El Cens de Quirí i el pessebre de Betlem

Manel Pons (IERMB)

A finals de novembre de 2012 el Papa Benet XVI va dir que en el pessebre de Betlem no hi havia ni ase ni bou, i que els Reis d’Orient en realitat venien de Tartessos. Sobre aquest últim una observació: que jo sàpiga, Tartessos, a l’Andalusia actual, era al punt més occidental conegut en el món antic. Llavors, ara els hem de dir els Reis d’Occident?

Bé, ja posats podem explicar una mica més sobre la història del pessebre de Betlem aprofitant una efemèride més estadística i que va ser la hipotètica excusa del viatge cap a Betlem: el Cens de Quirí, dit també el Cens de Judea.

La Bíblia[1] explica que durant el regnat de Cèsar August es va realitzar un cens per tot l’Imperi Romà. Per això tothom havia d’anar a la seva població d’origen, i com Josep era de la família de David, llavors ell i la seva dona embarassada, Maria, havien d’anar de Natzaret (Galilea) a Betlem (Judea), ja que Betlem era d’on provenia el llinatge de David.

Aquest famós cens, potser el més famós de la història, s’ha utilitzat com a referència cronològica per assenyalar el naixement de Jesús de Natzaret, però és interessant fer una petita anàlisi per veure que hi ha de versemblant entre la història i la llegenda.

Cens de Quirí: què diuen la Història, la Bíblia i, una mica, el sentí comú

Primer de tot, el mal anomenat cens de Cèsar August en realitat el va realitzar el legat (governador) imperial Publi Sulpici Quirí[2], i només es va fer a Judea i no en tot l’Imperi Romà. Durant el regnat de Cèsar August hi van haver 3 censos imperials, al 28 aC, al 8 aC i en el 14 dC (Seutoni, August 27:5), però aquests censos només es feien sobre els territoris directament controlats per l’Imperi, i Judea va ser un regne vassall fins a l’any 6 dC, quan serà controlat per l’Imperi, i és llavors que en aquell territori es va fer un cens[3] per motius polítics i recaptatoris, com més endavant s’explicarà.

El camí que porta a Betlem. El camí que va de Natzaret a Betlem. La distància entre aquestes dues localitats és d’aproximadament 120-130 quilòmetres. Fa 2000 anys aquesta distància es feia per camins muntanyosos, molt perillosos, insegurs i difícils de transitar, i molt més si en Josep anava amb la dona embarassada. Un exemple contemporani: a l’any 2008 un corresponsal de la BBC[4] va realitzar el suposat camí de Natzaret a Betlem i va trigar 10 dies en realitzar-ho, això sí, amb ase però sense dona embarassada.

Iudaea_province

Plànol de Judea en l’època Romana
(Principis del Segle I dC)

Per altra banda, entre Galilea i Judea hi havia la província de Samaria (curiosament forma part de l’actual Cisjordània), els habitants de la qual eren considerats pàries pels jueus, per tant podem pensar que fer escales en aquella província havien de ser les mínimes imprescindibles, si, més no, evitables.

Per tant tenim un camí llarg, tortuós (per l’època) i difícil a realitzar amb una dona embarassada, per no dir embarassadíssima, que anava a sobre d’un ase, per finals de la tardor i principis del hivern. Cal pensar que els censos en aquella època podien durar molt de temps, fins a dos anys, donada la complexitat logística i dels mitjans disponibles de llavors. Llavors, una pregunta que hom es pot fer és per què Josep i Maria es van encaminar cap a Betlem a finals de la tardor i principis de l’hivern, quan es pot fer el viatge per la primavera o a principis de la tardor[5], quan la climatologia és molt més benigna al pròxim orient, cosa que facilita la mobilitat de les persones i dels animals pels camins muntanyosos i difícils de l’època. Costa molt pensar que molta gent es posés d’acord en aquella època per anar amunt i avall del territori de Judea amb l’excusa del cens, ja que la veritat és que és molt poc adient i molt poc pràctic el viatjar en ple hivern. Millor fer-ho en èpoques més temperades.

