Comptar manifestants: com encabir quatre elefants en un sis-cents.

Llorenç Badiella (SEA – UAB)

Cada vegada que es produeix una manifestació sorgeix el dilema sobre quin ha estat el nombre de participants. Aquest post pretén donar unes idees bàsiques per tal d’obtenir estimacions raonables quan no es disposa de gaires mitjans, així com identificar alguns dels factors que dificulten aquesta tasca.

Donat que l’èxit de la convocatòria es valora a partir del nombre de participants, les dades proporcionades per les entitats organitzadores solen estar magnificades generant una credibilitat més aviat nul·la. Les xifres que proporcionen els organismes oficials també mostren biaixos alarmants segons la seva afinitat amb la convocatòria. Aquestes discrepàncies, així com la mancança de la mínima referència metodològica, deixen entreveure que no hi ha una clara voluntat de proporcionar informació vàlida. Cal insistir, però, que en qualsevol concentració massiva (considerant també macro-concerts, curses esportives, grans trobades de peregrins o l’estació de Provença dels FCG en hora punta) aquests recomptes de participants no són simples números. Es tracta d’informació vital per a prendre les mesures adequades de seguretat i salubritat: cal prevenir situacions de pànic i descontrol, proporcionar serveis d’higiene bàsica i d’emergències mèdiques,  etc.)

Quan la concentració se celebra en un espai obert i no hi ha la possibilitat de situar torns d’entrada, el procés d’estimació consisteix en determinar la superfície ocupada, dividir-la en parcel·les i mesurar la densitat de manifestants en cadascuna d’elles. Els càlculs resultants no tenen en compte els manifestants que s’han incorporat tard o que abandonen abans del moment de mesura. Per minimitzar aquest possible biaix caldria dur a terme les avaluacions justament al moment àlgid de la concentració. Cal dir, que aquesta metodologia de treball ja va ser explorada pel periodista del Milwaukee Journal, Herbert Jacobs (1) a finals dels anys 60.

L’estimació de l’àrea de la concentració es pot dur a terme fàcilment situant observadors al llarg del perímetre, qui al mateix temps poden monitoritzar el fluxe d’arribada o sortida. Per tal d’estimar la densitat, la tecnologia actual ens ofereix eines molt interessants basades en el tractament d’imatges aèries (2)(3). Inclús es poden trobar aproximacions alternatives basades en la detecció de senyals wi-fi o blue-tooth. No és més que un exercici de processament d’imatges i mostreig estadístic. Si no disposem dels mitjans esmentats, l’únic recurs que ens queda consisteix en mirar d’estimar les densitats d’interès de la manera més raonable possible.

Per començar, l’àrea que ocupa una persona és aproximadament de 0,12 m2 (una el·lipse amb eixos 0,5 i 0,3) donant lloc a un màxim físic proper a 8 persones per metre quadrat  (p/m2) . Si no hi ha necessitat d’estar comprimits, es poden observar puntualment densitats entre 3 i 5 p/m2 segons les fonts (4)(5). De fet, densitats voluntàries més elevades no les trobaríem pràcticament enlloc, possiblement ni a la Patum de Berga.

Image

Figura 1: Patum de Berga, 11 de Juny de 2009
Font: Salvador Redó. Diari Regió 7

Un senzill exercici consisteix en comprovar quina és la densitat a la zona d’entrada d’un vagó de metro: en un espai de 6 m2 i quan sembla que no hi cap ni una agulla, l’autor ha arribat a comptar-hi 27 persones. En una manifestació aquest nivell de compressió no es dóna més que puntualment. Prop de les voreres la densitat és menor, els manifestants solen anar en grup, duen motxilles i pancartes i en general defugen d’estar embotits sense necessitat. L’autor ha mirat de dur a terme algunes comprovacions prenent fotografies zenitals al nucli d’una de les darreres manifestacions viscudes a Barcelona:

Image

Figura 2b: Manifestació 10 de Juliol de 2010. Passeig de Gràcia – València
Font: Llorenç Badiella

En un espai d’aproximadament 170 m2 s’hi poden comptar al voltant de 440 persones, donant lloc a una densitat de 2,6 p/m2 malgrat la percepció inicial pugui ser que la densitat és major.

Donat que les manifestacions no són estàtiques, també podem verificar què succeeix quan els assistents estan en moviment. Si no es tracta d’una emergència o una cursa, un estudi realitzat a la sortida dels passatgers d’un tren (6) mostra que el flux màxim és proper a 0,8 persones per segon per cada metre d’ample i es desenvolupa amb una densitat d’1,3 p/m2, circulant a 0,6 m/s (2,16 km/h).

Image

Figura 3: Observacions sistemàtiques de les aglomeracions a la sortida del tren de l’estació central de Wuhan (Xina).
Font: Fang, Z. et al. (2008) Fire Safety Journal 43.

Al gràfic anterior es pot observar com en densitats superiors a 2,5 p/m2 la concentració es trobaria a la pràctica aturada.  Per contra, si la manifestació avança a un ritme còmode (3 km/h), la densitat no pot ser major que 1 p/m2 i si hom pot caminar a ritme lleuger la densitat ha de ser menor que 0,5 p/m2.

Per tal de resumir i enllestir el post, proposem la següent taula de densitats mitjanes a aplicar a les diferents parcel·les de la manifestació o concentració. En la mesura que, per a fer els càlculs, l’àrea de la manifestació es divideixi en un major nombre de parcel·les, les estimacions finals seran més precises.

