Comptar estiuejants: la població estacional

Josep Anton Sánchez (Idescat)

Com saber quanta gent hi ha a l’estiu a Salou, Calella o Roses? Realment hi ha municipis que dupliquen o tripliquen la seva població durant l’estiu? Com mesurar, en general, la càrrega real de població que suporten els municipis? En aquest post veurem que existeixen diverses possibilitats per definir, mesurar, anomenar i calcular la població estacional.

En general s’associa el concepte de població estacional a la població que tot i no estar oficialment inscrita resideix temporalment o permanentment en un territori per segona residència o per turisme. És el cas dels municipis de les zones turístiques que bé a l’estiu bé a l’hivern veuen incrementada la seva població. Però existeixen altres components a tenir present. Hi ha ciutats que són pols d’atracció comercial i/o laboral, amb visitants de dia, mentre que alguns municipis atreuen estudiants a les seves universitats o centres d’estudi.

Tossa de Mar

Tossa de Mar. Font: Fabien1309 (Wikimedia Commons)

Així doncs, cal considerar només la població que pernocta o també els que van a treballar o estudiar? I els que es mouen per compres o lleure? S’han de mesurar només fluxos d’arribada o també els fluxos de sortida? La població estacional pot ser negativa? Més enllà de les respostes a aquestes qüestions, els municipis han de fer una previsió dels serveis públics capaç d’absorbir la demanda tant de la població resident com de la no resident: serveis mèdics i hospitalaris, recollida d’escombraries, policia, consum d’aigua, etc.

Els experts en geodemografia parlen de la població usuària del territori, però no existeix una nomenclatura uniforme. Segons els diferents autors es parla de població estacional, població flotant o població vinculada. Respecte a la unitat de mesura, també existeixen opcions diverses. Donem la mateixa consideració a un turista que passa una nit en un hotel que a un altre que s’està una setmana? Comptem igual una persona que va a la segona residència alguns caps de setmana que una altra que s’instal·la amb els nens durant els 3 mesos d’estiu? Existeixen, principalment, dues opcions: comptar les persones sense assignar-hi una intensitat temporal o comptar les persones en funció dels dies d’estada al municipi.

La metodologia de càlcul és diversa des del punt de vista teòric però està molt condicionada per la dificultat de disposar de dades completes. Els mètodes indirectes estimen la població estacional a partir de variables auxiliars, com la generació de residus o  el consum d’aigua. Altres mètodes calculen la població estacional a partir dels habitatges principals i secundaris i les places dels allotjaments turístics, calculant unes pernoctacions potencials màximes. Finalment, altres mètodes fan l’estimació a partir de la suma de diferents fluxos (residencial, turístic, laboral, estudis).

Un cop analitzada la diversitat d’aproximacions a la definició, mesura i càlcul de la població estacional passem a explicar breument la solució que s’ha pres des de l’Idescat: les Estimacions de població estacional. S’estima la població existent en els municipis catalans majors de 5.000 habitants en mitjana anual i en mitjana trimestral. En el càlcul s’hi inclouen les persones que pernocten al municipi (els residents habituals i els residents temporals per turisme o segona residència), i les que hi treballen o hi estudien.

La unitat de mesura de les estimacions de població estacional són les persones equivalents a temps complet anual. Cada dia que una persona està present en un municipi equival a 1/365 persones equivalents a temps complet anual (ETCA). Així, per exemple, una persona que passa una setmana de vacances a un municipi equival a 7/365 = 0,02 persones ETCA. Els valors són força diferents si es mesuren en termes de persona o de persones ETCA. Per exemple, s’estima que Roses va tenir el 2011 gairebé mig milió de turistes, que equivalen a poc més cinc mil persones ETCA.