Si continuem llegint a Lluc, aquest diu a Lc 2:8 que hi havien uns pastors dormint al ras i que guardaven el seu ramat. Està clar que això és molt difícil de creure, doncs ningú gosava a dormir al ras en aquells hiverns. Aquesta és una estampa molt més primaveral o de principis de la tardor, quan els ramats encara estan pasturant.

Sobre la metodologia dels censos que feien els romans, en aquesta no era necessari tornar o fer el trasllat cap a la població d’origen dels avantpassats, tot al contrari, els romans només volien recollir els impostos dels bens i de les propietats i no tenia sentit que la gent anés a inscriure’s a una oficina censal lluny d’on es residia, i que era on hom tenia el patrimoni. Llavors, Josep tenia terres a Betlem? però si així fos, per què tenint terres i propietats va anar a néixer Jesús a un estable?. Bé, si fem cas de la Bíblia, en Josep era pobre[6],[7], així què de terres i propietats, cap ni una, potser l’única propietat era l’ase on anava la Maria. Per altra banda se sap que això d’anar a censar-se al lloc d’origen familiar era més típic de la tradició jueva, i també, un possible signe de l’orgull de Josep de formar part del llinatge del rei David, el qual era oriünd de Betlem. Per cert, hi ha qui pensa que el viatge per la inscripció en el Cens de Quirí va ser una excusa per part de l’evangelista per justificar que Jesús nasqués a Betlem, ja que segons l’Antic Testament, el Messies naixeria a Betlem[8].

Tornant al tema de quan es va realitzar el cens o quants censos es van realitzar, com es deia més amunt a Lluc 2:2 diu que el cens va ser anterior[9] al de que es va realitzar quan Quirí era governador (Legatus) de Síria, encara que trobem altres edicions de la Bíblia on a Lluc 2:2 es diu que el cens es va realitzar quan Quirí era governador[10]. Aquest error, segons diuen els entesos, ve donat per un problema de la traducció del grec antic. Tanmateix és interessant veure les implicacions d’una o una altra versió: que Quirí fes el cens sent governador de Síria situa la realització d’aquest cens a l’any 6 dC. Ara parem i mirem el que es diu a Mateu 2:1 :

“Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem…”

El rei Herodes I el Gran va regnar Judea des de l’any 40 aC fins a l’any 4 aC. Hom pot observar que hi ha un rang molt ampli entre el que diu Mateu i Lluc, com a mínim 10 anys. Hi ha qui pensa que Quirí va tenir algun càrrec a Síria quan va regnar Herodes I el Gran[11], i llavors va fer un cens, o que Herodes I el Gran va fer un cens per així recaptar impostos i pagar d’aquesta forma el tribut a Roma, cosa molt rara que això succeís ja que cap historiador de l’època recull el fet, ni Flavi Josep[12]. Igualment, per lògica, donades les infraestructures i la logística d’aquella època, no tenia sentit fer dos censos en un període tant curt, i si així fos, donada la singularitat d’ambdues operacions i pel curt temps transcorregut, en algun lloc quedaria registrat els dos fets, però només es té constància del realitzat a l’any 6 dC.

El per què del Cens de Quirí: per recaptar impostos

Fins a l’any 6 dC Judea no va formar part de l’Imperi Romà[13] ja que era un regne vassall, però després de la destitució i posterior exili a Viena[14] d’Arquelau, fill d’Herodes I el Gran, i que governà Judea de l’any 4 aC al 6 dC, Judea es va convertir en un territori més del vast Imperi Romà. Quirí arribà a Síria, enviat per Cèsar August per fer el cens dels bens i poder recaptar impostos a l’estil romà, a la vegada que havia de liquidar els bens d’Arquelau. Amb ell, va ser enviat Coponi com a prefecte per governar Judea. Com que Judea havia estat annexionada a Síria, Quirí la va incloure en el cens[15] i d’aquesta forma poder cobrar els impostos: el ‘tributum solis’ i el ”tributum capitis”.

