Aforaments d’autobusos: suban, empujen, estrujen y bajen…

Manel Pons (IERMB)

En l’actualitat i gràcies a les màquines validadores, és possible saber quants viatgers pugen a cadascuna de les parades d’una línia d’autobús, però no se sap a on baixen (això és extensible a la resta de mitjans de transport col·lectiu: metro, ferrocarril i tramvia). En el cas específic dels autobusos es realitzen estudis per comptabilitzar els viatgers per parades i conèixer la distribució del passatge a les diverses línies d’autobús, és a dir, a on pugen i a on baixen.

Aquest tipus d’estudi té dos objectius principals en funció de les necessitats a cobrir, ja que l’Administració titular de les línies pot tenir la necessitat de:

  1. Conèixer de forma regular les dades de viatgers per parades dels serveis d’autobusos que gestionen indirectament les empreses operadores privades.
  2. Justificar la necessitat d’introduir, modificar o eliminar una línia d’autobús, determinant la demanda actual i futura, i veure com es cobreix.

Per això sanalitza l’oferta actual i la necessària de les línies, comprovant quines necessitats cal cobrir per realitzar un servei eficaç i eficient, juntament amb altres paràmetres útils com els sociodemogràfics dels usuaris potencials (població a cobrir).

Aquesta metodologia és coneguda popularment com Puja-Baixa, encara que tècnicament s’anomena metodologia d’aforament o de demanda de transport públic de passatgers. Aquesta tècnica permet obtenir finalment una matriu origen-destinació per parades i saber la distribució del passatge per parades, per períodes horaris i per utilització de títols.

Els autobusos s’aforen en tot el seu horari de funcionament, al llarg d’un dia en el cas dels serveis diürns, i d’una nit en el cas dels nocturns, cobrint la totalitat de les expedicions (anades i tornades) de cada vehicle a aforar d’inici a final. Així, a cada línia cal comptar i aforar tots els vehicles previstos en un mateix dia, i al llarg de tot l’horari de servei.

Donat que l’objectiu és tenir l’aforament de les diverses línies en un dia normal de funcionament, cal tenir en compte en la planificació del treball del camp que cal evitar aquells dies en que hi hagin inclemències meteorològiques o possibles incidències potencialment previsibles com mercats al carrer, esdeveniments esportius, vagues, festes al carrer,  etc. Generalment els aforaments en el torn diürn d’un dia laborable es realitzen de dilluns a dijous, en el cas del torn nocturn es designen en funció de les característiques o peculiaritats de les línies .

L’operativa del treball de camp és la següent: un dels enquestadors es situa a l’entrada del vehicle i lliura al client que hi accedeix una targeta on haurà anotat prèviament la parada i el títol de viatge utilitzat per l’individu. A més a més, anota en un llibre d’aforador el número de les targetes donades a cada parada, la hora en que s’ha realitzat el pas per la parada i les incidències que han ocorregut en la mateixa.

Esquema de l'operativa

Esquema de l’operativa

Un segon enquestador (si cal un tercer o, fins i tot, un quart, en funció de la mida de l’autobús) controlarà la sortida del vehicle, recollint les targetes dels usuaris que baixen, anotant-hi la parada de sortida i les diposita en un sobre on també hi consta la parada i l’hora de baixada. A l’inici i al final de cada expedició s’anotarà també l’horari real, per comparar-lo més endavant amb el teòric.

Model de targetó que s'entrega als passatgers

Model de targetó que s’entrega als passatgers

Tal com passa en tots els treballs de camp, es produeixen incidències, les quals s’anoten en un llibre de registre. Les incidències poden ser vàries: una de les més comuns és que si l’objectiu d’aquests estudis és aforar el 100% dels viatgers, generalment això no és possible ja que hi ha usuaris que es neguen a col·laborar, altres que recullen el targetó però no l’entreguen al sortir o hi ha passatgers que l’entreguen però sense complimentar el títol de transport utilitzat. Tot i així, s’aconsegueix que el nombre d’incidències d’aquest tipus sigui inferior al 10%.

Nota: vull agrair a la Maite Pérez (IERMB) i a la Meritxell Perramon (Opinòmetre SL) la seva ajuda i experiència professional per assessorar-me en la redacció d’aquest article.

Quant a Manel Pons (IERMB)

Estadístic, economista i investigador social.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Comptant persones i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Aforaments d’autobusos: suban, empujen, estrujen y bajen…

  1. Xavier Tort-Martorell ha dit:

    Fa 2 o 3 anys (o potser fa més, “el tiempo mata corriendo” deia el tango) una consultora tecnològica gran ens va venir a buscar per fer una proposta conjunta a TMB per tal d’estimar la matriu origen-destinació per parades i saber la distribució del passatge per parades i períodes horaris a base la identificació dels usuaris a partir del blue tooth dels telèfons mòbils. La idea semblava interessant, però finalment es va desestimar per dos raons, el nombre de persones que portaven el mòbil amb el blue tooth connectat no superava el 10% i òbviament aquestes persones no son cap mostra aleatòria.

    • Manel Pons ha dit:

      Sabeu quin és el futur més pròxim? Coneixeu la “Oyster Card”? és la targeta inteligent de transport que s’utilitza al Gran Londres (Àrea Metropolitana de Londres). És personal i intransferible, i a més a més és “contact less”: hom ha de passar la targeta per sobre el lector a l’entrada del metro i a la sortida. Així, l’administració (Transport of London) sap quin és l’ús que fan els usuaris (de forma individualitzada, i per tant, per segments de població) de la xarxa de transport públic, des d’on va i a on va, en temps real….
      Més info: http://en.wikipedia.org/wiki/Oyster_card
      Pàgina web de Oyster online: https://oyster.tfl.gov.uk/oyster/entry.do
      No serà estrany veure aquest sistema instal·lat a la xarxa de transport públic de Barcelona en uns anys.
      Estiguem atents al pròxim “Smart City Expo World Congress” que es celebrarà a Barcelona per novembre de 2013.

  2. Rubén Pérez ha dit:

    Hola, llegint aquest article, recordo que com a usuari diari de transport públic en els últims anys he fet aquesta enquesta uns dos o tres cops. Com a aficionat a les dades, és una llàstima que, primer, mai he tingut cap tipus de retorn ni en forma de conclusions o resum de dades, ni molt menys en forma de millora del servei sigui per freqüència o per augment de les línies que cobreixen els municipis entre els que em desplaço.
    Us poso doncs com a idea per a properes entrades del bloc precisament aquesta: els diferents tipus de “retorn” després del procés de la recollida de dades.
    Sobre els comentaris anteriors, estic d’acord amb els companys que la implantació d’un sistema tipus oyster seria una passada, a banda de la seva utilitat, pel seu potencial analític posterior en termes de distàncies, nombre de transport, temps de trajecte, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s