Image

Figura 4: Taula de densitats (p/m2) segons tram de manifestació

Referències

1)      Jacobs H. (1967). To count a crowd. Columbia Journalism Review 6, 36–40.

2)      Lin, S.F., Chen J.Y. and Chao H. X. (2001)  Estimation of Number of People in Crowded Scenes Using Perspective Transformation  IEEE Trans. System, Man, and Cybernetics 31,  645-654.

3)      Marana A. N., Velastin S. A., Costa L. F. and Lotufo R. A. (1998) Automatic Estimation of Crowd Density using Texture, Safety Science , volume 28, pp. 165 – 175.

4)      Nelson, H.E. Mowrer, F.W. (2002) Emergency Movement. The SFPE Handbook of Fire Protection Engineering (3rd ed.), NFPA, Quincy, MA.

5)      Oberhagemann , D. (2012) Static and Dynamic Crowd Densities at Major Public Events. Technical Report vfdb TB 13-01 Ed: Vereinigung zur FÄrderung des Deutschen Brandschutzes e. V. (vfdb), German Fire Protection Association.

6)      Fang, Z. et al. (2008) Fire Safety Journal 43.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Comptant persones i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Comptar manifestants: com encabir quatre elefants en un sis-cents.

  1. bofarull ha dit:

    Molt instructiu aquest post! Jo crec que els mètodes que descrius permeten estimar força bé el número de manifestants en un moment donat de la manifestació, però que cal quelcom més per poder estimar el número total de manifestants que realment han participat. A una certa hora podem dir que hi ha, per exemple, 100000 manifestants, i més tard tornem a contar 100000, però segurament no són els mateixos, alguns han sortit i altres han entrat, i per tant el número de participants supera els 100000. Per exemple, en una manifestació de llarga durada com la del passat 11 de setembre, estic convençut de que la gran majoria de participants no hi van ser des del principi fins el final. Saps com es podria fer el recompte total de participants tenint en compte això?

    • Totalment d’acord. El recompte al moment àlgid permet tenir una idea del moment de concentració màxima. La presència d’alguns observadors situats al llarg del perímetre permet avaluar dinàmicament l’àrea ocupada, mesurar el flux d’arribada i sortida i inclús la possibilitat d’entrevistar una mostra de participants per tal de conèixer el seu perfil socio-demogràfic, aspecte que fins ara ningú té en compte però que és de gran interès.

      • fudina ha dit:

        Bufa! Això de conèixer el perfil dels manifestants és una idea interessant, si, però com n’obtindries una mostra aleatòria? Hauries d’arribar al pinyol, allà on en comptes 2,5 p/m2!
        Això a banda, quin post més interessant, gràcies Llorenç!

  2. Susana ha dit:

    Felicitats Llorenç per aquest post tant interessant.
    D’altra banda, quan un organisme oficial diu que hi ha hagut “x” manifestants, diuen com han calculat aquesta xifra? I fent extensiva aquesta pregunta, existeixen empreses que es dediquen a fer això o cada organisme té una persona/departament encarregat de fer els càlculs?
    Gràcies!

    • Des del 2001 fins el 2007, el colectiu Contrastant, (http://www.contrastant.net/), va treballar molt intensivament oferint recomptes de les principals manifestacions basant-se escencialment en la metodologia exposada.
      Entre el 2009 i el 2011, l’empresa Lynce (http://www.lynce.es) oferia estimacions de recomptes basats en l’anàlisi de fotografies aèries (preses des d’un zeppelin quan era possible). Els recomptes que proporcionaven diferien molt de qualsevol xifra oficial generant molta controvèrsia.
      Finalment, no conec amb prou detall la realitat al voltant dels recomptes als organismes oficials. Tot el què he pogut esbrinar és que no mostren gaire interès en el tema.

  3. Boris G ha dit:

    Dejadme que sea un tanto jocoso. Lo que se explica en este post me hace pensar en aquellos chistes del vigilante del fuerte:
    -¡Mi capitán, mi capitán, que vienen los indios!
    -¿Cuántos son soldado?
    – 2001 señor.
    – Diantre soldado, ¿cómo lo sabe?
    – Porque viene uno delante de todos y unos 2000 detrás.
    Este sería un ejemplo de un recuento aproximado de manifestantes (indios).
    Aquí tenemos otra versión del chiste:
    -¡Mi capitán, mi capitán, que vienen los indios!
    -¿Cuántos son soldado?
    – 2723 señor.
    – Diantre soldado, ¿cómo lo sabe?
    – Muy fácil, he contado las patas de los caballos y lo he dividido por 4.
    Este sería un ejemplo de un recuento indirecto exacto mucho más costoso de lo necesario.
    Lo que nos explica el Sr. Badiella permite hacer otra versión del chiste:
    -¡Mi capitán, mi capitán, que vienen los indios!
    -¿Cuántos son soldado?
    – 2400 señor.
    – Diantre soldado, ¿cómo lo sabe?
    – Muy fácil, los indios ocupan un área de 60×40 = 2400m2. Como que vienen caminando a un ritmo cómodo sabemos que hay una persona por cada metro cuadrado.

  4. carmalasa ha dit:

    Però sol passar que una mani te diferents densitats,al centre un gran atapeiment i a prop de les voreres mes alleugerat,jo solc fer la superficie total a 1 persona per m2,per cert hi ha algú que hagi fet un estudi seriós sobre les persones participants el 11S a barcelona?

  5. Retroenllaç: Manis, fires, diades o, simplement, passeigs: el càlcul de persones en l’ús de l’espai públic | El Perfil de la Ciutat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s