Hom pot suposar que hi van haver moltes resistències per part dels jueus a l’hora de realitzar les noves mesures: el “tributum capitis”, l’impost per càpita o l’IRPF de l’època, era acceptat pels jueus, però el “tributum solis”, l’impost de la terra o de les propietats, atemptava contra el principi sagrat de què la terra és propietat exclusiva de Déu[16]. Encara que amb aquestes resistències i gràcies a la mediació i el consell del súmmum sacerdot Joazar, molts jueus van acceptar a fer el cens dels bens i de la terra.

Però donat que el cens era una prova oficial de la submissió cap a Roma, hi van haver revoltes armades capitanejades per Judas de Gamala i el fariseu Sadoc, que van fundar el moviment del zelotes. Aquestes revoltes tenien una combinació de anhel teocràtic i de protesta social contra l’asfixiant càrrega fiscal romana. Com no, al final aquestes revoltes van ser sufocades pels romans i els jueus van tenir les de perdre.

En resum

El cens de Quirí és un fet documentat pels historiadors de l’època (Flavi Josep). L’objectiu era fer un cens dels bens dels jueus un cop que Judea va formar part de l’Imperi Romà a partir de l’any 6 dC. D’aquesta forma els jueus havien de pagar els impostos dels romans, a part dels que ja pagaven a l’administració local o al Temple de Jerusalem. Molts jueus es van resistir i va haver una revolta en contra de la submissió a l’Imperi que va ser sufocada per les legions romanes.

La lògica ens diu que és molt dubtós que el cens de Quirí es realitzés exclusivament al llarg de l’hivern, tal com diu la Bíblia, doncs la climatologia no acompanyava i que en realitat aquest cens es fes al llarg d’un o dos anys, i que el desplaçament de Natzaret a Betlem podia haver-se fet per la primavera o a principis de la tardor, quan la climatologia a l’orient pròxim és més benigne. Tanmateix donada la naturalesa dels censos romans, que eren d’objectiu recaptatori, no queda clar que calgués fer un desplaçament de la localitat de residència cap a la localitat d’origen familiar. La possibilitat de que abans d’aquest cens n’hi hagués un altre no queda demostrat, ni documentat, i potser el cens va ser l’excusa de l’evangelista Lluc per justificar el naixement a Betlem de Jesús com el Messies jueu, tal com es relata a l’antic testament (Mi 5:1).


[1] Lluc 2:1 a 2:5. BIBLIJA.net. La Bíblia a Internet. Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides. 1993. http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+2&id24=1&pos=0&set=15&l=ca

[2] Publius Sulpicius Quirinius. Vikipèdia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Publi_Sulpici_Quir%C3%AD

[3] Flavi Josep, Antiguitats Judaiques. XVIII 1.

[4] The road to Bethlehem. Aleem Maqbool. BBC.NEWS http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/7784227.stm

[5] Temperatures mitjanes a Betlem en l’actualitat http://espanol.weather.com/travel/travel-Belen-WEXX0001?tab=2

[6] Levític 12:6-8 BIBLIJA.net. La Bíblia a Internet. Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides. 1993 http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lv+12%3A6-8&id24=1&pos=0&set=15&l=ca

[7] Lluc 2:22-24 BIBLIJA.net. La Bíblia a Internet. Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides. 1993 http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=lc+2%3A22-24&id24=1&pos=0&set=15&l=ca

[8] Miquees 5:1. BIBLIJA.net. La Bíblia a Internet. Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides. 1993 http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mi+5%3A1&id24=1&pos=0&set=15&l=ca

[9] Lluc 2:2. BIBLIJA.net. La Bíblia a Internet. Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides. 1993. http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+2&id24=1&pos=0&set=15&l=ca

[10] Lucas 2:2. BIBLIJA.net. La Bíblia a Internet. Sociedades Bíblicas Unidas y Sociedad Bíblica de España. 2002. http://www.biblija.net/biblija.cgi?biblia=biblia&m=lc+2&id22=1&pos=0&set=13&l=es

[11] Brown, Raymond E. El nacimiento del Mesías: comentario a los relatos de la infancia. Ediciones Cristiandad. Madrid.1982.

