, condicionant a pertànyer a una determinada secció censal, les variables prop.dreta i participació són independents.

Aquesta hipòtesi no seria plausible si només hi hagués una única gran secció censal a nivell de tot l’estat: si en aquesta macro secció censal única les variables prop.dreta i participació fossin independents no tindria cap sentit aquest post. Però si las seccions censals són petites (com és el cas a la realitat) i molt homogènies en el sentit de que tots els seus habitants comparteixen característiques sociològiques, econòmiques, educatives i culturals (com és el cas de les seccions censals a grans nuclis urbans) aleshores condicionar per la pertinença a una determinada secció censal equival a condicionar per uns determinats valors de totes aquestes característiques, que influeixen simultàniament en la decisió de votar o no i en la de l’opció política per la que es votaria en cas de fer-ho. En aquest cas no és tan desassenyat suposar que aquestes dues decisions són condicionalment independents.

Anàlisi a cinc grans ciutats. La hipòtesi d’independència condicionada és més plausible pel conjunt de meses electorals d’una gran ciutat per qüestions d’homogeneïtat. Això ens mena a estudiar separadament algunes grans ciutats espanyoles i a reproduir per elles l’anàlisi que abans hem presentat pel conjunt de tota Espanya. S’han considerat els cinc municipis espanyols que a les Eleccions Generals del 2004 tenien assignades més de 900 meses electorals: Barcelona (1664 meses), Madrid (3.362), Sevilla (942), València (907) i Saragossa (935). Per a cadascuna d’aquestes ciutats s’han repetit els càlculs i gràfics que ja s’han explicat a nivell nacional. No s’han representat els núvols de punts ja que les corbes que tanquen el 75% de les meses donen una molt bona idea de la seva forma. Com a referència, a cada gràfic es representa també (en gris) el resultat per tot el país. Els gràfics obtinguts es mostren a la Figura 1.

Comencem per assenyalar que els coeficients de correlació són considerablement més alts en aquestes ciutats que en tot el país (ara estan per sobre de 0.4 i a Sevilla aquest coeficient arriba a valer 0,61). Les formes de les corbes que tanquen el 75% de les meses electorals són ara més el·líptiques que circulars i totes elles mostren que les variables prop.dreta i participació tenen una relació positiva forta a cada ciutat. Les funcions de regressió (en vermell) corroboren aquestes observacions: a les cinc ciutats són grans les diferències entre els valors mitjans de la participació corresponents a meses electorals que difereixen en la proporció de vots recollits pels partits de dreta. Per exemple, a Barcelona les meses amb una proporció de vots a la dreta del 25% de mitjana van tenir una participació del 70%, mentre que aquesta mitjana era d’un 82% en meses amb una proporció de vots a la dreta del 60%. Més clar encara és el cas de Sevilla, on el rang de valors que presenta la variable prop.dreta és molt ampli: en aquesta ciutat coexisteixen meses amb un 15% de vots a la dreta amb altres en què aquesta xifra arriba al 85%. En unes i altres la mitjana de participació es mou del 68% fins al 85%, respectivament. En comparació amb Espanya, Madrid es va situar el 2004 en nivells més alts tant de participació com de proporció de vots a la dreta. València ocupa el centre de la gràfica nacional i Saragossa se situa en la part corresponent a proporcions baixes de vots a la dreta.

De l’anàlisi de les dades en aquestes cinc grans ciutats es conclou que hi ha una relació positiva forta entre la proporció de vots a la dreta i la participació, a nivell de meses electorals. Aquesta relació passa pràcticament desapercebuda si s’analitzen les dades a nivell nacional. Es pot dir que, al menys el 2004, l’abstenció va perjudicar els partits d’esquerra, ja que són les meses electorals on aquests partits van obtenir els seus millors resultats les que van presentar major nivell d’abstenció en mitjana.

Eleccions generals de 2008 i 2011. Les versions de la Figura 1 per les eleccions generals de 2008 i 2011 es poden trobar al següent enllaç en forma d’animació (curteta: només té 3 imatges corresponents als anys 2004, 2008 i 2011, respectivament).

level_sets_2_x_3_tres_anys

A nivell de tot l’estat el coeficient de correlació entre prop.dreta i participació va passar del 0.16 el 2004 al 0,33 del 2008, per tornar a baixar al 0,21 el 2011. València té un comportament similar al global estatal, mentre que a Barcelona, Sevilla i Saragossa els coeficients de correlació han crescut sempre (el valor més gran és el 0,77 de Sevilla el 2011). A Madrid la correlació va créixer de 2004 a 2008 i es va mantenir pràcticament constant el 2011.

La següent figura mostra gràficament l’evolució de la distribució conjunta de les variables prop.dreta i participació des de l’any 2004 (línies de punts), passant pel 2008 (línies discontínues) fins el 2011 (línies contínues). Hem substituït el gràfic de tota Espanya pel corresponent a Bilbao. En general podem dir que de 2004 a2011 ha anant baixant la participació electoral i augmentant la proporció de vots a partits de dretes, però cadascuna d’aquestes ciutats ha experimentat una evolució diferent.

Figura 2. Evolució de la distribució conjunta de prop.dreta i participació al llarg de les eleccions generals de 2004, 2008 i 2011.

Figura 2. Evolució de la distribució conjunta de prop.dreta i participació al llarg de les eleccions generals de 2004 (línies de punts), 2008 (línies discontínues) i 2011 (línies contínues).

A Sevilla es mantenen pràcticament estables les seccions censals amb molta participació i alta proporció de vots a la dreta, mentre que la participació cau fortament a les seccions censals amb més vot d’esquerres. A Barcelona sembla que va haver una forta davallada de la participació el 2008 (respecte el 2004) que va afectar a totes les seccions censals, i el 2011 va haver un increment de vot a la dreta, també de forma generalitzada. A Madrid i Saragossa no va haver grans canvis de 2004 a 2008. Però mentre que a Madrid queia la participació al 2001, a Saragossa l’efecte més visible era la pèrdua de suport dels partits d’esquerres. A València el 2008 va augmentar tant la participació com el vot a la dreta. El 2001 hi va haver un augment de l’abstenció. Bilbao fa el camí invers de 2004 a 2008, i el 2011 hi ha un augment del vot a la dreta mantenint la participació.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Enquestes electorals i d'opinió i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Abstenció i orientació del vot a les Eleccions Generals 2004, 2008 i 2011

  1. xevi ha dit:

    Segons les últimes enquestes sembla mes aviat que qui s’abstendrà en els pròxims comicis serà precisament la dreta. D’aquí a que IU estigui pujant tant tot i perdre vots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s