El Padró: les “xifres oficials” de població

Josep Anton Sánchez (Idescat)

Poseu a prova els vostres coneixements: Creieu que Barcelona té ara més o menys habitants que el 1992, l’any olímpic? En la pugna habitual entre municipis veïns, qui va arribar primer als 200.000 habitants, Sabadell o Terrassa? La resposta la trobareu al final del post i ens la proporciona el Padró d’habitants. Però abans, parlem-ne una mica: què és el Padró, com funciona i com són les xifres que se n’obtenen.

El Padró municipal d’habitants és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi i constitueix una prova de la seva residència al municipi. La seva formació, manteniment i gestió corresponen als ajuntaments.

L’any 1996 va entrar en funcionament el sistema de gestió contínua i informatitzada dels padrons municipals, basat en la coordinació de tots per part de l’INE, i que col·loquialment es coneix com Padró continu. A partir del 1998 s’obtenen xifres oficials de població a 1 de gener de cada any. Aquestes xifres són declarades oficials pel Consell de Ministres a finals d’any i s’utilitzen per calcular la participació de les corporacions locals en els tributs de l’Estat, per determinar el nombre de regidors dels ajuntaments, per fixar els serveis que aquests han de proporcionar, per determinar el nombre de diputats de cada província, etc.

Una característica important del nou sistema és que si bé cada ajuntament és responsable de la gestió del seu Padró municipal, l’INE fa el paper de coordinador de tots els Padrons municipals d’Espanya. Els Ajuntaments han de remetre mensualment a l’INE les variacions que s’hagin produït en els seus padrons municipals. L’INE procedeix a detectar possibles errors i duplicitats, instant els Ajuntaments a fer les correccions o baixes necessàries. En virtut de la legislació vigent són els Ajuntaments els que tenen la potestat legal sobre el seus respectius padrons per introduir les correccions necessàries, però com podeu imaginar no els agrada veure reduïda la població del seu municipi.  Les discrepàncies entre les xifres dels Ajuntaments i les de l’INE són tractades en el ‘Consejo de empadronamiento’, que és un instrument que té l’INE per assegurar la gestió homogènia de tots els Padrons municipals.

El sistema de gestió contínua i coordinada dels padrons ha millorat notablement des de la seva posada en funcionament l’any 1996, tot i no ser un sistema centralitzat com el dels països nòrdics. L’INE té accés a la informació dels naixements i les defuncions, de les adquisicions de nacionalitat espanyola, del registre dels DNI de la Policia nacional, de les targetes de residència del Ministeri de l’Interior, i amb aquesta informació vetlla per la detecció dels duplicats al Padró, la inclusió de les altes per naixement i les baixes per defunció, i des del 2006 per la caducitat de les inscripcions padronals dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent que no siguin renovades cada 2 anys. En paral·lel, l’INE dicta instruccions tècniques als Ajuntaments per homogeneïtzar els criteris de gestió dels padrons.

L’Idescat elabora una explotació estadística del Padró, que permet conèixer la població classificada per sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement. A més, a partir del Padró d’habitants l’Idescat difon informació detallada de la població estrangera resident a Catalunya.

Fins al 1996 el Padró tenia periodicitat quinquennal, ja que cada 5 anys es portaven a terme les renovacions padronals. Es repartien pels domicilis els ‘fulls d’inscripció padronal’, que eren omplerts pel membres de la llar. Aquest sistema era econòmicament costós per la gran operació de camp associada. Amb l’objectiu de mantenir les dades actualitzades, el Padró s’actualitzava cada any, incloent-hi les altes, les baixes i les modificacions. Amb les rectificacions anuals la població creixia, fins que al cap de 5 anys es feia la renovació padronal amb operació de camp i la població s’ajustava molt més a la realitat. Què estava passant? Principalment que quan algú es canviava de municipi es generava una alta en el municipi de destinació però no sempre es duia a terme la baixa en el municipi d’origen.

Image

Font: elaboració pròpia

Està clar que el sistema de padró continu és millor que el sistema anterior, però és prou bo? Seria millorable? Les xifres oficials són les xifres reals? Quina és la vostra sensació?

Tanquem el post responent les preguntes que plantejàvem a l’inici. Barcelona té l’any 2012 una població empadronada de 1.620.943 habitants, mentre que l’any 1992 la població era de 1.630.635 habitants. D’altra banda, Sabadell va arribar primer als 200.000 habitants: segons el padró a 1 de gener de 2006, Sabadell tenia 200.545 habitants i Terrassa 199.817, tot i que al 2012 Terrassa supera els 215.000 i Sabadell no arriba als 208.000.  Què, les heu encertades?