[12] Titus Flavius Josephus. Vikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Flavi_Josep

[13] Flavi Josep, Antiguitats Judaiques. XVII.

[14] La Viena actual s’anomenava Vindobona a l’època romana, i formava part de l’Imperi Romà des de l’any 15 aC.

[15] Flavi Josep, Antiguitats Judaiques. XVIII 1.

[16] Puig i Tàrrech, Armand. Jesús un perfil biogràfic.

Quant a Manel Pons (IERMB)

Estadístic, economista i investigador social.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Comptant persones i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a El Cens de Quirí i el pessebre de Betlem

  1. fudina ha dit:

    Interessant observar els canvis… Fa dos mil anys el cens es feia per recaptar impostos, ara es fa més aviat per saber on és la gent, per planificar la despesa… El “cens” dels contribuents no es considera un tema estadístic, ho porta l’agència tributària.
    Altres coses no han canviat tant, també avui hi ha països que forcen a tots els seus habitants a romandre al seu domicili els dies que hi ha “cens”, a Austràlia, per exemple, parlen de la nit del cens, cal estar a casa aquella nit.
    Però el que està clar és que la complexitat creixent de la nostra societat fa que comptar, una cosa que crèiem saber fer des de petits, comptar no és gens fàcil!

    • Manel Pons ha dit:

      Benvolgut,
      moltes gràcies per l’aportació, i per la idea d’un pròxim “post”😉

    • Albert Bejarano ha dit:

      M’agradaria saber com funciona la protecció de dades en estadística. Si a una empresa li demanen les vendes, pot negar-se a respondre dient que la competència ho podria saber? I quan una persona diu a l’EPA que no ha treballat, potser ho ha fet en una feina precària (si ha tingut la sort de trobar-la) i no ho vol admetre per prudència.

      • Benvolgut Albert,
        totes les dades estadístiques oficials estan protegides pel secret estadístic. El secret estadístic obliga a difondre la informació estadística de forma que no es pugui saber, ni de forma indirecta, a quina persona o entitat correspon una dada en particular. Tota la informació que es publica (sigui per l’Idescat, sigui per l’Ine o per l’Eurostat) és sotmesa a tècniques de protecció que, sense fer malbé la seva utilitat a efectes estadístics, fa impossible deduir, ni de forma aproximada, quin és el perfil d’una persona concreta o de quina empresa s’està parlant.

        Per més informació, mira el la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya, Capítol IV: http://www.idescat.cat/cat/idescat/sistemaestadistic/legislacio/llei231998.html#a5

        Així, utilitzant l’exemple de la EPA que em dius, una persona que treballa sense cotitzar ni pagar impostos, pot dir-ho a l’EPA ja que la seva informació està protegida per Llei i no es pot difondre, per tant no podrà ser perseguida per cap Administració.

        En el cas de les empreses, la seva informació serà tractada mitjançant tècniques de protecció de taules estadístiques, de tal forma que si una empresa està en un sector en que hi ha només dues o tres empreses, la competència no podrà esbrinar mai quines són les seves dades, ja la informació serà tractada de tal forma que no afecti al resultat global.

        Per realitzar aquesta tasca de protecció de dades en taules hi ha un programari anomenat Tau-Argus desenvolupat per un equip de treball europeu anomenat CASC-project, liderat per l’oficina d’estadística d’Holanda (Statistics Netherlands) i on hi participen l’Idescat i investigadors universitaris catalans.

        Ídem per la protecció de les microdades (les bases de dades estadístiques): hi ha un programari desenvolupat pel mateix equip de treball europeu. Aquest programari es diu Mu-Argus.

        Per altra banda, és d’obligat compliment subministrar la informació necessària per a elaborar les estadístiques oficials. A més, aquesta informació ha de ser completa i verídica. Aquesta obligació és per persones físiques, jurídiques (empreses) i administracions públiques.