S’ha optat per un enfocament comptable, de manera que a més del flux d’entrada al municipi (població no resident present) també s’ha considerat el flux de sortida (població resident absent). S’ofereixen resultats que comptabilitzen només els fluxos d’entrada, i d’altres que comptabilitzen tant els fluxos d’entrada com els de sortida. Es defineixen els següents conceptes:

població vinculada ETCA = població padronal + població no resident present ETCA

població estacional ETCA = població no resident present ETCA − població resident absent ETCA

població ETCA = població padronal + població estacional ETCA = població padronal + població no resident present ETCA − població resident absent ETCA

Cliqueu al següent gràfic, i un cop s’hagi carregat (cal esperar uns segons), punxeu al botó  boto play  per veure l’evolució 2002-2011.

poblacio estacional

Gràfic interactiu de la població estacional 2002-2011. Font: Idescat

Tornem a la pregunta inicial del post. Realment hi ha municipis que doblen o tripliquen la seva població durant l’estiu? Per saber-ho, calculem el quocient entre la població vinculada ETCA (els residents més els no residents) i la població resident. Els municipis que en el tercer trimestre de 2011 estan per sobre del 300%, i per tant tripliquen la seva població, són Santa Susanna, Pals, Salou, Creixell, Tossa de Mar i Castell-Platja d’Aro. Un total de 12 municipis més dupliquen la seva població a l’estiu. Si fem el mateix càlcul per a la resta de trimestres de l’any, només al segon trimestre hi ha algun municipi que dupliqui la seva població: Santa Susanna i Salou.

Podeu trobar més informació a:

MÓDENES, J. A. (2008): “Movilidad espacial, habitantes y lugares: retos conceptuales y metodológicos para la geodemografía”, Estudios geográficos LXIX, 264, pp 157-178.

MENDIZÀBAL, E. (1996): “L’ús temporal del territori. L’exemple dels habitants de la Regió Metropolitana de Barcelona”, Tesis doctoral. Departamento de Geografía, Universitat Autònoma de Barcelona.

COSTA, À. i ROVIRA, C. (2001): “Población flotante en los municipios catalanes 1998”, Revista Fuentes Estadísticas, 56.

http://www.idescat.cat/cat/poblacio/estacional.html

Quant a Josep Anton Sánchez Cepeda (Idescat)

Matemàtic de formació, estadístic de professió, demògraf d'adopció.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Comptant persones i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Comptar estiuejants: la població estacional

  1. Antoni Pérez ha dit:

    Per diferents fonts, se sap que el museu Dalí rep moltes visites durant l’any, o que hi ha molta afluència a la Patum de Berga, o que hi ha hagut tanta gent a les havaneres de Calella de Palafrugell, o que els caps de setmana hi ha molta gent al centre comercial La Maquinista, etc. Tota aquesta gent que va a passar el dia a Figueres, Berga, Calella de Palafrugell o Barcelona queda recollida a les estimacions de població estacional de l’Idescat?

    • No, els visitants de dia (actes festius, lleure, compres, etc) no estan inclosos en el càlcul, excepte els relacionats amb la mobilitat per raons de treball o d’estudi que sí estan inclosos. La raó és la dificultat per fer una estimació acurada d’aquests fluxos, especialment dels actes festius que tenen lloc per tota la geografia catalana. Alguns estudis puntuals sí inclouen els visitants de dia als seus càlculs però acostumen a ser estudis per un sol municipi i en una any concret. A la metodologia Idescat s’ha donat prioritat als fluxos que es puguin mesurar per municipis de tot Catalunya i que es pugui estimar la seva evolució anual.

  2. Francesc ha dit:

    Hi ha municipis amb població estacional negativa?

    • Sí, ja que s’inclouen els fluxos d’entrada i els de sortida del municipi. Un clar exemple és Barcelona: durant el 1r, 2n i 4t trimestres de l’any té població estacional positiva perquè rep turistes, treballadors i estudiants. Durant el 3r trimestre la població estacional és negativa perquè tot i rebre turistes, hi ha molta més gent que marxa per vacances o a la segona residència. Podeu veure els resultats de Barcelona aquí: http://goo.gl/JvWH6

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s