Podeu trobar més informació a

http://www.idescat.cat/cat/poblacio/padro.html

http://www.ine.es/metodologia/t20/t203024566.htm

Quant a Josep Anton Sánchez Cepeda (Idescat)

Matemàtic de formació, estadístic de professió, demògraf d'adopció.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Comptant persones i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El Padró: les “xifres oficials” de població

  1. Pere Felip M ha dit:

    La passada setmana vaig veure un reportatge a TV3 titulat “L’edat daurada”. Parlava de la gent gran, del seu paper i de les seves preocupacions.

    Si un avi marxa de casa seva i ingressa en una residència situada en un altre municipi, com ho agafa el Padró Continu, això? Tal com va el món, també val a la inversa: i si els fills de l’avi vivien en un altre poble i tornen a casa amb els nets? Segurament el Padró no coneixerà mai aquests moviments de població.

    No sé si l’exemple té molta importància, però n’hi ha d’altres semblants. Quina és la població efectiva de Barcelona, si cada dia entren i surten milers de persones per estudiar, per treballar i per comprar? De què serveix a Lloret el Padró Continu de Lloret, si les anades i vingudes de turistes fan que la seva població real no tingui res a veure amb l’empadronada? Ja serveix, el Padró, a l’hora de pensar en els equipaments? El Padró pot ser molt continu, però no sé si és és gaire útil.

    • La reflexió sobre els canvis de residència és molt pertinent: sovint està en mans del propi ciutadà que la seva residència quedi reflectida correctament al Padró, i ja se sap que aquí no som com als països nòrdics. Però cada cop més, amb la implantació d’un sistema coordinat per l’INE, el Padró es comporta com un Registre de població actualitzat on consten tots els ciutadans. Potser en alguns casos la seva adscripció a una adreça no està actualitzada però a nivell global permet obtenir una rica informació sobre l’estructura de la població per sexe i edat, per nacionalitat o per lloc de naixement. També es fan esforços perquè cap ciutadà estigui 2 vegades, o els que marxen del país deixin de constar, però d’això en parlarem un altre dia al blog.

      En la mesura que el Padró és un registre administratiu que dóna als ciutadans drets i deures, aquesta és la principal via d’actualització de la informació padronal. Poden ser múltiples les situacions en què els ciutadans no estan empadronats al seu lloc de residència principal, bé sigui per falta d’interès, o bé justament pel contrari, perquè els interessa més estar empadronats en un altre municipi (on paguen menys impostos, on poden desgravar per una segona residència). A tall d’exemple, quan l’Ajuntament de Barcelona va implantar l’àrea verda per aparcar al carrer en alguns barris, hi van augmentar els empadronaments.

      En el cas de la gent gran, hi ha canvis de residència per raons de l’envelliment, bé a una residència o bé a casa dels fills. Aquests canvis no sempre es recullen al Padró, alguns per raons sentimentals: deixar d’estar empadronat al lloc que segurament ha estat casa teva durant molt de temps és tancar una porta al passat. En el cas dels nens, generalment necessiten certificats d’empadronament per a la inscripció escolar, fet que ajuda a actualitzar al Padró la seva residència.

      Respecte a la segona part del comentari, la població estacional intenta mesurar la càrrega real de població que suporten els municipis. Parlarem d’aquest tema més endavant en aquest blog, però de moment pots llegir al respecte en aquest apartat del web de l’Idescat: http://www.idescat.cat/cat/poblacio/estacional.html

  2. Francesc ha dit:

    Com es dóna de baixa a les persones que marxen a l’estranger?

    • Des del 2006 els estrangers no comunitaris sense permís de residència permanent han de renovar la seva inscripció padronal cada 2 anys, com a mesura per verificar que no han marxat del país. Si no procedeixen a la renovació poden ser donats de baixa per l’Ajuntament. En el cas dels espanyols, si quan viuen a l’estranger ho comuniquen a l’oficina consular del país on estiguin, passen a formar part del PERE (padró d’espanyols residents a l’estranger) i l’INE els dóna de baixa del Padró.

      Per a la resta de situacions, per exemple els estrangers comunitaris, no hi ha previst cap mecanisme. El Padró té unes 50.000 persones més que el Cens 2011, la majoria de les quals són persones que han marxat a l’estranger i continuen empadronades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s