        Per més informació mira la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya, Capítol V: http://www.idescat.cat/cat/idescat/sistemaestadistic/legislacio/llei231998.html#a6 .

        Espero que t’hagi resolt el dubte!
        Salut.
        Manel

  2. Joan C ha dit:

    Al començament de tot del Llibre dels Nombres Jahvè fa de Moisès un estadístic: “Feu el cens de tota la comunitat dels israelites segons les seves famílies i els seus casals, comptant el nom de tots els mascles, un per un”. Sembla que ens venen d’antic, les ganes de comptar les persones per famílies.

    Ara: l’estadística de famílies és molt complicada, perquè les famílies es fan, es desfan i es tornen a fer. Hi ha avui una cosa equivalent al cens de població, però en famílies? Quantes famílies hi ha a Catalunya, quantes persones les formen, de quines edats, i quants treballen? Com és una família “normal”?

    • Manel Pons ha dit:

      En efecte, a l’Antic Testament, dins del Pentateuc (corresponent a la Torà hebrea), hi ha els passatges corresponents a Nombres 1:1-46, on es fa referència a un cens del poble d’Israel, on s’havien de censar els homes de més de vint anys, un per un, però per un altre objectiu: formar un exèrcit!!! En total, 603.550 homes.
      Us passo el link: http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Nm+1&id24=1&pos=0&set=15&l=ca
      Fixeu-vos que a Números 1:47-54, es diu que els Levites (els sacerdots) estaven “rebaixats” del servei d’armes.

      Una observació Joan, em permeto tutejar-te si no és molèstia, en el texte que poses, “Feu el cens de tota la comunitat dels israelites segons les seves famílies i els seus casals, comptant el nom de tots els mascles, un per un”, pel contexte crec “famílies” es correspon a llinatge o clan, es a dir, una estratificació, per tant no és el concepte de família com una unitat de membres d’una mateixa llar i unides per un mateix parentiu.

      Encara així, dins de l’Antic Testament, a Èxode 30:11-16 (anterior a Nombres) trobem que Jahvè li diu a Moisès que faci un cens perquè així cada israelita pagui a Jahvè un rescat per la seva vida i dedicar-ho al manteniment del Tabernacle, per tant podem interpretar que fa un cens per cobrar un tribut per a la religió o esglèsia corresponent.

      Aquí hi ha el link: http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ex+30%2C11-16&id24=1&pos=0&set=15&l=ca

      Sobre censos a l’era antiga, se sap que els Babilònics (3800 aC) i els Egipcis (al 3340 aC i al 3050 aC) feien censos, gràcies a documents de l’època que s’han trobat en les restes arqueològiques, i suposo que l’objectiu era molt més administratiu/tributari.

      Avui en dia, la informació censal recull informació sobre les famílies i dels individus que la formen, però ull, un cens no deixa de ser una “fotografia” en un any determinat, això sí, amb una informació molt rica.

      Un apunt, més que una família “normal”, el que és interessant és saber quina és la estructura de les famílies, i com ha evolucionat. Per exemple: quines són les noves parentalitats? Les estructures familiars són les mateixes que fa 10 anys? Però aquí ja entrem a parlar de temes sociològics…

      Moltes gràcies!

      Manel

  3. Boris G ha dit:

    Me parece muy interesante esta aportación sobre censos bíblicos y, en general, sobre censos históricos, felicidades! Me gustaría comentar que en el caso del censo de Aarón (Números 1), al parecer los recuentos se hicieron de una manera aproximada y así las cifras que aparecen están muy redondeadas (de la tribu de Simeón 59300, Gad 45650, etc.). Todos los recuentos son múltiplos de 50, lo cual resulta sorprendente. ¿Qué método práctico utilizarían para realizar este censo? Es interesante también la falta de datos censales de la tribu de Leví, exentos del uso de las armas por motivos religiosos. Tal vez sea el primer caso registrado en la historia de lo que ahora llamamos “missing data”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s